Nativitat de Maria







Naixement de la Verge de Giovanni da Milano, segle XIV


La Nativitat de Maria (o de la Verge Maria, o de la Mare de Déu) és una celebració cristiana que s'escau el 8 de setembre en què es commemora el naixement de Maria, mare de Jesús. Als Països Catalans també se la coneix popularment com la festa de la Mare de Déu de Setembre i s'hi se celebren les "marededéu trobades".[1] A les esglésies ortodoxes la festa s'anomena Nativitat de Theotokos (terme grec per dir 'Mare de Déu'[2]) i constitueix una de les dotze celebracions litúrgiques més importants d'aquestes tradicions.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Iconografia


  • 3 Referències


  • 4 Vegeu també


  • 5 Enllaços externs





Història


L'Evangeli no fa esment del naixement de Maria, però hi ha diverses tradicions apòcrifes que en parlen, en especial la del protoevangeli de Jaume on s'hi indiquen, a més, els noms dels seus pares: Joaquim i Anna.[3] Algunes d'aquestes tradicions, considerant Maria com a descendent de David, assenyalen seu naixement a Betlem; d'altres, especialment el corrent grec i armeni, assenyalen Natzaret com a bressol de Maria.[4] La més admesa és la que situa l'esdeveniment a la ciutat santa de Jerusalem, on s'han trobat les ruïnes d'una basílica bizantina del segle V edificada sobre l'anomenada 'casa de santa Anna', molt a prop de la piscina Probàtica.[3]


La nativitat de Maria se celebrava a Orient des del segle VI. La data va ser fixada el 8 de setembre, dia amb el qual s'obre l'any litúrgic bizantí, el qual es tanca amb la Dormició, a l'agost. A Occident va ser introduïda cap al segle VII pel papa Sergi I (eixit d'una família originària d'Antioquia) i era celebrada amb una processó-lletania, que acabava a la basílica romana de Santa Maria la Major.[4]


Per l'Església, el naixement de Maria simbolitza l'alba dins d'un món de foscor, el preludi d'un procés que durà fins a la llum amb l'arribada de Jesucrist, el seu fill. Per això la festa és un motiu de joia. A l'ofici de Laudes s'hi diu: «pel teu naixement, Verge Mare de Déu, vas anunciar l'alegria a tot el món: de Tu va néixer el Sol de justícia, Crist, Déu nostre».[3]



Iconografia






  • Icona (data desconeguda)







  • Miniatura medieval (segle xiii)







  • Escultura del segle xiv







  • Pintura del segle XV







  • Wolf Traut, segle XVI







  • Luis de Morales, segle XVI







  • Icona segles XVI o XVII







  • Ludovico Lana, segle XVII







  • Icona del segle xix






Referències





  1. ↑ «la Mare de Déu de Setembre». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  2. ↑ «theotokos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  3. ↑ 3,03,13,2 Loarte, J. A. «Vida de Maria (II): La Nativitat de la Mare de Déu». opusdei.org.


  4. ↑ 4,04,1 «Natividad de la Santísima Virgen María». aciprensa.com.




Vegeu també



  • Culte marià

  • Mariologia



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nativitat de Maria Modifica l'enllaç a Wikidata

Exemples d'homilies amb motiu de la festivitat, que n'il·lustren les interpretacions:




  • Homilia de l'abat de Montserrat, Josep M. Soler (2011)


  • Homilia de l'abat de Poblet, Josep Alegre (2012)




-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more