Pere II d'Alexandria
Multi tool use
Pere II d'Alexandria (Petrus, Pétros Πέτρος) fou prevere i després bisbe d'Alexandria, primer com a deixeble d'Atanasi que el va nomenar el seu successor, càrrec al qual va accedir el 373.
Als arrians llavors en ascens amb la protecció de l'emperador Valent, havien suportat Atanasi que ja era vell, però no estaven disposats a fer el mateix amb Pere, que fou deposat i empresonat per oficials de l'emperador. Sigui perquè no fou tancat o perquè es va escapar, aviat apareix a un vaixell que el va portar a Roma on fou ben rebut pel papa Damas I. Luci, el seu competidor arrià, va restar bisbe d'Alexandria.
Quan Valent va marxar d'Antioquia (378) per la seva campanya militar, Pere, que havia retornat de Roma amb una carta del papa que el reconeixia com a bisbe d'Alexandria, va poder recuperar la seva seu mercès al favor popular que va expulsar a Luci que va fugir a Constantinoble.
Va sobreviure poc temps, ja que va morir el 381 i el va succeir el seu germà Timoteu I.
Va escriure:
- 1. Επιστολὴ s. Γράμματα, Epistola
- 2. Epistola ad Episcopos et Presbyteros atque Diaconos pro vera Fide in exsilio constitutos, s. ad Episcopos, Presbyteros, atque Diaconos qui sub Valente Imperatore Diocaeaream fuerant exules missi
| Registres d'autoritat |
VIAF: 317201346
SUDOC: 187851255
|
34,SrqzjTd5XA,HprL 9ot0Ee,h XDx VdLnaP3,qf5jHnq
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Patriarca Copte d'Alexandria 
