Confederació Germànica
Deutscher Bund Confederació Germànica | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Confederació | |||||
| |||||
| |||||
 | |||||
| Informació | |||||
| Capital | Frankfurt del Main 50° 7′ N, 8° 41′ E / 50.117°N,8.683°E / 50.117; 8.683Coord.: 50° 7′ N, 8° 41′ E / 50.117°N,8.683°E / 50.117; 8.683 | ||||
| Idioma oficial | alemany | ||||
| Període històric | |||||
| Congrés de Viena | 8 de juny de 1815 | ||||
| Pau de Praga | 23 d'agost de 1866 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | Confederació | ||||
| President | |||||
Francesc Josep I | |||||
 | |||||
→
→
→
→
→
→
→
La Confederació Germànica (en alemany, Deutscher Bund, «Confederació Alemanya») va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena,[1] va agrupar a 39 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria. Va succeir a la Confederació del Rin, creada el 1806 per Napoleó I en substitució del Sacre Imperi Romanogermànic. Creada per mantenir la seguretat dels múltiples petits estats del desaparegut Sacre Imperi Romanogermànic, segons es determinà en el Tractat de París de 1814,[2] la Confederació no suposava cap concessió al creixent nacionalisme alemany, perquè aquest no és del gust de Viena.
La Dieta, que no era un parlament de representants triats pel poble sinó un congrés de llegats amb seu a Frankfurt del Main, va ser la seva única entitat central, encara que el 1834 es va establir la Unió Duanera d'Alemanya i, amb això, es va crear un mercat intern unitari per a la majoria d'estats.
La Revolució de 1848 va tenir gran ressonància a Alemanya. Al març es van produir en tots els Estats de la Confederació alçaments populars que van obligar els prínceps a fer concessions, que van portar al sorgiment dels primers parlaments veritablement representatius.
La Confederació només funcionava quan coincidien les posicions d'Àustria i Prússia, la confrontació finalment va conduir a la Guerra Austroprussiana.[3] Després del triomf prussià, la Confederació Germànica va quedar dissolta i va ser substituïda l'any 1867 per la Federació Alemanya del Nord,[4] dominada per Prússia, que va servir de preàmbul al gran Imperi Alemany.
Monarques dels estats membres de la Confederació Germànica en la trobada de Frankfurt del Main el 1863.
La lletra de l'Himne d'Alemanya diu:
| « | Deutschland, Deutschland über alles, Über alles in der Welt, | » |
(Des del riu Mosa fins al Memel, des del riu Adige fins al Belt) . Això fa al·lusió a les fronteres dels 38 estats que componien la Confederació Germànica.[5]
Estats membres
Estats de la Confederació Germànica.
- Imperi Austríac
- Regne de Baviera
- Regne de Hannover
- Regne de Prússia
- Regne de Saxònia
- Regne de Wurtemberg
- Principat Elector de Hessen-Kassel
- Gran Ducat de Baden
- Gran Ducat de Hessen-Darmstadt
- Gran Ducat de Luxemburg
- Gran Ducat de Mecklemburg-Schwerin
- Gran Ducat de Mecklemburg-Strelitz
- Gran Ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach
- Ducat d'Anhalt-Bernburg
- Ducat d'Anhalt-Cöthen
- Ducat d'Anhalt-Dessau
- Ducat de Brunswick
- Ducat de Holstein
Ducat de Limburg (a partir de 1839)- Ducat de Nassau
Ducat d'Oldenbourg (Gran Ducat a partir de 1829)- Ducat de Saxònia-Altenburg
- Ducat de Saxònia-Coburg-Gotha
- Ducat de Saxònia-Hildburghausen
- Ducat de Saxònia-Meiningen
- Landgraviat de Hessen-Homburg
- Ciutat de Bremen
- Ciutat de Frankfurt del Main
- Ciutat d'Hamburg
- Ciutat de Lübeck
- Onze principats: Hessen-Homburg, Hohenzollern-Hechingen (fins a 1850), Hohenzollern-Sigmaringen (fins a 1850), Liechtenstein, Lippe, Reuss (línia més), Reuss (línia menor), Schaumburg-Lippe, Schwarzburg-Rudolstadt, Schwarzburg-Sondershausen, i Waldeck-Pyrmont.
Vegeu també
- Imperi austrohongarès
Ciutadella de Magúncia, fortalesa de traça italiana construïda el 1660 a Magúncia.
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Confederació Germànica |
↑ Müller, Jürgen. Der Deutsche Bund: 1815 - 1866 (en alemany). Oldenbourg Verlag, 2006. ISBN 3486550284.
↑ Lesaffer, Randall C.H.. Peace Treaties and International Law in European History (en anglès). Cambridge University Press, 2004, p. 92. ISBN 1139453785.
↑ Wawro, Geoffrey. The Austro-Prussian War: Austria's War with Prussia and Italy in 1866 (en anglès). Cambridge University Press, 1997, p. 36. ISBN 0521629519.
↑ Pohlmann, Cornelia. Die Auswanderung aus dem Herzogtum Braunschweig im Kräftespiel staatlicher Einflußnahme und öffentlicher Resonanz: 1720 - 1897 (en alemany). Franz Steiner Verlag, 2002, p. 84. ISBN 3515080546.
↑ J.A.S. Grenville. La Europa remodelada 1848-1878. Siglo XXI de España Editores, 1987, p. 348–. ISBN 9788432303609 [Consulta: 9 juliol 2011].
