Pinassa
| Pinus nigra | |
|---|---|
 Pinassa al Wienerwald (Baixa Àustria) | |
| Estat de conservació | |
 | |
Risc mínim | |
| UICN | 42386 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Pinus |
| Espècie | Pinus nigra J.F.Arnold |
| Distribució | |
 | |
 | |
La pinassa (Pinus nigra)[1] és una espècie de pi submediterrània, distribuïda en serralades del voltant de la conca mediterrània, amb dues subespècies: P. n. nigra, que es troba a la meitat oriental de l'àrea de distribució, i P. n. salzmannii, que es troba a la meitat occidental.
Contingut
1 Morfologia
2 Hàbitat
3 Variants de Pinus nigra i les seves àrees de distribució
4 Referències
5 Bibliografia
6 Enllaços externs
Morfologia
Pinassa jove amb una pinya oberta
És un arbre de fins a 30 metres d'alçada, tot i que algunes varietats (pallasiana i laricio) poden atènyer 50 m. Té el tronc recte i la capçada cònica, amb tendència a forma de para-sol en arbres vells. Les fulles de fins a 17 cm de llarg i 2 mm d'amplada són de color verd intens. Les agulles de la subespècie nigra són més gruixudes i rígides, característica que es relaciona amb la seva major resistència a les gelades (-30 °C en nigra, -20 °C en salzmanii). Floreix entre els mesos de març i maig. Les pinyes són de color marró clar de fins a 6 cm de longitud amb escudets en forma de piràmide baixa i obtusa. Les llavors, alades, es dispersen amb ajut del vent.
Pinya de pinassa
Hàbitat
És un pi de clima submediterrani, que ha quedat aïllat en massissos muntanyosos envoltats de zones més càlides, motiu pel qual la seva àrea de distribució és molt fraccionada.
Té menys requeriments hídrics que el pi roig i és capaç de resistir sequeres estivals molt pronunciades i gelades fortes. És indiferent a la calç, a diferència del pinastre, que no la tolera i per aquest motiu se'l troba a l'illa granítica de Còrsega i sobre roques volcàniques a Sicília. Tolera malament l'ombra.
Després dels incendis germina molt poc i sovint és substituït pels rebrots dels roures que creixien sota els pins.
Distribució de la pinassa a Catalunya
És una espècie de creixement bastant lent, apreciada per la seva fusta, normalment el tronc és recte, bé que la seva qualitat és inferior a la del pi roig. En el passat, la pinassa s'aprofitava en a la construcció d'edificis (bigues, puntals, llates...), la construcció naval, travesses de ferrocarril, serra per a l'embalatge (caixes de fruita, etc), per pals de telefonia i enllumenat, llenya com a combustible per a fleques i bòbiles, i per fer pasta de paper, entre altres coses, i també es "sagnaven", és a dir, s'extreia la reïna o trementina per fabricar pega (per a la impermeabilització en la construcció naval, etc.) i per a usos medicinals (veg. trementinaires).[2][3][4] Actualment es continua utilitzant en construcció (puntals), per la fabricació d'embarcacions o per fer pals, per exemple.[5]
Als Països Catalans, fa boscos a partir dels 500 m (excepcionalment 250 m) fins als 1.200 a Catalunya[6] i dels 600 als 1500 al País Valencià. No es troba a les Balears. Necessita un clima submediterrani de certa continentalitat, on pot suportar gelades excessives per a l'alzina i resisteix estius força secs. Conviu amb el roure de fulla petita (Quercus faginea) i, en la seva àrea, ocupa els indrets més àrids. Se'l troba als vessants pirinencs occidentals (de la Ribagorça al Berguedà), a l'altiplà central (Solsonès, Segarra, Anoia), a les serres de Prades, Montsant, Cardó, Ports de Beseit, Ports de Morella i Penyagolosa i, més al sud, a la Serra de Mariola.[7] És la quarta espècie més abundant a Catalunya (amb 140.627 ha) i és la més abundant al Solsonès, que concentra més del 35% de tots els boscos de pinassa catalans, amb més de 49.500 ha.[8]
A la resta de la península Ibèrica, la pinassa viu al prepirineu aragonès, a les serres de Conca i a les Serralades Bètiques.
