Partit Nacionalista Basc
Dades bàsiques | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus entitat | partit polític espanyol | ||||
Ideologia | Conservadorisme[1] Democràcia cristiana[2] Nacionalisme basc | ||||
Posició política | Centredreta[3][4][5][6][7][8][9] | ||||
Història | |||||
Fundació | 1895 | ||||
Fundadors | Sabino Arana | ||||
Activitat | |||||
Membres | 32.000 | ||||
Organització i govern | |||||
Seu central |
| ||||
Presidència | Andoni Ortuzar (President - EBB) | ||||
Secretariat | Pilar García de Salazar | ||||
Joventuts | Euzko Gaztedi Indarra | ||||
Afiliació europea | Partit Demòcrata Europeu | ||||
Grup al Parlament Europeu | Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa | ||||
Diputats al Congrés | 6 / 350 | ||||
Senadors al Senat | 6 / 266 | ||||
Parlament Basc | 27 / 75 | ||||
Diputats al Parlament Europeu | 1 / 54 | ||||
Web | www.eaj-pnv.eus | ||||
El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 1895 per Sabino Arana.
El PNB és un partit nacionalista basc. Fou fundat el 1895 per Sabino Arana, per a defensar les seves tesis en pro de la raça basca, la recuperació dels furs i la defensa de la independència de la "confederació basca", encara que més tard Ramón de la Sota el va dirigir més al conservadorisme regionalista. Originàriament reduït el seu radi d'acció a Biscaia, al llarg del segle XX es va estendre a tots els territoris bascs (incloses Navarra i el País Basc del Nord). Paral·lelament, a mesura que el sistema bipartidista espanyol ho permetia, es va anar fent lloc al mapa polític basc, fins a convertir-se en la força hegemònica, posició que manté en l'actualitat.
Després d'haver suavitzat els seus plantejaments inicials, ha participat de manera decisiva en el procés autonòmic basc (tant durant la Segona República Espanyola com en la transició democràtica), essent el principal partit de govern en totes les experiències autonòmiques d'Euskadi des de la fundació del partit. Actualment, el partit és dirigit per Iñigo Urkullu, i des de 1980 fins al 2009 va governar la Comunitat Autònoma Basca, en la darrera etapa juntament amb Eusko Alkartasuna i Ezker Batua, amb Juan José Ibarretxe com a lehendakari. Ha patit dues escissions principals, els anys 50 amb ETA (grup d'extrema esquerra independentista que fa ús de la lluita armada per aconseguir els seus objectius) i el 1986 amb Eusko Alkartasuna (partit independentista de tendència esquerrana).
L'organització juvenil del PNB és Euzko Gaztedi. L'executiva del Partit Nacionalista Basc al territori de Biscaia és el Bizkai Buru Batzar o BBB.
Contingut
1 Història del partit
2 Resultats electorals
3 Referències
4 Bibliografia
5 Enllaços externs
Història del partit
Origen.- Després de les guerres carlines, l'abolició dels furs i l'auge de la industrialització que va comportar una forta immigració i un gran canvi en poc de temps per a la societat biscaïna, Sabino Arana, va interpretar el nacionalisme romàntic fent-se ressò del corrent nacionalista europea i va fundar el PNB en 1895 amb la finalitat d'aconseguir la independència de "Euzkadi", els territoris bascos, i fundar un estat basc sobirà.
Resultats electorals
Els percentatges corresponen als vots obtinguts per candidatures del PNB sobre el total de vots emesos i no sobre el total de vots vàlids (vots a candidatures i en blanc), donat que a les eleccions municipals de 2003 i en bona part a les de 2007 l'esquerra abertzale no hi va poder concórrer degut a la il·legalització dels successius projectes hereus d'Herri Batasuna. Per tant, els vots corresponents a l'esquerra abertzale es varen computar oficialment com a nuls i no es donaria una visió concordant amb la realitat si prenguéssim els vots vàlids (sense contar els nuls) a l'hora de calcular el percentatge de suport electoral del PNB.
A les eleccions municipals de 1995 el PNB va presentar-se a Navarra amb candidatures anomenades "Nacionalistas de Navarra".
Cal assenyalar també que a les eleccions municipals de 1999 i de 2003 una part important de les candidatures en les que figurava el PNB ho feia en coalició amb EA sota l'etiqueta "EAJ-PNV/EA", motiu pel qual només figuren els resultats corresponents a les candidatures dels jeltzales en solitari.
Per altra banda a les eleccions municipals de 2007 es presenta per primera vegada la coalició Nafarroa Bai a Navarra, i una de les parts integrants és el PNB, per això una part dels candidats penebistes varen ser escollits sota les sigles de NaBai, mentre que una minoria conservà candidatures independents i exclusives del PNB.
