Acolapissa




Els acolapissa eren una petita tribu d'amerindis. La tradició fiu que vivien als marges del riu Pearl, entre Louisiana i Mississipí abans de 1702. Això els va fer una de les quatre tribus, juntament amb els bayogoula, biloxis i pascagoules que habitaven la costa del golf de Mississipí en el moment de l'arribada dels europeus.[1] Després es van traslladar més a l'oest, a la zona que envolta la futura Nova Orleans. Pressionats per la colonització europea de la zona i les malalties, la petita tribu finalment es van fusionar amb els houma, que ara viuen al voltant de Houma (Louisiana). S'estima que la població total dels houma en 2014 era d'11.000 habitants. El govern dels Estats Units va denegar una petició de reconeixement federal a la tribu houma en 1994.[2]




Contingut






  • 1 Història antiga


  • 2 Cultura


  • 3 Notes


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Història antiga


Els acolapissa tenien sis viles. Tangipahoa havia estat la setena vila però es va separar algun temps abans de 1700 per formar una tribu separada. En 1699 una banda de 200 chickasaws dirigits per dos traficants d'esclaus anglesos els van atacar, amb la intenció de portar-los com a esclaus a Carolina del Sud.[3]



Cultura


El nom acolapissa significa "aquells que escolten i veuen" en choctaw. Altres noms per a la tribu són: Aqueloupissa, Cenepisa, Colapissa, Coulapissa, Equinipicha, Kinipissa, Kolapissa, i Mouisa.


Els acolapissa parlaven una de les llengües muskogi relacionada amb choctaw i chickasaw.


Els acolapissa adornaven llurs cossos amb tatuatges, ja que portaven poca roba degut a la seva ubicació.


Algunes fonts indiquen que els acolapissa podien haver estat la mateixa tribu que els quinipissa o els tangipahoes. D'acord amb diverses fonts relacionades amb els houma, les tribus de la zona del llac Pontchartrain els van anomenar mugulashai.


Fonts europees classifiquen la tribu com a "extingida", tot i que la majoria dels escrits històrics indiquen els acolapissa es van unir als houma després de l'entrada dels europeus a les seves terres.



Notes





  1. ↑ Gibson, Arrell M. "The Indians of Mississippi" in McLemore, Richard Audrey, ed. A History of Mississippi Vol. 1, p. 69


  2. ↑ Acolapissa


  3. ↑ Swanton, John R. The Indians of the Southeastern United States published as Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology bulletin 137 (United States Government Printing Office: Washington, 1946) p. 82




Referències



  • Bushnell, David I., Jr. Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology, Bulletin 48: The Choctaw of Bayou Lacomb, St. Tammany Parish, Louisiana. Washington: U.S. Government Printing Office, 1909.

  • Swanton, John Reed. The Indian Tribes of North America. Washington: U.S. Government Printing Office, 1959.



Enllaços externs



  • Shovel, Dick. Acolaphissa History.


  • Acolapissa, Access Genealogy









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more