Emboscada
Una emboscada és una tàctica militar consistent en un atac basat en la sorpresa sobre un element enemic que es troba en moviment o ocupant una posició de manera temporal.
És una tàctica habitual en la guerrilla, ja que amb poques unitats es poden infligir danys considerables, perquè el bàndol sorprès requereix temps per a preparar-se pel combat i/o protegir-se dels atacs. L'emboscada és una estratègia de caça per a molts depredadors que en comptes d'anar a cercar la presa simplement aguaiten amagats que l'aliment aparegui.
Història
L'emboscada és una tècnica molt antiga. Així els romans van haver d'aprendre noves formes de lluita i d'uniformitat per enfrontar-se als atacs d'indígenes com Viriat. Temps després, l'ús tan freqüent d'aquesta tàctica va privar la península Ibèrica de la majoria dels seus boscos doncs, durant la Invasió musulmana d'Hispània, es cremaven per obligar l'enemic a sortir a camp obert.
Posteriorment, la invenció dels explosius va donar un nou caire a aquesta tècnica al conferir a petites i no gaire nombroses unitats el poder de destruir columnes senceres, fins i tot blindades, en petites, però ferotges escaramusses. Així els afganesos van poder acabar amb un exèrcit britànic sencer, fins llavors invicte, quan passava per un congost camí de Jalalabad (Nangarhar) durant el segle XIX.[1]
Vegeu també
- Assalt frontal
- Guerrilla
- Càrrega militar
- Tàctica militar
Nota
↑ Anne de Courcy, L'imperi humiliat, n º 37 de l'aventura de la Història, Arlanza Edicions, Madrid, novembre de 2001