Marxa Reial








Aquest article tracta sobre la composició musical. Vegeu-ne altres significats a «Marxa (desambiguació)».


























La Marcha Real

(català) La Marxa Reial

Escudo de España (mazonado).svg
La Marxa Reial és un símbol oficial d'Espanya regulat pel Reial Decret 1560/1997

Himne Reial de
EspanyaEspanya
Lletra de
No en té
Compositor
Desconegut
Adoptat
1770

















La Marcha Real



Modifica les dades a Wikidata

La Marxa Reial (oficialment en castellà: La Marcha Real) és la denominació tradicional, conjuntament amb la de Marxa Granadera (Marcha Granadera),[1] que rep l'himne nacional d'Espanya, adoptat de manera oficial per l'Estat espanyol amb aquest caràcter, després de l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978.[2]




Contingut






  • 1 Lletres proposades


    • 1.1 Versió d'Eduardo Marquina (Alfons XIII)


    • 1.2 Versió en el Carlisme


    • 1.3 Versió franquista, modificació sobre la lletra original de José María Pemán compost el 1928 durant el regnat d'Alfons XIII i el govern de Miguel Primo de Rivera.


    • 1.4 Intent de Nova versió del Comitè Olímpic Espanyol 2007




  • 2 Utilització


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Lletres proposades


La Marxa Reial igual que l'himne britànic no posseïx lletra oficial, però antigament es van escriure diverses lletres per a usar-les al costat de la melodia oficiosament i sovint amb gran acceptació. Els més vells versos es van usar a partir de l'any 1843 compostos per en Ventura de la Vega:


Venid españoles
Al grito acudid.
Dios salve a la Reina,
Dios salve al país.



Versió d'Eduardo Marquina (Alfons XIII)


Gloria, gloria, corona de la Patria,
soberana luz
que es oro en tu Pendón.


Vida, vida, futuro de la Patria,
que en tus ojos es
abierto corazón.


Púrpura y oro: bandera inmortal;
en tus colores, juntas, carne y alma están.


Púpura y oro: querer y lograr;
Tú eres, bandera, el sigo del humano afán.


Gloria, gloria, corona de la Patria,
soberana luz
que es oro en tu Pendón.


Púrpura y oro: bandera inmortal;
en tus colores, juntas, carne y alma están.



Versió en el Carlisme


Viva España,
gloria de tradiciones,
con la sola ley
que puede prosperar.

Viva España,
que es madre de Naciones,
con Dios, Patria, Rey
con que supo imperar.

Guerra al perjuro
traidor y masón,
que con su aliento impuro
hunde la nación.


Es su bandera
la historia de su gloria;
por ella dará
su vida el español


Fe verdadera
que en rojo de amor
aprisiona briosa
un rayo de sol.



Versió franquista, modificació sobre la lletra original de José María Pemán compost el 1928 durant el regnat d'Alfons XIII i el govern de Miguel Primo de Rivera.




Viva España, alzad los brazos
hijos del pueblo español,
que vuelve a resurgir.

Gloria a la Patria que supo seguir,
sobre el azul del mar, el caminar del sol.

¡Triunfa España! Los yunques y las ruedas
marchan al compás
del himno de la fe.

Juntos con ellos cantemos de pie
la vida nueva y fuerte de trabajo y paz.

Viva España, alzad la frente
hijos del pueblo español,
que vuelve a resurgir.

Gloria a la Patria que supo seguir,
sobre el azul del mar, el caminar del sol.


Canvis realitzats després de 1939: "alzad la frente" per "alzad los brazos" i "los yunques y las ruedas" per "los yugos y la flechas"



Intent de Nova versió del Comitè Olímpic Espanyol 2007


¡Viva España!
Cantemos todos juntos
con distinta voz
y un solo corazón

¡Viva España!
desde los verdes valles
al inmenso mar,
un himno de hermandad

Ama a la patria
pues sabe abrazar,
bajo su cielo azul,
pueblos en libertad

Gloria a los hijos
que a la Historia dan
justicia y grandeza
democracia y paz.



Utilització


El Reial Decret 1560/1997, de 10 d'octubre, regula l'ús de l'himne i estableix les distintes versions oficials i modalitats d'interpretar-la.[1]


La versió completa s'utilitza per als actes d'homenatge a la Bandera d'Espanya, els actes oficials on assisteix el Rei o la Reina d'Espanya, els actes oficials on assisteix la Reina consort o el consort de la Reina i els altres actes previstos en el Reglament d'Honors Militars.[3]



Referències





  1. ↑ 1,01,1 Pérez de Lama, 1998, p. 181.


  2. ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 12. ISBN 84-930048-0-4. 


  3. ↑ Pérez de Lama, 1998, p. 181-182.




Enllaços externs



  • L'himne nacional (lamoncloa.gob.es)







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more