Atella
Multi tool use
 Atella |
|---|
|
|
| Localització |
|---|
|
40° 57′ 30″ N, 14° 15′ 30″ E / 40.9583°N,14.2583°E / 40.9583; 14.2583
|
|
|
| Identificador descriptiu |
|---|
| Zona horària |
|
 |
Atella fou una ciutat de Campània entre Nàpols i Càpua a uns 15 km de cadascuna.
No apareix durant l'establiment romà a Campània el 336 aC però ja devia existir com a ciutat independent. A la segona guerra púnica es van declarar pels cartaginesos després de Cannas i va ser presa pels romans tot seguit de la conquesta de Càpua el 211 aC i molts ciutadans foren executats i la resta venuts com esclaus o exiliats; els pocs que van restar a la ciutat foren expulsats l'any següent cap a Calàtia i la ciutat fou ocupada pels ciutadans de Nuceria Alfaterna, que havia estat destruïda per Anníbal. Fou municipi romà i Ciceró en fou patró però no se sap per què. Amb August s'hi va establir una colònia militar romana però no va rebre títol de colònia i va restar com a municipi.
Fou seu d'un bisbe fins al segle IX. El 1030 els habitants foren traslladats a Aversa fundada pel comte normand Rainulf.
EiFduykB6TL3Deps,6dblOTqL8bdom D,Z SlvxwaHS4yVbo701S,8P6y92UOLC9ALjzv,T 523ITITaESL
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Atella
