Ngtjyty

sant Pere Celestí o
sant Celestí V

Nom original	(la) Celestinus PP. V
Biografia
Naixement	Pietro Angeleri di Murrone 1215 Isernia, Regne de Sicília
Mort	19 de maig de 1296 Ferentino, Estats Pontificis
Lloc d'enterrament	Santa Maria di Collemaggio (L'Aquila, Itàlia, abans, a Ferentino)
Papa de l'Església Catòlica
7 de juliol de 1294 – 13 de desembre de 1294
← Nicolau IV Bonifaci VIII →
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	Clergue i sacerdot catòlic
Orde religiós	benedictins, celestins
Anacoreta, monjo, fundador i papa (dimissionari)
Celebració	Església Catòlica Romana
Canonització	5 de maig de 1313 , Avinyó nomenat per Climent V
Pelegrinatge	L'Aquila (tomba), ermita de Sant'Onofrio al Morrone
Festivitat	19 de maig
Esdeveniment significatiu	fundador de l'orde dels Celestins
Iconografia	amb hàbit de monjo i una tiara a les mans, amb el gest de desar-la, o als peus; com a papa
Patró de	Isernia; copatró de L'Aquila i Urbino; organistes; enquadernadors

Celestí V, de nom de bateig Pietro Angeleri di Murrone, també conegut com a Sant Pere Celestí (Isernia, 1215 - Ferentino, 19 de maig de 1296) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1294, monjo i fundador de l'Orde dels Celestins. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia

Pietro Angeleri di Murrone era l'onzè fill d'Angelo Angeleri i Maria Leone i va ingressar, en 1232, com a monjo benedictí al monestir de Santa Maria in Faifoli situat a la diòcesi de Benevento, on va mostrar una extraodinaria predisposició a l'ascetisme que li va portar, en 1239, a fer-se eremita en una cova situada a la muntanya Morrone on romandria durant cinc anys.

Després d'aquest període de total aïllament, es va traslladar amb dos companys, a una cova similar a la muntanya de Maiella a la regió d'Abruzos en el centre d'Itàlia, on va fundar, en 1244, l'ordre dels Celestins, que seria aprovada per Urbà IV en el 1264.

Va ser escollit Papa després d'un període de dos anys i tres mesos en el qual la cadira de Sant Pere va romandre vacant a causa de la divisió del col·legi cardenalici en dues faccions encapçalades per les famílies Colonna i Orsini. Va abandonar el seu retir i després de la seva coronació a la ciutat de L'Aquila, va instal·lar la seva seu papal a Nàpols, on va fer la seva entrada a lloms d'un ase que conduïa el fidel aliat de l'Església Carles II d'Anjou, rei de Nàpols (fill de Carles I d'Anjou, i per tant, nebot de San Lluís), i el seu fill, Carles Martell d'Anjou, nomenat rei d'Hongria pel papa precedent, Nicolau IV.

El nou papa va prendre com a nom Celestí V, però res en la seva vida anterior no l'havia preparat per a les intrigues del poder, pel qual, després de quatre mesos com a pontífex, va renunciar voluntàriament al seu tron per retornar a la seva vida d'eremita. Deu dies després de l'abdicació de Celestí es va reunir el conclave que, en només un dia de deliberacions va elegir al cardenal Benedicto Caetani com Bonifaci VIII.

El nou papa va traslladar immediatament la seu papal a Roma ordenant a Celestí que l'acompanyés, temorós que el poble napolità, contrari a la seva elecció, el continués considerant com a legítim pontífex. En el trajecte Celestí va aconseguir escapar i refugiar-se a la seva antiga cel·la de la Muntanya Morrone fins que, assetjat per Bonifaci, va intentar infructuosament fugir a Grècia, sent detingut, sotmès a judici i empresonat a la fortalesa de Fumone on va morir el 19 de maig del 1296 després de deu mesos de confinament.

• 
  

  

  
  

  
  

  Ermita de Sant'Onofrio al Morrone, on va estar retirat
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Coronació de Celestí V, quadre anònim francès del s. XVI
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Sepulcre a Sta. Maria di Collemaggio, obra de Girolamo da Vicenza (1517)
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Cos incorrupte del sant
  

  
  

  
  

Veneració

Més tard canonitzat, la seva festa se celebra el 19 de maig.

Celestí V va viure durant l'època de Dante qui el va col·locar a l'Infern de la seva Divina Comèdia al costat dels inútils i neutrals que es troben entre la porta i el vestíbul segons l'obra. El Cant III, Tercet 20 de l'obra al·ludeix a Murrone dient: "Així que distingir els rostres puc, miro amb més fixesa, i vaig veure entre alguns el que la gran renúncia va fer pel mig".

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a exeremo celsus (Elevat de l'ermita), citació que fa referència que abans de ser elegit pontífex, va ser ermità del monestir de Pouilles.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Celestí V