Temple de Debod

Multi tool use
Temple de Debod |

|
Dades |
Tipus |
temple egipci i monument
|
|
Ubicació geogràfica |
|
|
Estat |
Espanya |
Autonomia |
Comunitat de Madrid |
Municipi |
Madrid |
Districte |
Moncloa-Aravaca |
|
40° 25′ 27″ N, 3° 43′ 04″ O / 40.424052777778°N,3.7177777777778°O / 40.424052777778; -3.7177777777778Coord.: 40° 25′ 27″ N, 3° 43′ 04″ O / 40.424052777778°N,3.7177777777778°O / 40.424052777778; -3.7177777777778
|
|
|
|
Bé d'interès cultural |
Data |
17 abril 2008 |
Identificador |
RI-51-0012074
|
|
|
Lloc web oficial |
Lloc web oficial
|
 |
El temple de Debod és un temple de l'antic Egipte localitzat actualment a Madrid (Espanya). Està situat a l'oest de la plaça d'Espanya, al costat del passeig del Pintor Rosales (parc de l'Oest), en un turó on es trobava la "caserna de la Montaña" (en el qual es va produir un sagnant episodi de la Guerra Civil espanyola). En ser traslladat a Espanya, es va situar de manera que conserva aproximadament la mateixa orientació que en el seu lloc d'origen, d'est a oest.
El temple de Debod fou un regal d'Egipte a Espanya (any 1968), en compensació per l'ajuda espanyola, després de la crida internacional realitzat per la UNESCO per salvar els temples de Núbia, principalment el d'Abu Simbel, en perill de desaparició a causa de la construcció de la presa d'Assuan.[1] Egipte ha donat quatre dels temples salvats a diferents nacions col·laboradores: Dendur als Estats Units (es troba actualment en el Metropolitan Museum de Nova York), Ellesiya a Itàlia (exposat al Museu Egipci de Torí), Taphis als Països Baixos i Debod a Espanya.
Té una antiguitat d'uns 2.200 anys. El seu nucli més antic va ser erigit sota el rei kushita de Meroe Adikhalamani cap a 200-180 aC, el faraó Ptolemeu VI Filomètor en va continuar la construcció i ampliació, igual que els seus successors Ptolemeu VIII i Ptolemeu XII,[2] dedicat a Ammon de Debod (Amani, en idioma kushita) i Isis.
Referències
↑ Templo de Debod. Fulletó de l'Ajuntament de Madrid. (castellà)
↑ Història i descripció del temple. Inclou dibuixos i descripcions dels exploradors del s.XIX. (anglès)
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temple de Debod 
|
Temple de Debod: visita virtual oficial. (castellà)
Fotografies i dibuixos del temple a Núbia. (anglès)
Temples de l'antic Egipte
|
Amon i Ra
|
- Al-Kharga
- Amada
- Beit al-Wali
- Debod
- Al-Hiba
- Hermòpolis Magna
- Karnak
- Luxor
- Medinet Habu
- Gebel Barkal
- Wadi al-Sabua
- Oasi de Siwa
- Soleb
- Tanis
- Derr
- Heliòpolis
|
|
Aton |
- Karnak
- Tell el-Amarna
- Petit Temple d'Aton
- Maru Aton
- Kom el-Nana
|
Anubis |
|
Apis i Serapis
|
- Memfis
- Alexandria
- Canop
- Saqqara
|
Bastet |
- Tell Basta
- Leontòpolis
- Saqqarah
|
Hathor i Horus
|
- Deir el-Medina
- Dendera
- Heliòpolis
- Memfis
- Sekhabit el-Kedim
- Luxor
- Per Hathor
- Petit temple d'Abu Simbel
- Edfú
- Tanis
- Qertassi
|
Isis |
- Alexandria (Pharia)
- Alexandria (Lactans)
- Behbeit el-Hagar
- Busiris
- Coptos
- Dakka
- Dendera
- Dendur
- oasi de Duch
- El Hilla
- El Qal'a
- Gizeh
- Luxor
- Maharraka
- Memfis
- Philae
- Sais
- Tebtunis
- Tebes
|
Khnum |
|
Khonsu |
|
Maat |
|
Min |
|
Montu |
- Hermonthis
- Karnak
- Medamud
- Tod
|
Mut |
|
Neith |
|
Osiris |
- Abidos
- Busiris
- Karnak
- Karnak (Heqadjet)
|
Ptah |
- Gerf Hussein
- Karnak
- Memfis
- Memfis
- Memfis
- Pi-Ramsès
|
Seth |
|
Sobek |
- Crocodilòpolis
- Renenutet
- Qasr Qarun
- Kom Ombo
- Dimai
|
Thot |
- Qasr el-Aguz
- El Kab
- Hermòpolis
- Medinet Habu
|
Altres divinitats |
- Khentykhety
- Per-Banebdjedet
Speos dels Quatre Creadors Abu Simbel: Ra, Amon, Ptah i Ramsès II
Partenó - Temple dels Déus a l'oasi de Hibis
- Temple de Nekhbet (El Kab)
- Temple de Heryshaf a Heracleòpolis Magna
- Temple de Wadjet (Buto)
Temple d'Upuaut (Licòpolis) (actual Assiut)
Speos Artemidos de Pakhet a Beni Hassan
- Temple de Satis i Anukis a l'illa de Sehel (rodalia d'Assuan)
|
8gc6xF8J,s,PhvR,jeNE
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...