Eleccions i data | Vots | % | Regidors/es |
---|---|---|---|
Eleccions municipals al País Basc de 1987 | 241.832 | 17,60 | 819 |
Eleccions municipals al País Basc de 1991 | 299.840 | 23,44 | 993 |
Eleccions municipals al País Basc de 1995 | 313.318 | 22,06 | 1.015 |
Eleccions municipals al País Basc de 1999 | 96.786 | 6,57 | 617 |
Eleccions municipals al País Basc de 2003 | 75.623 | 4,78 | 629 |
Eleccions municipals al País Basc de 2007 | 309.378 | 28,59 | 1.038 |
Al País Basc del Nord el PNB va concórrer a les eleccions europees de 2009 amb una candidatura anomenada Euskadi Europan/Le Pays Basque en Europe (El País Basc a Europa en català) encapçalada per Jean Tellechea (escollit regidor a Urruña per la legislatura 2008-2014). Així, el PNB va obtindre un total de 4.201 vots a tota la circumscripció del Sud-Oest que agrupa les regions d'Aquitània, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, 3.102 dels quals foren emesos al País Basc del Nord. Els resultats per territoris bascos van ser: Lapurdi (2.429 sufragis i 3,3% dels vots del territori), Baixa Navarra (506 vots i 4,6% dels vots) i Zuberoa (167 vots i un 2,9%).
Referències
- Resultats electorals (Ministeri de l'Interior espanyol)
- Resultats electorals (Ministeri de l'Interior francès)
↑ Wessels; Maurer; Mittag, 2003, p. 207 «the Basque Conservative party Partido Nacionalista Vasco (PNV)»
↑ Rubio Pobes; de la Granja Sainz; de Pablo Contreras, 2011, p. 209 «Como consecuencia de ello, en septiembre de 1986 los partidarios de Garaikoetxea creaban Eusko Alkartasuna (EA), que se definió como un partido socialdemócrata, frente al democristiano PNV, e independentista, frente a la tradicional ambigüedad del PNV sobre su meta final»
↑ Anttiroiko; Mälkiä, 2007, p. 394.
↑ Portero Molina, 2004, p. 443 «De hecho la alta fragmentación de la oferta nacionalista en la comunidad autónoma ha imposibilitado las mayorías absolutas, de modo que el PNV, de centro-derecha, nunca ha gobernado en solitario sino en coalición»
↑ Verney, 2013 «PNV is a centre-right party, which controlled a majority government in the Basque Country until 1986, and subsequently kept office through coalitions until the last regional elections in 2009»
↑ Roig i Berenguer, Rosa Mari «Los efectos del sistema electoral europeo en España: los partidos políticos de ámbito no estatal» (pdf) (en castellà). Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), 2005, pàg. 13. ISSN: 1133-8962 [Consulta: 7 agost 2015]. «Además, hay que contar con las formaciones políticas de ámbito no estatal, dominantes en el centro derecha en algunas comunidades autónomas, como CiU en Cataluña y el PNV en el País Vasco»
↑ Gibbons, 1999, p. 135: «and PP, PNV and CiU on the centre-right»
↑ Hepburn, 2013, p. 38 «EA, besides adopting a more radical stance on the centre-periphery dimension, has targeted the regionalist electorate distributed between the centre-right PNV and extreme-left HB-Ba»
↑ Ştefuriuc, 2013, p. 107 «the PNV is a centre-right party»
Bibliografia
Wessels, Wolfgang; Maurer, Andreas; Mittag, Jürgen. Fifteen Into One?: The European Union and Its Member States (en anglès). Manchester University Press, 2003, p. 472. ISBN 978-0-7190-5849-3.
Rubio Pobes, Coro; de la Granja Sainz, José Luis; de Pablo Contreras, Santiago. Breve historia de Euskadi: De los fueros a la autonomía (en castellà). Editorial Debate, 2011, p. 317. ISBN 978-84-8306-770-3.
Anttiroiko, Ari-Veikko; Mälkiä, Matti. Encyclopedia of Digital Government (en anglès). Idea Group Inc (IGI), 2007, p. 1916. ISBN 978-1-59140-790-4.
Portero Molina, José Antonio. Conocimiento y realidad: estudios en homenaje a Jorge Riezu Martínez (en castellà). Editorial San Esteban, 2004, p. 600. ISBN 978-84-8260-152-6.
Verney, Susannah. Euroscepticism in Southern Europe: A Diachronic Perspective (en anglès). Routledge, 2013, p. 224. ISBN 9781317996118.
Gibbons, John. Spanish Politics Today (en anglès). Manchester University Press, 1999, p. 174. ISBN 978-0-7190-4946-0.
Hepburn, Eve. New Challenges for Stateless Nationalist and Regionalist Parties (en anglès). Routledge, 2013, p. 186. ISBN 978-1-317-96596-1.
Ştefuriuc, Irina. Government Formation in Multi-Level Settings: Party Strategy and Institutional Constraints (en anglès). Palgrave Macmillan, 2013, p. 200. ISBN 978-1-137-30074-4.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Nacionalista Basc |
- Pàgina oficial del Partit Nacionalista Basc
- Euzko Gaztedi
- Sabino Arana Fundazioa