Gaspar Torrente
Multi tool use
Gaspar Torrente
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
3 octubre 1888
Campo
|
| Mort |
21 març 1970 (81 anys)
Barcelona
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Polític
|
 |
Gaspar Torrente (Campo, Osca, 1888 - Barcelona, 1970) va ser el líder del nacionalisme aragonès de començaments del segle XX i fundador del primer partit polític nacionalista aragonès.
Va quedar orfe de mare quan tenia un any. Va passar la infància acompanyant al seu pare, sastre ambulant, fins que aquest va morir en 1897. Va marxar llavors a la casa d'un germà, que residia a Barcelona i li va encarregar a una família catalana la seva educació. Es va afiliar al Centre Nacionalista Republicà de Gràcia. L'agost de 1917, Gaspar Torrente va publicar el seu primer article,[1] aparegut el 21 d'agost en La Veu de Catalunya, on expressava el seu dolor com aragonès i aragonesista per la defunció de Prat de la Riba, líder de la Lliga Regionalista.
Va ser un dels dirigents de la Unión Aragonesista i va escriure en el seu òrgan oficial El Ebro en castellà i català, va presidir les seves joventuts entre 1920 i 1923. En 1928 es va traslladar a Graus i allí va fundar el juny de 1930 El Ideal de Aragón intentant donar ànim l'aragonesisme en la zona amb la constitució de la Unión Regionalista de Graus al març de 1931, però va tenir escàs èxit i a la fi de 1931 torna a Barcelona, on fundà i fou el president de Estado Aragonés, el primer partit polític nacionalista aragonès.
A l'octubre de 1935 va treure al carrer la publicació Renacimiento Aragonés. Va ser comissari de la Generalitat a Oliana (Lleida) durant la Guerra Civil, en 1938. Fou detingut per les tropes franquistes al gener de 1939, en caure Catalunya. En 1940 va aconseguir la llibertat.
Bibliografia
La crisis del regionalismo en Aragón, de Gaspar Torrente, Estudios Aragoneses Ediciones, Barcelona, 1923 (Reimpressió facsímil: Zaragoza, Publicaciones del RENA, 1986).
Cien años de nacionalismo aragonés, de Gaspar Torrente, Rolde de Estudios Nacionalista Aragonés, Zaragoza, 1988 (Edició i estudi preliminar d'Antonio Peiró) ISBN 84-404-3232-1.
Gaspar Torrente. Entre Catalunya i l'Aragó, d'Enric Julià i Danés, Xarxa Cultural, Barcelona, 1988 ISBN 84-86487-04-8.
Gaspar Torrente. Estat Català - Estado Aragonés, de Joaquim Montclús i Enric Julià i Danés, Dux Editorial, Barcelona, 2008, ISBN 978-84-93643-17-1
Referències
↑ http://www.gaspartorrente.org/texto1.html
Enllaços externs
| Registres d'autoritat |
- WorldCat
LCCN: n88234101
VIAF: 75417697
ISNI: 0000 0000 2778 888X
SUDOC: 115604634
|
EQENe 7dTBz8nsjy M5YT5wocqRKnKIVS6i2z0tN1K,yvrlv
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
