Pietro Cavallini
Multi tool use
Pietro Cavallini
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
1240 (Gregorià)
Roma
|
| Mort |
1330 (Gregorià) (89/90 anys)
Roma
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Pintor i mosaïcista
|
| Moviment |
Q3578338 
|
 |
Judici Final, detall d'un dels apòstols.
L'
Anunciació, Santa Maria in Trastevere.
Pietro Cavallini (c. 1250 – c. 1330) va ser un pintor italià del gòtic. També va dissenyar mosaics. Va treballar a l'edat mitjana tardana. No es coneixen massa dades de la seua biografia, tot i que se sap que era romà, perquè signava pictor romanus.
La seua primera obra destacada van ser els cicles de mosaics per a la basílica de Sant Pau Extramurs, amb històries de l'Antic i Nou Testaments (1277-1285). Van quedar destruïts en el foc de 1823. El seu Judici Final en la basílica de Santa Cecília in Trastevere, a Roma, pintat cap a l'any 1293 i considerada l'obra mestra de Cavallini, és un exponent de l'estil artístic conegut com a naturalisme romà. Aquest naturalisme va influir en l'obra d'artistes que van treballar en altres ciutats italianes com Florència i Siena.
A partir de 1308 Cavallini va treballar a Nàpols en la cort del rei Carles II d'Anjou, en particular a les esglésies de San Domenico Maggiore (1308) i Santa Maria Donnaregina (1317), junt amb el seu compatriota romà Filippo Rusuti. Va tornar a Roma abans de 1325, començant la decoració externa de la basílica de Sant Pau Extramurs l'any 1321, amb una sèrie de mosaics en estil romà d'Orient.
Giovanni di Bartolommeo va ser un alumne de Cavallini.
Obres
Entre les seues obres cal esmentar:
Jael i Tisseran (data desconeguda), aquarel·la
Escenes de la vida de Maria (1291), mosaics a l'absis de Santa Maria in Trastevere a Roma. Les sis escenes es van fer per encàrrec del cardenal Bertoldo Stefaneschi. Aquests mosaics van ser lloats pel seu retrat realista i els intents de perspectiva:
- Nativitat de la Mare de Déu
- Anunciació
- El naixement de Jesús
- Adoración dels Reis Mags
- Presentació al temple
- Dormició
El Judici Final (1295-1300), part del cicle de frescos de Santa Cecília in Trastevere, a Roma.
Les pintures de l'absis de San Giorgio al Velabro, Roma, se li han atribuït en basar-se en la similitud estilística amb les pintures del Trastevere igual com el mosaic de l'absis de l'església de Sant Crisògon al districte del Trastevere, representant a Maria amb Sant Sebastià i Crisògon.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pietro Cavallini
|
| Registres d'autoritat |
- WorldCat
GND: 118872583
LCCN: nr89006034
VIAF: 77113562
ISNI: 0000 0000 8168 3501
SELIBR: 182777
SUDOC: 064827356
ULAN: 500031569
NLA: 35205505
ICCU: ITICCURAVV21571
|
| Bases d'informació |
|
2yELMLyV Sy,0ADCPt0d cOHXM9dr U IpRMI9eeAh WR,JgEUGHu,fsT28Nk h 5H gg3,iiMFB HJNglW0d
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
