Ngtjyty

Dolors Monserdà i Vidal

Dolors Monserdà als anys 1910
Biografia
Naixement	10 de juliol de 1845 Barcelona, Barcelonès
Mort	31 de març de 1919(1919-03-31) (als 73 anys) Barcelona, Barcelonès
Lloc d'enterrament	Cementiri de Montjuïc (Barcelona)
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Camp de treball	Assaig
Ocupació	Escriptora
Gènere artístic	Dramatúrgia i poesia
Nom de ploma	Dolors Monserdà de Macià
Obra
Obres destacables	La fabricanta (1904)
Signatura

Tomba de Dolors Monserdà al Cementiri de Montjuïc

Edició de La Quiteria de 1906.

Dolors Monserdà i Vidal^[1] (Barcelona, 10 de juliol de 1845 -­ 31 de març de 1919)^[2] fou una escriptora catalana. Signava normalment Dolors Monserdà de Macià. Era germana del pintor Enric Monserdà i Vidal (1850-1926). La seva filla Àngels Macià i Monserdà (1867-1953) va estar casada amb l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch.^[3]

Biografia

Nascuda a una família burgesa, filla de Beatriu Vidal i de Josep Monserdà, relligador de llibres, Dolors va ser de les primeres alumnes de Madame de Saint Paul, la primera professora diplomada en francès que es va establir a Barcelona. El pare tenia botiga, i sovint feia tertúlia a la rebotiga amb contertulians tan coneguts com Josep Anselm Clavé, Milà i Fontanals, Frederic Soler o Narcís Monturiol, entre d'altres. El 23 de juny de 1858 coneixeria al que seria el seu marit, Eusebi Macià Pujol,^[4] fill d'una família d'argenters i amb qui tindria quatre fills, Eusebi, mort sent nadó, Angelina, Dolors i Encarnació, morta als cinc anys.^[5]

L'escriptora

Es dona a conèixer com a articulista escrivint en castellà fins al 1875, i a partir de llavors en català. Participà assíduament als Jocs Florals, on fou premiada el 1878, el 1882 i el 1891. Va ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909.^[6]

La seva primera novel·la va ser La Montserrat (1893) arribant al cim de la seva obra amb La fabricanta (1904),^[7] una novel·la de 15 capítols que ressegueix la progressió social ascendent de l'Antonieta gràcies a la seva intel·ligència i del seu esforç. La seva progressió va des del seu pis a la Ciutat Vella fins a l'Eixample, on s'instal·lava la burgesia barcelonina de l'època. Al llarg de la novel·la Monserdà retrata els costums de la societat de la ciutat al seu temps.

També escrigué els llibres Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana (1909) i Tasques socials (1916), entre d'altres.

Monserdà també va col·laborar a la premsa, primer encarregant-se del suplement Modas y Labors del Diari Català i posteriorment a La Renaixença, on va escriure, entre d'altres, articles com: "La veritat sobre l'Exposició Universal", "Les senyores i el lliurecanvi" (1888), "Les víctimes del treball" (1882) o "Lo restabliment del divorci a França" (1884). Així mateix va participar a La veu de Catalunya, o les revistes: Ofrena, La Gramalla, Or y Grana i Feminal.^[5]

L'activista

Una de les seves amistats més influents va ser la també escriptora Maria Josepa Massanés, sobre la vida de la qual en publicà una biografia. Fou una impulsora d'obres de caràcter social i feminista, al costat de Carme Karr i Alfonsetti. Considerava que el paper de la dona burgesa era protegir, mitjançant l'actuació personal i la de centres adequats, la dona treballadora, tant per motius humanitaris i moralitzadors com, especialment, per evitar la radicalització de les seves postures. Destaquen d'aquesta època els articles sobre la participació femenina a la Setmana Tràgica.

L'any 1910 va crear el Patronat d'Obreres de l'Agulla, un intent per donar millor vida a les cosidores, un dels sectors laborals més deprimits de l'època oferint una sèrie de serveis com: borsa de treball, assistència mèdica gratuïta o fils i roba a preu de fàbrica. Aquesta feina la complementava la Lliga de Compradores, que s'encarregava de sensibilitzar totes les dones perquè no compressin en establiments que s'abastien amb productes de l'explotació (amb publicació de llistes blanques inclosa). Dolors ho va explicar en conferències i més endavant amb la seva novel·la María Glòria (1917).^[5]

Llegat

Dolors Monserdà té un jardí amb el seu nom a Sabadell des del 1995.^[8] Una escola pública de Sarrià (Barcelona) porta el seu nom.^[9] Al barri de Sarrià de Barcelona hi ha un carrer amb el seu nom^[10]

Obres

Poesia

• 
  Poesies catalanes, 1888
  


• 
  Poesies, 1911
  

Poesies presentades als Jocs Florals de Barcelona^[11]

• 
  Qui ets? (1916 i 1917)


• 
  He fet bé! (Propòsits d'enamorats) (1916 i 1917)


• 
  Adéu a la poesia (1916 i 1919)


• 
  Flors de Natzareth (1916, 1917 i 1919)


• 
  Rondalles i cançons (1916, 1919, 1920 i 1924)


• 
  El verb de la Pàtria (1917)


• 
  La nostra Universitat (1917 i 1919)


• 
  A la poesia (1917 i 1920)


• 
  Del meu dietari d'Anyorances (1919)

Novel·la

• 
  La Montserrat, 1893 (Ed. actual: Madrid, Editorial Bruño, 1994)


• 
  La família Asparó, 1900.


• 
  La fabricanta, 1904 (Ed. actual: Barcelona, Edicions de l'Eixample, SA, 1991) (llegiu-lo)
  


• 
  La Quitèria, 1906.


• 
  Del món, 1908 (Ed. actual: Barcelona, La sal, Edicions de les Dones, 1983)


• 
  No sempre la culpa és d'ella, 1915
  


• 
  Per Lluir, 1917


• 
  Maria-Glòria, 1917
  


• 
  Els rellogats, els captaires i els vells, 1918
  


• 
  Buscant una ànima, publicada pòstumament el 1920^[5]
  

Teatre

• 
  Sembrad y cogeréis, 1874.


• 
  Teresa o un jorn de prova, 1876.


• 
  Amor mana, 1913.


• 
  La Quitèria, homònima de la seva novel·la i publicada molt pòstumament el 1930^[5]
  

Crítica literària o assaig

• 
  Estudi feminista (Orientacions per a la dona catalana), Barcelona, Miquel d'Esplugues, 1909.


• 
  Biografia de Na Josepa Massanés i Dalmau, Ajuntament Constitucional de Barcelona, 1915.


• 
  Tasques socials, Barcelona, 1916.

Referències

Vegeu també

• Premi Dolors Monserdà


• Roser Matheu i Sadó

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquidites
	Viquitexts

• «Dolors Monserdà». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).


• 
  "Qui és qui". Institució de les Lletres Catalanes