Corona (moneda)

Multi tool use
Corona és la denominació que reben diferents tipus de moneda, tant les unitats monetàries actuals de diversos estats europeus com altres d'històriques, que originalment duien aquest símbol de la monarquia emissora a l'anvers o al revers.
Corones actualment en vigor
- la corona danesa o krone (Dinamarca i Groenlàndia, codi ISO 4217: DKK)
- la corona feroesa o króna (illes Fèroe, DKK; de fet és una emissió especial de la corona danesa per a les Fèroe)
- la corona islandesa o króna (Islàndia, ISK)
- la corona noruega o krone (Noruega, NOK)
- la corona sueca o krona (Suècia, SEK)
- la corona txeca o koruna (República Txeca, CZK)
Corones històriques
- la corona anglesa, moneda d'or i d'argent de la Gran Bretanya encunyada per primer cop per Enric VIII el 1526
- la corona austrohongaresa, moneda d'or i d'argent encunyada per primer cop el 1857 i en vigor a Àustria fins al 1924

Bitllet d'una corona austrohongaresa de 1919
- la corona castellana, ral d'argent dels regnats de Pere I i Enric II de Castella; també era conegut com a corona l'escut d'or encunyat per primer cop per Carles I el 1535
- la corona eslovaca, en vigor a Eslovàquia de 1939 a 1945 i novament de 1993 al 2008; fou substituïda per l'euro en començar el 2009
- la corona estoniana, en vigor a Estònia de 1928 a 1940 i novament de 1992 al 2010; fou substituïda per l'euro en començar el 2011
- la corona francesa, moneda d'or encunyada per primer cop per Felip IV de França el 1340
- la corona portuguesa, moneda d'or en vigor a Portugal des de 1868 fins a 1911
- la corona txecoslovaca, en vigor a Txecoslovàquia de 1919 a 1939 i de 1945 a 1993
- la corona valenciana, també coneguda com a escut, moneda d'or creada per Carles I el 1544 imitant els escuts o corones castellanes, amb la creu de Jerusalem (pres de les monedes castellanes) a l'anvers i l'escut coronat del Regne de València al revers; el seu valor era de 20 sous
Vegeu també
Viccionari
dfPW3e,HLP,Lbx,Pa1bPsVGd D na5I 2aKU WalN Js8Wq
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...