La Conreria
Multi tool use
La Conreria |
|---|
 Cartoixa de Montalegre a la Conreria en un dia de boira
|
|
|
|
41° 29′ 53″ N, 2° 14′ 36″ E / 41.49806667°N,2.24327222°E / 41.49806667; 2.24327222Coord.: 41° 29′ 53″ N, 2° 14′ 36″ E / 41.49806667°N,2.24327222°E / 41.49806667; 2.24327222
|
|
|
|
 |
La Conreria és un lloc del Coll de Montalegre, a la Serralada de Marina. Era un lloc religiós de gran fama en temps passats i la serralada en què es troba es coneixia també amb el nom de serra de la Conreria.
La Conreria està situada en el límit del municipi de Tiana amb el de Sant Fost de Campsentelles. Es troba al punt més alt de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, coneguda com la "carretera de la Conreria". El topònim comprèn també una sèrie de boscos, més frondosos a la banda de Sant Fost, on està situada la urbanització de la Conreria, fundada cap al 1910 com a Colònia-Bosc de la Conreria de Montalegre.
La Conreria comprèn un conjunt d'edificis i terrenys amb orígens al segle XIII, quan es fundà com un convent de monges agustines, aleshores considerat al terme parroquial de Sant Fost. Al segle XV fou adquirit per la cartoixa de Vallparadis de Terrassa, on s'instal·là la comunitat, alhora que començava la construcció del nou monestir (i actual Cartoixa de Montalegre) on baixaren a mitjans del XV. Aleshores el vell convent fou destinat a granja o conreria del monestir, dirigida per un cartoixà, el Pare Conrer. Això durà fins al 1835 quan tant la Cartoixa com la Conreria foren desamortitzades. Poc després l'edifici es convertí en hotel i restaurant, funció que tingué fins al 1932, quan fou destinada a Sanatori de Tuberculosos. El 1940 s'instal·là el Seminari Menor de Barcelona, fins que el 1998 tancà les portes. Des d'aleshores i fins al moment funciona com a casa de colònies La Conreria, gestionada per la Fundació Pere Tarrés.
Enllaços externs
- Fundació Pere Tarrés - La Conreria, història i llegendes
- PoblesDeCatalunya.cat - La Conreria
Eaw,wRIlR,FBwg7G5 L SHU2tmOKUqUcSyxlxy08J2hBXhwj4 TCdj P5ZEW5804RZJwI2eKsMwiJv QoZoo3DoeFcu
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
