Artzentales

Multi tool use
Artzentales |
Arcentales |
|
|
 Església de Sant Miquel de Linares
|
|
Localització |
 |
|
43° 14′ 26″ N, 3° 13′ 41″ O / 43.2405209°N,3.22800397141°O / 43.2405209; -3.22800397141
|
|
|
|
Estat |
Espanya |
Autonomia |
Comunitat autònoma del País Basc |
Província |
Biscaia |
Comarca |
Encartaciones |
Població |
Total |
734 (2018) |
• Densitat |
20 hab/km² |
Idioma oficial |
Castellà
|
Geografia |
Superfície |
36,7 km² |
Altitud |
345 m |
Limita amb |
Balmaseda Valle de Mena Karrantza Valle de Villaverde Turtzioz Castro Urdiales Sopuerta
|
Organització política |
• Alcalde |
Jose Maria Ignacio Iglesias Aldana
|
Identificador descriptiu |
Codi postal |
48879 |
Fus horari |
UTC+01:00
|
|
Codi de municipi INE |
48008 |
Altres |
|
Lloc web |
http://www.artzentales.org
|
 |
Artzentales és un municipi de Biscaia, a la comarca d'Encartaciones.
Eleccions municipals 2007
Tres partits van presentar candidatura al municipi; EAJ-PNB, PSE-EE i PP. Aquests van ser els resultats:
- Eusko Alderdi Jeltzalea - Partit Nacionalista Basc : 338 vots (7 escons)
Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra : 15 vots (0 escons)
Partit Popular : 9 vots (0 escons)
D'aquesta manera, es va convertir en alcalde per majoria absoluta Joxe Ignacio Iglesias Aldana, per part de EAJ-PNB, a l'assolir totes les regidories de l'ajuntament, deixant als socialistes i populars sense representació en l'ajuntament, ja que van quedar molt lluny del mínim de vots per a assolir representació.
Història
Entre 1880 i 1890 es comencen a explotar diferents mines en el terme municipal d'Artzentales. L'impuls que van provocar les mines tant econòmicament com demogràficament, va ser decisiu per a tancar una llarga etapa en el transcurs de la història de la vall. Però no hem d'enganyar-nos, encara que en molts municipis l'explotació de les mines i el posterior procés d'industrialització va provocar una transformació radical, en el cas d'Artzentales aquests canvis només es van donar mentre es van mantenir obertes les mines. Les mines, de ferro i coure, que es van explotar a Artzentales estaven situades al Nord del terme municipal. Les dues zones mineres per excel·lència són: La "de Peñalba-Rao" (Mina Federico) i Las Barrietas-Gerelagua (Mina Amalia Juliana, Mina Sorpresa, Mina María...)
A partir del moment que es van tancar, parèntesis que va durar entre quaranta i cinquanta anys, els seus habitants van retornar a la seva manera de vida tradicional amb predomini de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals. Però aquesta imatge que ens podria recordar temps passats, durarà molt poc degut al fet que a partir dels anys cinquanta i seixanta es va iniciar un procés de despoblament que arriba als nostres dies. Aquesta tendència es repeteix en municipis en situació d'aïllament pel que fa a les principals vies de comunicació. A aquesta recessió demogràfica, s'unirà una conjuntura econòmica desfavorable per a les petites explotacions agro-ramaderes característiques del municipi. Això succeïx per la subordinació als programes econòmics propugnats per la Unió Europea.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artzentales 
|
 Municipis de la província de Biscaia
|
Abadiño · Abanto-Zierbena · Ajangiz · Alonsotegi · Amoroto · Arakaldo · Arantzazu · Areatza · Arrankudiaga · Arratzu · Arrieta · Arrigorriaga · Artea · Artzentales · Atxondo · Aulesti · Bakio · Balmaseda · Barakaldo · Barrika · Basauri · Bedia · Berango · Bermeo · Berriatua · Berriz · Bilbao · Busturia · Derio · Dima · Durango · Ea · Elantxobe · Elorrio · Erandio · Ereño · Ermua · Errigoiti · Etxebarri · Etxebarria · Forua · Fruiz · Galdakao · Galdames · Gamiz-Fika · Garai · Gatika · Gautegiz-Arteaga · Gernika-Lumo · Getxo · Gizaburuaga · Gordexola · Gorliz · Gueñes · Ibarrangelu · Igorre · Ispaster · Iurreta · Izurtza · Jatabe · Karrantza · Kortezubi · Lanestosa · Larrabetzu · Laukiz · Leioa · Lekeitio · Lemoa · Lemoiz · Lezama · Loiu · Mallabia · Mañaria · Markina-Xemein · Meñaka · Mendata · Mendexa · Morga · Mundaka · Mungia · Munitibar-Arbatzegi-Gerrikaitz · Murueta · Muskiz · Muxika · Nabarniz · Ondarroa · Orozko · Ortuella · Otxandio · Plentzia · Portugalete · Santurtzi · Sestao · Sondika · Sopela · Sopuerta · Sukarrieta · Trapagaran · Turtzioz · Ubide · Ugao · Urduliz · Urduña · Zaldibar · Zalla · Zamudio · Zaratamo · Zeanuri · Zeberio · Zierbena · Ziortza-Bolibar · Zornotza
|
|
Llista de municipis de Biscaia |
Registres d'autoritat |
|
Bases d'informació |
|
N4olcUG9HIbAY3RmhWpU,R37SVhGrZVZGQ,1cREKJSvqow,lwVnHc0S1TsG0,6mg 2M0jPLPFU572wMpQdyNy3PUR C6523DUyfB
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...