Ngtjyty

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs. Queden 241 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 
  1704, Lisboa, Regne de Portugal: Hi desembarca l'arxiduc Carles d'Àustria, amb la qual cosa comença la Guerra de Successió.


• 
  1707, Bunyol, Foia de Bunyol: Les tropes borbòniques ocupen la vila, guerra de Successió).


• 
  1773, Barcelona: S'hi esdevé l'Avalot de les quintes, una protesta contra les lleves abusives, i seguit després pels Rebomboris del pa, una de les causes de la Guerra dels Matiners.


• 
  1814, València: Ferran VII d'Espanya proclama un decret pel qual es restableix l'absolutisme i es nega validesa a l'obra constitucional de les Corts de Cadis.


• 
  1879, Barcelona: S'hi publica el primer número del Diari Català, el primer diari escrit íntegrament en català.

Resta del món

• 
  813, eclipsi solar visible a Adrianòpolis.^[1]
  


• 
  1589, La Corunya, Galícia: el corsari anglès Francis Drake comença el seu pla d'atac contra la ciutat.


• 
  1640: Reacció violenta a Escòcia per la rigorosa observança del culte anglicà propugnat per Carles I d'Anglaterra, que el conduí pressionat pels presbiterians escocesos a convocar el Parlament.


• 
  1675, Greenwich, Sussex, Regne d'Anglaterra: el rei Carles II ordena que s'hi construeixi el Reial Observatori de Greenwich.
  


• 
  1803: Els Estats Units compren el territori de Louisiana a França.


• 
  1886, Chicago: Ocorre la Revolta de Haymarket, fet històric del moviment obrer on es reivindicà la jornada laboral de vuit hores. D'aquí sortiren els anomenats “Màrtirs de Chicago” i la commemoració del Primer de Maig.


• 
  1904: Comença la construcció del Canal de Panamà
  


• 
  1916, Presó de Kilmainham, Dublín: Joseph Plunkett, William Pearse, Edward Daly i Michael O'Hanrahan són afusellats per la seva participació en l'Alçament de Pasqua.


• 
  1936, Madrid: Frederica Montseny assumeix la responsabilitat del Ministeri de Sanitat de la Segona República Espanyola, esdevenint la primera dona ministra a Espanya.


• 
  1949: Accident aeri de Superga en el qual morí gran part de la plantilla del Torino Football Club coneguda com a Gran Torino.


• 
  1968, La Línea de la Concepción, província de Cadis: les autoritats espanyoles tanquen el pas fronterer amb l'enclavament de Gibraltar en un nou tour de force amb el govern britànic per al control del Penyal.


• 
  1979, Madrid, Espanya: s'hi constitueix del Senat per primera vegada després del franquisme.


• 
  1979, Regne Unit: el Parlament nomena Margaret Thatcher cap del govern. Serà la primera dona que ocupa aquest càrrec.


• 
  1994, Oslo, Noruega: Se signen els Acords d'Oslo entre Isaac Rabin (primer ministre d'Israel) i Iàssir Arafat (representant de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina) per la creació de l'Autoritat Nacional Palestina, amb poders limitats a la Franja de Gaza i Jericó (posteriorment ampliats a tota Cisjordània).

Naixements

Països Catalans

• 
  1757 - Énguera, la Canal de Navarrés: Manuel Tolsà, arquitecte i escultor valencià neoclàssic.


• 
  1818 - Vilafranca del Penedès: Manuel Milà i Fontanals, filòleg, erudit i escriptor català.


• 
  1864 - Campanet (Mallorca): Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, periodista i escriptor mallorquí (m. 1920).


• 
  1884 - Sabadell: Lluís Carreras i Mas, clergue, escriptor, periodista català.


• 
  1898 - Barcelona: Just Cabot i Ribot, escriptor i periodista català.


• 
  1921 - Barcelona: Ricard Palmerola, radiofonista i actor de doblatge català.


• 
  1981 - Barcelona: Jordi Graupera i Garcia-Milà, periodista i filòsof.

Resta del món

• 
  1622: Juan de Valdés Leal, pintor.


• 
  1655 - Pàdua, Itàlia: Bartolomeo Cristofori, constructor d'instruments musicals italià, reconegut per inventat el piano (m. 1731).


• 
  1772 - Dortmund (Sacre Imperi): Friedrich Arnold Brockhaus, editor alemany (m. 1823).


• 
  1781 - Weissenfels: Carl Gotthelf Glaeser, músic prussià.


• 
  1875 - Vitòria, Espanya: Ramiro de Maeztu, escriptor (m. 1936).


