Aqüeducte de Dioclecià
Multi tool use
Aqüeducte de Dioclecià
|
|---|
 Vista del aqüeducte
|
| Dades |
|---|
| Tipus |
aqüeducte
|
| Característiques |
|---|
| Material utilitzat |
pedra
|
| Mesura |
9000 m ( ) |
|
| Ubicació geogràfica |
|---|
|
| Estat |
Plantilla:Bandera2
|
| Localització |
Split
|
|
43° 32′ 06″ N, 16° 29′ 06″ E / 43.535°N,16.485°E / 43.535; 16.485Coord.: 43° 32′ 06″ N, 16° 29′ 06″ E / 43.535°N,16.485°E / 43.535; 16.485
|
|
|
| Activitat |
|---|
|
| Activitat |
Pont |
 |
L'Aqüeducte de Dioclecià[1] (en croat: Dioklecijanov akvadukt) és un aqüeducte que es troba a Split, Croàcia construït per l'Imperi Romà per proveir d'aigua a l'antic Palau de l'emperador Dioclecià. És un dels aqüeductes més grans i millor conservats de l'antiga Iugoslàvia, junt amb l'Aqüeducte de Bar, prop de Stari Bar, Montenegro i l'Aqüeducte de Skopje, prop de Skopje, a la República de Macedònia.[2] L'aqüeducte tenia nou quilòmetres de llarg, des del riu Jadro cap al palau de l'emperador, amb un desnivell de 33 metres.
L'aqüeducte va ser construït entre finals del segle III i principis del segle quart i va portar l'aigua del riu Jadro, nou quilòmetres al nord-oest del palau de Dioclecià, en l'actualitat el centre de la ciutat de Split d'avui), i pels pobles del voltant. Tenia una secció transversal de 0,75 mn × 1,60 m, el que permetia un cabal d'uns 1.500 litres d'aigua per segon (o 129.600 metres cúbics al dia) que fluïen a través de l'aqüeducte, que d'acord amb els estàndards d'avui serviria una ciutat de 173.000 habitants.[3]
La part millor conservada d'aquesta obra essencialment subterrània està prop de Dujmovača (Solin) i comprèn vint-i-vuit arcs alts amb una altura màxima de 16,5 metres i una longitud de 180 metres travessant la vall seca.
L'aqüeducte de Dioclecià va ser destruït en la invasió dels gots al mig del segle VI i no es va fer servir durant tretze segles després d'això. La primera reconstrucció de l'aqüeducte va tenir lloc durant el regnat de l'Àustria-Hongria (1877-1880). Va ser abandonat a partir del 1932 quan va ser construïda l'estació d'aigua Kopilica.
L'aqüeducte actualment està sent restaurat.
Referències
↑ Belamarić, Joško. Dioklecijanov akvedukt (en croat). Ministarstvo kulture Republike Hrvatske, Uprava za zaštitu kulturne baštine, Konzervatorski odjel, 1999.
↑ Exploring Macedonia
↑ «Diocletian's Palace and the Historical Nucleus of Split (extension)» (en anglès). Unesco.
Enllaços externs
Dal-koning d.o.o.: Konzervatorski elaborat zaštite i obnove Dioklecijanovog akvedukta na lokaciji Brodarica-istok (en croat)
Vjesnik, Joko Svalina:Dioklecijanovim akveduktom voda u rujnu (en croat)
Vjesnik, Mira Jurković: Hrvatski kandidati za Unescovu listu svjetske baštine: Dioklecijanov akvedukt i starogradski ager (en croat)
sELp,j,LgtenMt76oGzOBQX 1UeJypDtfJoGqh6v2aGyMKxL Q,6FutxcXsbllfgNZEbKSj
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
) 
