Carlos Carbonell Pañella, (Barcelona, 1 de novembre de 1873 - València, 14 de juliol de 1933) va ser un arquitecte barceloní que desenvolupà la seua obra a València i els seus voltants. Fou corresponsal de l'Anuari de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya.
Va ser nomenat arquitecte de l'ajuntament de València en 1902.[1] És conegut per la seua obra pública a València: en 1905 el Campanar de l'església de Sant Sebastià i el Projecte de la façana principal de l'Ajuntament de València; en 1908 el Saló Actes i Concerts Exposició Regional, i també el Pavelló Palau Foment Exposició Regional. En urbanisme destaquen l'obertura de l'avinguda de l'Oest i l'ampliació de la Plaça de la Reina.
A Alginet deixà dues obres emblemàtiques: el mercat i l'escorxador.[2][3]
Contingut
1Vegeu també
2Obres de Carbonell a Alginet
3Referències
4Bibliografia
Vegeu també
Ajuntament de València
Obres de Carbonell a Alginet
Antic escorxador municipal
Mercat, actualment en reformes
Caserna de la Guàrdia Civil, enderrocada
Referències
↑Carlos Carbonell Pañella
↑LÓPEZ PATIÑO, Gracia (Universitat Politècnica de València) Biografia: Un arquitecte per a Alginet a primeries del segle XX. Aljannat IV. Monogràfic del Patrimoni d’Alginet, any 2010. Edita: Ajuntament d'Alginet; ISSN 1886-984X, de la pàgina 71 a 88.
↑Carlos Carbonell Pañella, obres
Bibliografia
CÍSCAR, José i FORNÉS, Alberto: Alginet, Anecdotari i Personatges, Societat Cultural Alèdua, Alginet, 2007. Dipòsit Legal: V-2464-2007, p.96
LÓPEZ PATIÑO, Gracia: Carlos Carbonell Pañella en Alginet (Valencia): Mercado Municipal y Matadero, Actas del sexto congreso nacional de historia de la construcción, Valencia 21 al 24 de octubre de 2009, Instituto Juan de Herrera, Madrid, ISBN 978-84-9728-317-5.
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
