Vinebre






























































































Infotaula de geografia política










Escut de Vinebre

Escut de Ca Martí o Escut de Casa Poquet.jpg
Escut de Ca Martí, declarat bé cultural d'interès nacional



Localització







Localització de Vinebre respecte de la Ribera d'Ebre.svg

41° 11′ 02″ N, 0° 35′ 24″ E / 41.18381°N,0.58989°E / 41.18381; 0.58989



Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Tarragona
Vegueria Terres de l'Ebre
Comarca Ribera d'Ebre
Entitats de població
1
Població
Total
432 (2018)
• Densitat
16,36 hab/km²
Llar
44 (1553)
Gentilici
Vinebrà, vinebrana
Geografia
Superfície
26,4 km²
Altitud
34 m
Limita amb

Organització política
• Alcalde
Gemma Carim Girones
Identificador descriptiu
Codi postal
43792
Fus horari
UTC+01:00

Codi de municipi INE
43177
Codi territorial IDESCAT
431779
Modifica les dades a Wikidata

Vinebre és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.




Contingut






  • 1 Demografia


  • 2 Llocs d'interès


  • 3 Vinebrans distingits


  • 4 Referències


  • 5 Vegeu també


  • 6 Enllaços externs





Demografia
































Evolució demogràfica
1497 1515 1553 1787 1887 1900 1920 1950 1970 2010 2018
38 44 44 399 1.123 1.196 1.055 700 553 459 432

1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)


Llocs d'interès


Vegeu també: Centre històric de Vinebre


  • Establiment ibèric de Sant Miquel.[1]

Entre els edificis d'interès[2] hi ha:




  • Ca Don Joan, s. XVI. Ostenta a la seua façana l'escut dels Domènec.[3]


  • Col·legi teresià, 1888-1904. Obra de Bernardí Martorell (1870-1937) col·laborador d'Antoni Gaudí.



Vinebrans distingits




  • Enric d'Ossó i Cervelló (1840-1896), eclesiàstic, fundador de les Teresianes,


  • Enriqueta Ferrús i Ribes (1868-1922), llibretera i impressora catalanista.


  • Josep Vila i Amorós (1919-2011), músic molt vinculat al moviment coral, Medalla d'Honor de Barcelona 2001,



Referències





  1. ↑ Calvet, Jordi «El port dels Ibers». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 56. ISSN: 1695-2014.


  2. ↑ Antoni López i Daufí; Guia d'arquitectura de la Demarcació de l'Ebre; pàg. 20-21; Ed. COAC-Demarcació de l'Ebre; Imp. Sistemes Comunicació Gràfica; ISBN 84-88258-62-3


  3. ↑ Gracià, Oriol «el gall de ferro del palau». Sàpiens [Barcelona], núm. 95, setembre 2010, p. 62. ISSN: 1695-2014.




Vegeu també



  • Ca Don Jaume (Vinebre)

  • Ermita de Sant Miquel (Vinebre)

  • Església de Sant Joan Baptista (Vinebre)

  • Escuts i banderes de la Ribera d'Ebre

  • Vimblanc



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vinebre Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Pàgina web de l'Ajuntament de Vinebre

  • Lloc web de l'hostal Sant Miquel









-

Popular posts from this blog

Cosme II de Mèdici

Image
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència    Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Read more

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Read more

Marbre de Carrara

Image
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...
Read more