Dionís l'Exigu

Multi tool use
Dionís l'Exigu
|
Nom original |
(la) Dionysius Exiguus
|
Biografia |
Naixement |
475 Escítia Menor
|
Mort |
540 ↔ 556 Roma
|
Activitat |
Ocupació |
Monjo, matemàtic, traductor i canonista
|
Període |
Imperi Romà
|
Enaltiment |
|
Festivitat |
1 de setembre
|
 |
Dionís l'Exigu (Dionysius Exiguus en llatí, Dionisie cel Mic en romanès) (c. 470 - c. 544), monjo erudit i matemàtic del segle VI, i el fundador de l'era cristiana o Anno Domini. Era originari de l'Escítia Menor, a l'actual territori de Dobrudja, Romania, abat del monestir dels "monjos escites" a Roma. És en la taula de Pasqua de Dionís l'Exigu on es determinà per primera vegada l'era anomenada Anno Domini (any del senyor).
Dionís l'Exigu no dotà la nostra era d'un any zero. Això no és sorprenent, ja que a l'Europa alt-medieval ningú no coneixia la xifra o el nombre zero. Tanmateix, la presència de la paraula llatina nulla en la tercera columna de la seva taula de Pasqua crea la impressió que Dionís conegués aquest important nombre. Però no hi ha res a partir del qual pogués deduir-se que la seva nulla fos un zero vertader (de totes maneres, ell no l'utilitzà en els seus càlculs). A Europa va haver d'esperar-se fins al segon mil·lenni abans que es pogués disposar del nombre zero.
L'any 525, el Papa Hormisdes I (Papa a partir del 514 a 523) encarregà a Dionís l'Exigu, anomenat així per ser petit d'estatura, establir com l'any primer de l'era cristiana el del naixement de Jesús. Dionís va calcular la data a partir del Cicle metònic en correspondència a la Pàsqua amb lluna plena, i va calcular 7 cops 4 cicles, 532 anys, que va fer quadrar amb el següent cicle de pasqua al cap de 7 anys, de manera que va establir que l'any zero seria 525 anys abans del llavors present,[1] establint que Jesús va néixer l'any 753 a.u.c (des de la fundació de Roma), quan va haver de succeir cap al 748 a.u.c.
Una de les primeres col·leccions de Dret canònic fou la realitzada al segle VI per Dionís l'Exigu. Va traduir al llatí els cànons dels concilis orientals i hi afegí 39 decrets papals.
Referències
↑ Herman Hansen, Mogens. The Triumph of Time: Reflections of a Historian on Time in History (en anglès). Museum Tusculanum Press, 2002, p. 69. ISBN 8772898267.
Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNF: cb11929838b
GND: 118679724
LCCN: no93008668
VIAF: 250672490
ISNI: 0000 0004 5555 7922
SELIBR: 183855
SUDOC: 027206009
NKC: js20020122070
ICCU: ITICCUUBOV121938
|
Bases d'informació |
|
PZ02b6YOivuR
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...