Tudó

Multi tool use
El tudó o colom tudó[1] (Columba palumbus) és un columbiforme molt estès per Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient mitjà. És el tipus de colom més gran de la península Ibèrica i de les Balears i Pitiüses, robust i amb un cap molt petit en relació amb el cos, presentant unes inconfusibles taques blanques als dos costats del coll i a la part superior de les ales. Té un plomatge gris tirant a blau al dors i una mica més clar a la part inferior del cos, amb pit de tints vinosos i la cua acabada amb una banda negra. El bec és ataronjat i les potes són vermelles. Els dos sexes presenten el mateix color, els joves però, tenen uns colors més apagats i no disposen de les taques blanques del coll.
Ecologia
A la península Ibèrica es divideix en grups sedentaris, que també realitzen desplaçaments locals, i els milions de tudons del centre i nord d'Europa que a la tardor es presenten per a la hivernada a través dels passos tradicionals del Pirineu basconavarrès i utilitzant dormitoris també tradicionals que es troben a la gran majoria de terrenys plans, en alzinars preferiblement, així com en pinedes i eucaliptus.
A partir del març es pot veure el característic vol amorós del mascle, amb sonors cops d'ala al seu vol de paràbola ascendent, que interromp amb una caiguda amb les ales alçades de punta al cel. La cria se succeeix d'abril a agost, generalment dues postes de dos ous blancs, dipositats al seu niu situat als arbres, que és de construcció fràgil en forma de plataforma poc espessa a base de palets secs.
Referències
↑ «colom». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
Enllaços externs
En altres projectes de Wikimedia:
|
|
Commons 
|
|
Viccionari
|
|
Viquiespècies
|
- http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk/4646685.stm
- http://www.freesound.org/people/acclivity/sounds/20472/
- http://ibc.lynxeds.com/species/common-woodpigeon-columba-palumbus
- http://www.ibercajalav.net/img/261_WoodPigeonCpalumbus.pdf
Bases de dades taxonòmiques |
Biolib Dyntaxa EOL Fauna Europaea GBIF ITIS NCBI Paleodb TSA WoRMS
|
P 68hbs
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...