la Palma d'Ebre Cabacés la Torre de l'Espanyol Garcia Ascó Flix
Organització política
• Alcalde
Gemma Carim Girones
Identificador descriptiu
Codi postal
43792
Fus horari
UTC+01:00
Codi de municipi INE
43177
Codi territorial IDESCAT
431779
Vinebre és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Contingut
1Demografia
2Llocs d'interès
3Vinebrans distingits
4Referències
5Vegeu també
6Enllaços externs
Demografia
Evolució demogràfica
1497
1515
1553
1787
1887
1900
1920
1950
1970
2010
2018
38
44
44
399
1.123
1.196
1.055
700
553
459
432
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació · Històric complet de dades de població)
Llocs d'interès
Vegeu també: Centre històric de Vinebre
Establiment ibèric de Sant Miquel.[1]
Entre els edificis d'interès[2] hi ha:
Ca Don Joan, s. XVI. Ostenta a la seua façana l'escut dels Domènec.[3]
Col·legi teresià, 1888-1904. Obra de Bernardí Martorell (1870-1937) col·laborador d'Antoni Gaudí.
Vinebrans distingits
Enric d'Ossó i Cervelló (1840-1896), eclesiàstic, fundador de les Teresianes,
Enriqueta Ferrús i Ribes (1868-1922), llibretera i impressora catalanista.
Josep Vila i Amorós (1919-2011), músic molt vinculat al moviment coral, Medalla d'Honor de Barcelona 2001,
Referències
↑Calvet, Jordi «El port dels Ibers». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 56. ISSN: 1695-2014.
↑Antoni López i Daufí; Guia d'arquitectura de la Demarcació de l'Ebre; pàg. 20-21; Ed. COAC-Demarcació de l'Ebre; Imp. Sistemes Comunicació Gràfica; ISBN 84-88258-62-3
↑Gracià, Oriol «el gall de ferro del palau». Sàpiens [Barcelona], núm. 95, setembre 2010, p. 62. ISSN: 1695-2014.
Vegeu també
Ca Don Jaume (Vinebre)
Ermita de Sant Miquel (Vinebre)
Església de Sant Joan Baptista (Vinebre)
Escuts i banderes de la Ribera d'Ebre
Vimblanc
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vinebre
Pàgina web de l'Ajuntament de Vinebre
Lloc web de l'hostal Sant Miquel
Municipis de la Ribera d'Ebre
Ascó · Benissanet · Flix · Garcia · Ginestar · Miravet · Móra d'Ebre · Móra la Nova · la Palma d'Ebre · Rasquera · Riba-roja d'Ebre · Tivissa · la Torre de l'Espanyol · Vinebre
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
