Forquilla

Multi tool use
 |
Per a altres significats, vegeu «Forquilla (escacs)».
|

|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |

Diferents tipus de forquilles.
Una forquilla o forqueta és un estri amb un mànec en un extrem i una sèrie de pues a l'altre, que s'utilitza habitualment per a menjar.[1] Concretament, es pot utilitzar per punxar i endur-se aliments sòlids a la boca, o bé per immobilitzar aliments mentre es tallen amb el ganivet. La forquilla fou inventada a França.[cal citació]
La forquilla en la Història
La seva aparició va ser tan polèmica que l’església hi va intervenir, perquè considerava que tan sols els dits podien portar a la boca els aliments que Déu ens donava. El seu ús no es va escampar fins al segle XVIII. Durant la Revolució Francesa la noblesa va començar a utilitzar forquilles per a fer palès que era una classe superior. D’aleshores ençà utilitzar aquest cobert esdevingué símbol de refinament.[cal citació]
Tipus [cal citació]
Els diferents tipus de forquilles que es poden trobar sobre una taula o a l’hora de menjar són els següents:
- Forquilla de taula. Cobert de la mateixa grandària que la cullera i dentat. Pot ser de 4 o 5 dents, encara que hi ha molts altres dissenys. Utilitzat per a truites, la major part de la verdura i en companyia del ganivet, la majoria de les vegades.
- Forquilla de peix. Forquilla més plana que el de taula i lleugerament més ample. Utilitzat per als peixos. Si es manca d'aquests coberts, es pot utilitzar la forquilla de taula.
- Forquilla de trinxar. També de grandària similar al ganivet de trinxar. Utilitzat per subjectar la peça que desitgem trinxar. Dues dents i una àmplia obertura central.
- Forquilla de servei. De grandària similar a la cullera de servei, dentat (de 4 o 5 dents), molt ample i de pala plana. Utilitzat en companyia de la cullera de servei com a ajuda auxiliar.
- Forquilla d'amanida. Cobert de pala ampla, amb prou feines dentat (pràcticament són osques) i de grandària similar a la cullera d'amanida. S'utilitza com a auxiliar de la cullera d'amanida i per a les mateixes funcions.
- Forquilla espremedora. Forquilla de grandària petita (similar a la de les postres) de llargues dents lleugerament oberts en les puntes. Utilitzat per punxar els cítrics o fruites a esprémer.
- Forquilla per a postres. Igual que la cullereta, de grandària menor a la meitat de la forquilla de taula. Dentat curt (3 o 4 dents, generalment) utilitzat per a postres i com a elements de tall en aliments tous.
- Forquilla d'ostres. Cobert curt i dentat (generalment 3 dents), gruix i fort. Utilitzat per extreure el mol·lusc de la seva petxina a la qual es troba adherit.
- Forquilla de fruita. Cobert de grandària mitjana (entre la forquilla de taula i la de postres). Utilitzat per prendre la fruita i com a substitut dels coberts per a postres si no n'hi hagués.
- Forquilla de caragols. Cobert llarg, d'uns 22cms. Amb dues àmplies dents. S'utilitza de forma conjunta amb la forquilla de fruita i per a la mateixa finalitat.
Referències
↑ «forqueta». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
En altres projectes de Wikimedia:
|
|
Commons (Galeria)
|
|
Commons (Categoria) 
|
Tècniques i estris de cuina
|
Tècniques |
Ast · Adobat · Almívar · Bany maria · Brasa · Bresa · Bresat · Bunyol · Caliu · Cocció a baixa temperatura · Cocció al buit · Cocció al vapor · Confitar · Destil·lació · Escalfat · Esferificació · Farcida · Fregida · Fumatge · Graellada · Guisat · Marinar · Napar · Ollada · Papillot · Picada · Planxa · Rostida · Sofregida · Tempura · Tires finíssimes · Tires llargues · Torrada · Trinxada
|
Estris |
Batedora · Batedor de braç · Bromadora · Cassó · Cassola · Cassola de fang · Clemàstecs · Colador · Culler · Cullera · Embut · Escorredora · Escorreplats · Espàtula · Estalvi · Fogó · Forn · Forn de fang · Forn enterrat · Forn microones · Forn solar · Forquilla · Ganivet · Geladora · Graella · Liquadora · Llaurador (eina) · Llosa de pedra · Molinet de cafè · Morter · Olla · Olla de cocció lenta · Olla de pressió · Paella · Paeller o barbacoa · Ratllador · Setrill · Setrilleres · Sifó · Torradora · Trespeus
|
Filosofia |
Cuina de temporada · Creativa · Deconstrucció · Fast Food o menjar ràpid · Good Food · Nouvelle cuisine · Slow Food · Tecnoemocional · Tradicional · Vegetarianisme
|
Viccionari
ATXYCZBc9HwNx5PX32TlKe4hxB3U d,a8Hm Jpfv McBNhrwutIbXZK6 jHxfx5Jj Y1
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...