Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona

Multi tool use
Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona
Activitat |
|
|
Altres dades |
Premi(s) |
- (1985) Premi Creu de Sant Jordi
|
|
 |

|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona (ICESB) és una institució dependent de l'arquebisbat de Barcelona fundada el 1951 per Joan A. Ventosa i Emili Boix i Selva amb la finalitat de promoure l'estudi, la documentació, la docència i les publicacions sobre temes socials des d'una òptica cristiana.
La docència s'impartia a través de seccions com l'Escola Superior de Ciències Socials, fundada el 1966 i vinculada a la Facultat de Teologia de Catalunya; l'Escola Superior d'Assistents Socials, fundada el 1979 i que el 1983 esdevingué Escola Universitària de Treball Social; l'Escola de Treballadors Familiars, fundada el 1980; el Departament de Llengua i Cultura Catalanes, creat el 1976, i els Cursos de Formació Sociopolítica per a Joves, creats el 1979. Disposà també d'un Laboratori de Sociologia, que fa treballs d'investigació sociològica. Edità la revista Perspectiva Social. Fins al 1990 també edità Quaderns d'Orientació Familiar.
El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2002 fou absorbit per la Fundació Pere Tarrés i vinculat a la Universitat Ramon Llull.
Directors de l'ICESB
Josep Boix i Selva (1964-1974)
Antoni Bascompte (1974-1978)
Maria Martinell (1978-1998)
Carles Armengol (1998-2002)
Director de Laboratori de Sociologia
Vegeu també
- Les terceres vies a Europa
Creus de Sant Jordi 1985
|
Leandre Amigó · Xavier Benguerel · José Luis Cano · Josep Carner · Pere Català · Joan Baptista Cendrós · Àngel Colomer · Germà Colón · Fèlix Cucurull · Núria Feliu · Miquel Ferrer · Albert Folch · Carles Fontserè · José Agustín Goytisolo · Eudald Graells · Josep Grau · Joan Hernàndez · Antoni Jonch · Nèstor Luján · Ceferí Olivé · Josep Pedreira · Vicenç Riera · Tomàs Roig · Tilbert Dídac Stegmann · Salvador Torrell · Xavier Valls · Joan Vallvé · Manuel Vázquez Montalbán · Miquel Villà · Albert Vives ·
Assemblea Catalana de la Creu Roja · Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa · Casal de Catalunya de Buenos Aires · Editorial Selecta · Fundació Jaume Bofill · Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes · Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona · Institut Tècnic Eulàlia · Rafael Dalmau (Editor) · Teatre Lliure · Volta Ciclista a Catalunya
|
|
1981 · 1982 · 1983 · 1984 · 1985 · 1986 · 1987 · 1988 · 1989 · 1990 · 1991 · 1992 · 1993 · 1994 · 1995 · 1996 · 1997 · 1998 · 1999 · 2000 2001 · 2002 · 2003 · 2004 · 2005 · 2006 · 2007 · 2008 · 2009 · 2010 · 2011 · 2012 · 2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 · 2018
|
tkn9imaGM E5T6q6 hoF4DIicOK5HnBL,lA1Vx7O,K FM49 cJ4SStMIiagN4mUpxEYu
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...