• 
  1892 - Nashua (Nou Hampshire, EUA): Forrest Spaulding, bibliotecari estatunidenc, defensor de la llibertat intel·lectual (m. 1965).


• 
  1928 - Al-Minufiyah, Egipte: Hosni Mubàrak, president d'Egipte (1981-2011).


• 
  1929 - Brussel·les (Bèlgica): Audrey Hepburn, actriu d'origen europeu que treballà als EUA (m. 1993).


• 
  1939 - Jerusalem (Israel): Amos Oz, escriptor, periodista i pacifista israelià, Premi Internacional Catalunya 2004.


• 
  1947 - DeKalb, Illinois, Estats Units: Richard Jenkins, actor estatunidenc.


• 
  1951 - París, França: Gérard Jugnot, actor, director, guionista i productor de cinema francès.


• 
  1958 - Reading, Pennsilvània: Keith Haring, artista i activista social nord-americà (m. 1990).


• 
  1968 - Lió (França): Éric Vuillard, escriptor francès, Premi Goncourt de 2017.


• 
  1971: Mike Dirnt, músic de rock, Green Day.


• 
  1979: Lance Bass, músic de pop.^[2]
  


• 
  1994: Alexander Gould, actriu, Buscant en Nemo.^[3]
  

Necrològiques

Països Catalans

• 
  1945 - Barcelona: Joan Baptista Lambert i Caminal, compositor, director d'orquestra i pedagog català (n. 1884).

Resta del món

• 
  1932 - Madrid, Espanya: José Mardones, baix operístic basc (n. 1868).


• 
  1937 - Noel de Medeiros Rosa, músic brasiler.^[4]
  


• 
  1938
  
  
  
  • 
    Berlín: Carl von Ossietzky, escriptor i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau el 1935.
  
  
  • 
    Kobe: Jigoro Kano, artista marcial japonès i fundador del Kodokan Judo.
  
  
  
  


• 
  1949 - Valentino Mazzola, futbolista.


• 
  1955 - París, França: George Enescu, violinista, pianista, pedagog musical i director d'orquestra romanès (n. 1881).


• 
  1966 - Lió, França: Edmond Locard, criminòleg i metge forense.


• 
  1966 - Canes, França: Amédée Ozenfant, pintor i escriptor francès, cofundador del purisme (n. 1886).


• 
  1972 - Princeton, Nova Jersey (EUA): Edward Calvin Kendall, químic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1950 (n. 1886).


• 
  1980 - Ljubljana, Eslovènia: Josip Broz, conegut com a Tito, militar i polític croata, president de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.


• 
  2006 - Amsterdam: Karel Appel, pintor i escultor neerlandès.

Festes i commemoracions

• 
  Dia Nacional del Jovent a la República Popular de la Xina^[5]
  


• 
  Dodenherdenking (Record de la Segona Guerra Mundial) als Països Baixos^[6]
  


• Santoral:
  
  
  
  • Sant Ciríac de Jerusalem,^[7] màrtir i patró dels Crucífers d'Itàlia
    
  
  
  • 
    Santa Antònia, màrtir^[8]
    
  
  
  • 
    Sant Florià, màrtir^[8]
    
  
  
  • 
    Lupí de Carcassona, bisbe
  
  
  • 
    Geronci d'Hagetmau, màrtir
  
  
  • Màrtirs d'Anglaterra i Gal·les;
  
  
  • Màrtirs Cartoixans de Londres.
  
  
  • Sant Papa Alexandre I, papa martiritzat amb Evenci i Teòdul els seus preveres^[9]
    
  
  
  • 
    Sant Gotard, bisbe i confessor^[8]
    
  
  
  • 
    Sant Porfiri, prevere i martir^[8]
    
  
  
  • 
    Sant Silvà, bisbe i martir^[8]
    
  
  
  • 
    Sant Silvà, bisbe i martir^[8]
    
  
  
  • 
    Santa Pelàgia, verge i martir^[8]
    
  
  
  • 
    Sant Paulí, martir^[8]
    
  
  
  • 
    Santa Mònica d'Hipona, mare de sant Agustí d'Hipona.^[10]
    
  
  
  • 
    Sant Veneri, bisbe i confessor.^[10]
    
  
  
  • 
    Sant Sacerdot de Llemotges, bisbe i confessor.^[10]
    
  
  
  • 
    Sant Sacerdot de Llemotges, bisbe i confessor.^[10]
    
  
  
  
  

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 4 de maig

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:4 de maig.