Transbordador espacial Atlantis

Multi tool use
Multi tool use


























Infotaula vol espacialTransbordador espacial Atlantis

Atlantis upright, August 29, 2006.jpg

Tipus de missió
Orbitador del transbordador espacial
Operador
NASA
Lloc web
Web oficial

Propietats de la nau
Modifica les dades a Wikidata



L'Atlantis poc després d'enlairar-se per la missió STS-27.


El transbordador espacial Atlantis (designació NASA: OV-104) és un dels transbordadors espacials de la flota pertanyent a l'Agència Nacional Aeroespacial dels Estats Units (NASA). Va ser el quart transbordador operatiu a ser construït.


Després de la destrucció dels transbordadors Challenger i Columbia, és un dels tres transbordadors completament operatius de la flota. També havia de ser el primer dels transbordadors a ser retirat, segons la previsió de la NASA, després de la seua missió STS-125, l'última missió de servei pel telescopi espacial Hubble. Tanmateix, no fou retirat i des d'aleshores ha dut a terme la missió STS-129. El nom del transbordador prové de la primera embarcació de l'Institut Oceanogràfic de Woods Hole (Massachusetts), que va realitzar investigacions oceàniques de 1930 a 1966.


El 21 de juliol del 2011 aterrà la darrera missió de l'Atlantis que finalitzava d'aquesta manera l'era dels transbordadors espacials de la NASA.




Contingut






  • 1 Vols


    • 1.1 Taula de missions




  • 2 Vegeu també


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Vols


El transbordador espacial Atlantis ha completat 32 missions, romanent en l'espai 293 dies, completant 4.648 òrbites i realitzant una distància total de 194.168.813 km, abans de la missió STS-135.[1]



Taula de missions








































































































































































Data
 Nom
 Notes

3 d'octubre de 1985
STS-51-J
 Primera missió de l'Atlantis. Missió dedicada al Departament de Defensa.

26 de novembre de 1985
STS-61-B
 Posada en òrbita dels satèl·lits de comunicació Morelos II, Aussat-2 i SATCOM KU-2.

2 de desembre de 1988
STS-27
 Missió dedicada al Departament de Defensa.

4 de maig de 1989
STS-30
 Posada en òrbita de la sonda Magallanes.

18 d'octubre de 1989
STS-34
 Posada en òrbita de la sonda Galileu.

28 de febrer de 1990
STS-36
 Missió dedicada al Departament de Defensa.

15 de novembre de 1990
STS-38
 Missió dedicada al Departament de Defensa.

5 d'abril de 1991
STS-37
 Posada en òrbita l'Observatori de Raigs Gamma Compton.

2 d'agost de 1991
STS-43
 Llançament del satèl·lit TDRS-5.

24 de novembre de 1991
STS-44
 Missió dedicada al Departament de Defensa.

24 de març de 1992
STS-45
 Primera missió de l'ATLAS (Laboratori atmosfèric per a Aplicacions i Ciència).

31 de juliol de 1994
STS-46
 Tercera missió de l'ATLAS.

29 de juny de 1995
STS-71
 Primer acoblament amb l'estació espacial Mir.

12 de novembre de 1995
STS-74
 Lliurament del mòdul d'acoblament a la Mir.

22 de març de 1996
STS-76
 Trobada amb la Mir, transferència de tripulació de Shannon Lucid.

16 de setembre de 1996
STS-79
 Trobada amb la Mir, transferència de tripulació de Shannon Lucid i John Blaha.

12 de gener de 1997
STS-81
 Trobada amb la Mir, transferència de tripulació de John Blaha i Jerry Linenger.

17 de maig de 1997
STS-84
 Trobada amb la Mir, transferència de tripulació de Jerry Linenger i Michael Foale.

25 de setembre de 1997
STS-86
 Trobada amb la Mir, transferència de tripulació de Michael Foale i David A. Wolf.

19 de maig de 2000
STS-101
 Missió de muntatge de l'Estació Espacial Internacional (ISS).

8 de setembre de 2000
STS-106
 Missió de muntatge de l'Estació Espacial Internacional (ISS).

7 de febrer de 2001
STS-98
 Missió de muntatge de l'Estació Espacial Internacional (ISS), transportant el mòdul Destiny.

12 de juliol de 2001
STS-104
 Missió de muntatge de l'Estació Espacial Internacional (ISS), transportant el mòdul Quest.

8 d'abril de 2002
STS-110
 Missió de muntatge de l'Estació Espacial Internacional (ISS), transportant el segment S0.

7 d'octubre de 2002
STS-112
 Missió de muntatge de l'Estació Espacial Internacional (ISS), transportant el segment S1.

9 de setembre de 2006
STS-115
 Missió de muntatge de l'Estació Espacial Internacional (ISS), transportant els segments P3 i P4.

8 de juny de 2007
STS-117
 Missió de muntatge de l'Estació Espacial Internacional (ISS), transportant els segments S3 i S4.[2]

7 de febrer de 2008
STS-122
 Missió de muntatge de l'Estació Espacial Internacional (ISS) (Laboratori Columbus).

11 de maig de 2009
STS-125
 Quarta i última missió de servivio al Telescopi espacial Hubble, el porta dos nous instruments, el Espectrògraf dels Orígens del Cosmos i la Wide Field Camera 3. Es reemplacen un sensor de guia, 6 giroscopis, i dos mòduls de bateries.

16 de novembre de 2009
STS-129
 Missió de muntatge de l'Estació Espacial Internacional (ISS) ( ELC-1/ELC-2).

14 de maig de 2010
STS-132
 Missió de muntatge de l'Estació Espacial Internacional (ISS) (Mini-Research Module 1)[3]

8 de juliol de 2011
STS-135
 Missió de muntatge de l'Estació Espacial Internacional (ISS). Darrera missió del programa dels transbordadors espacials.[4][5]


Vegeu també


  • STS-135


Referències





  1. ↑ «Les claus de l'últim vol de l'Atlantis  » (en castellà). La Ciutat.


  2. ↑ «NASA Targets June Launch for Space Shuttle Atlantis» (en en anglès). SPACE.com.


  3. ↑ William Harwood. «Mission preview: Atlantis to launch Russian mini module» (en anglès). Spaceflight Now, 12-05-2010. [Consulta: 25 juliol 2010].


  4. ↑ Bergin, Chris. «NASA managers approve STS-135 mission planning for June 28, 2011 launch». NASASpaceflight.com, 20-08-2010. [Consulta: 16 març 2011].


  5. ↑ «El Atlantis despega con éxito en su última misión» (en español), 08-07-2011. en RTVE.es




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Transbordador espacial Atlantis Modifica l'enllaç a Wikidata


  • http://science.ksc.nasa.gov/shuttle/resources/orbiters/orbiters.html

  • http://science.ksc.nasa.gov/shuttle/resources/orbiters/atlantis.html

  • http://www.exploration-space.com/16-apr-2007-nasa.html

  • http://www.life.com/image/first/in-gallery/42752/space-shuttle-atlantis-last-flight









oUWKEuIeZXQ0ngQ TF6X3 KWu yDBvj1
-
5uDDpqsaUE9zEG x Km TmFnLBNn8zSKv

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more