Camaleó

Multi tool use
 |
Per a altres significats, vegeu «Camaleó (desambiguació)».
|
Camaleó
Chamaeleonidae |

|
|
Taxonomia |
|
Super-regne |
Eukaryota |
Regne |
Animalia |
Fílum |
Chordata |
Classe |
Reptilia |
Ordre |
Squamata |
Família |
Chamaeleonidae Rafinesque, 1815
|
|
Distribució |
|
 |
Els camaleons són un conjunt d'espècies de rèptils saures de la família Chamaeleonidae. És conegut per la seva capacitat de canviar de color en pocs segons (mimetisme), quan se senten amenaçats i en resposta a canvis de temperatura, llum, color i altres alteracions ambientals. Aquest canvi de color és degut a l'acció d'hormones que afecten unes cèl·lules pigmentàries especials presents a la pell. No obstant això, els camaleons no sempre canvien de color per adaptar-se al medi que els envolta. Viuen generalment als arbres i s'alimenten d'insectes utilitzant una llengua molt llarga i enganxosa que projecten cap a l'exterior. Algunes espècies grans també cacen vertebrats com ara ratolins. De la rosada dipositada sobre les fulles dels arbres obtenen l'aigua que necessiten.
Tenen un cos comprimit lateralment amb potes llargues i primes i els seus dits estan dividits en dos grups de dos i tres dits que els permeten agafar les branques, en comptes d'aferrar-s'hi. També la seva cua, llarga i corbada, és prènsil. Molts camaleons tenen el cap gros i els mascles poden arribar a tenir fins a tres banyes, que de vegades utilitzen per al combat. El camaleó té el coll curt i de mobilitat limitada, cosa que supleix amb els seus ulls grans, que pot moure en moltes direccions de manera independent l'un de l'altre.[1] No té timpans auditius externs. La seva longitud oscil·la des de pocs centímetres fins a 63 cm, aproximadament.
La majoria de les espècies en són ovípares i ponen entre 30 i 40 ous amb closca semitransparent, que són enterrats per la femella. El període d'incubació dels ous varia segons l'espècie i pot oscil·lar d'entre 2-3 mesos fins a 9 mesos. Algunes espècies de l'Àfrica del Sud i de les regions muntanyoses de l'Àfrica oriental són ovovivípares.
A la península Ibèrica i a Europa només hi viu el camaleó comú (Chamaeleo chamaeleon), el camaleó mediterrani, que actualment es troba en perill d'extinció, i que es troba en punts molt concrets de la geografia andalusa, murciana i a Portugal, on es troba a l'Algarve, també hi ha poblacions a Itàlia i a Creta. També es distribueix per tota la costa mediterrània africana i pel sud d'Anatòlia. Altres llocs del món on es poden trobar altres espècies de camaleons són: Àfrica, Madagascar, l'Índia, Sri Lanka i les Illes Seychelles.
Referències
↑ «El camaleón» (en castellà). Animales Salvajes, 2011. [Consulta: 2 gener 2014].
Enllaços externs
En altres projectes de Wikimedia:
|
|
Commons (Galeria)
|
|
Commons (Categoria) 
|
|
Viquiespècies
|
http://www.pbs.org.
http://a-zanimals.com.
http://www.chameleonsonline.com.
Bases de dades taxonòmiques |
EOL Fauna Europaea GBIF ITIS NCBI Paleodb
|
val,I8T3p3wQgxbumtCkN99N4RqQZIqKTUFiL5,p4C45C RT
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...