Variants de Pinus nigra i les seves àrees de distribució
Degut a la seva distribució fraccionada, les seves variants es van descriure inicialment com espècies separades, després considerades subespècies[9] i més tard com a varietats agrupades en les dues subespècies esmentades:[10]nigra, de distribució oriental, i salzamannii, de distribució occidental.
Pinus nigra subsp. nigra Arn., es troba del nord-est d'Itàlia i Àustria fins a Crimea i Anatòlia:
Pinus nigra subsp. nigra var. nigra Arn. : pinassa d'Àustria, malgrat que deu el seu nom a unes petites localitzacions al nord-est d'Àustria, la seva principal zona de distribució és als als Balcans, des de Romania a la Grècia central, als Alps Julians i a les Dolomites;
Pinus nigra subsp. nigra var. caramanica (Loudon) Rehder : pinassa de Turquia, al sud de Grècia, Turquia i Xipre ;
Pinus nigra subsp. nigra var. pallasiana (Lambert) Asch. & Graebn. : pinassa de Crimea, a Crimea i localitzacions al vessants oest del Caucas;
Pinus nigra subsp. salzmannii (Dunal) Franco 1943, distribuït al voltant del Mediterrani Occidental:
Pinus nigra subsp. salzmannii var. salzmannii (Dunal) Franco 1943 : pinassa, creix a la meitat est de la península Ibèrica i té localitzacions al vessant nord dels Pirineus i a les Cevènas (Cévennes), a Occitània;
Pinus nigra subsp. salzmannii var. laricio (Loudon) Hylander (=Pinus nigra subsp. laricio (Poiret) Maire): pi laricio, a Còrsega, Calàbria i Sicília;
Pinus nigra subsp. salzmannii var. mauretanica Maire & Peyerimoff : pinassa de l'Atlas, amb localitzacions al Rif (Marroc) i a Algèria.
Referències
↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 64-65. ISBN 84-7306-390-2.
↑ Models de gestió per als boscos de pinassa (Pinus Nigra Arn.). Producció de fusta i prevenció d'incendis forestals, de Mario Beltrán Barba, Pau Vericat Grau, Míriam Piqué Nicolau, Teresa Cervera Zaragoza, Centre de la Propietat Forestal, GenCat, juny 2012, pàgines 23-24. (pdf). Consultat el 2016-09-04.
↑ Ruta per les obagues de pinassa a Castelltallat, Memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages. Història dels boscos, L'Arada, creativitat social, octubre del 2015, pàgines 6 i 8. Consultat el 2016-09-04.
↑ Fitxa de la pinassa, Principals espècies forestals a Catalunya, Espais Forestals, Consorci Forestal de Catalunya. Consultat el 2016-09-04.
↑ BADIA, A., ESTRADA, R. VILANOVA, I Els Boscos de Catalunya, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983, col·lecció Cavall Bernat, 12
↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 27 gener 2016].
↑ MASCLANS, F. Guia per a conèixer els arbres, (8a. ed.1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958.
↑ «L'íFEC, una fotografia dels boscos» (en catalâ). Precència, 20-04-2006. [Consulta: 15 octubre 2016].
↑ Flora europaea: Pinus nigra
↑ Gymnosperm Database: Pinus nigra
Bibliografia
Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. 1986a ed.. Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X.
Enllaços externs
DDAA. Diputació de Barcelona - Obra Social "la Caixa". Les pinedes de pinassa. Manuals de gestió d'hàbitats. Diputació de Barcelona - Obra Social "la Caixa", juliol de 2017. ISBN 978-84-9803-435-6 [Consulta: 27 febrer 2018].
Gymnosperm Database: Pinus nigra; Pinus nigra subsp salzmannii (anglès)
FEIS database (US govt) (anglès)
EUFORGEN, Technical guidelines for genetic conservation and use (anglès)
