Piràmide esglaonada de Djoser

Multi tool use
La piràmide esglaonada de Djoser és la primera piràmide esglaonada que es va construir a l'antic Egipte. L'edificació és una evolució ambiciosa de les antigues mastabes, on s'enterraven els faraons i els membres destacats de la reialesa, de la noblesa i del clergat. No es tracta d'una piràmide real, sinó d'una superposició de pisos o mastabes, les superiors més petites que les inferiors, de manera que recorda una piràmide amb graons.
Va ser construïda durant el regnat de la tercera dinastia (vers el 2630 aC) per servir de tomba al faraó Djoser, i la construcció fou dirigida pel seu ministre Imhotep. És la més famosa, però no l'única que va emprar aquesta tècnica.
Complex funerari de Djoser
La piràmide de Djoser és l'element principal i el més conegut del complex funerari del faraó, situat a la necròpolis de Saqqara, la necròpolis de l'antiga capital de Memfis, uns vint quilòmetres al sud del Caire. El complex també inclou una segona tomba, diversos pavellons, el pati del festival Heb Sed i un temple funerari, entre altres elements.
Elements del complex
|
|
- Piràmide esglaonada
- Tomba sud
- Pati del Heb Sed
- Temple T
- Recinte sud
- Pavelló sud
- Pavelló nord
- Temple mortuori
- Galeries occidentals
- Entrada hipòstila
- Recinte nord
- Galeries del nord
- Tombes esglaonades
- Serdab
- Altar nord
|
Bibliografia
- Cecil M. Firth i J. E. Quibell (amb plànols de J.-P. Lauer): Excavations at Saqqara: the Step Pyramid (Excavacions a Saqqara: la piràmide esglaonada). Caire, 1935.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piràmide esglaonada de Djoser 
|
Complex de Djoser. (castellà)
Ftogorafiya panoràmica GPriamida Djoser.

La piràmide esglaonada des de l'altre costat

Entrada al complex; les parets recorden la decoració dels serekhs
Necròpolis Memfita
|
Saqqara |
Piràmide de Djoser · Piràmide de Sekhemkhet · Mastaba de Shepseskaf · Piràmide d'Userkaf · Piràmide d'Isesi · Piràmide d'Unas · Mastaba de Ti · Piràmide de Teti II · Mastaba de Mereruka · Piràmide de Merenre I · Piràmide de Teti I · Serapeu
|
|
Zawiet al-Aryan |
Piràmide estratificada · Piràmide inacabada
|
Meidum |
Piràmide de Meidum |
Dashur |
Piràmide encorbada · Piràmide roja · Piràmide blanca · Piràmide de Senuret III · Piràmide negra
|
Gizeh |
Piràmide de Kheops · Piràmide de Khefren · Piràmide de Micerí · Gran Esfinx · Piràmide de Khentkaus I
|
Abu Rawash |
Piràmide de Djedefre · Piràmide I de Lepsius
|
Abusir al-Melek |
Piràmide de Sahure · Piràmide de Nefererkare · Piràmide de Neferefre · Piràmide de Niuserre · Abu Ghurab
|
Lisht |
Piràmide d'Amenemhet I · Piràmide de Senusret I
|
Mazghuna |
Piràmide de Amenemhet IV · Piràmide de Sobekneferu
|
Altres |
Llista de les piràmides egípcies · Construcció de les piràmides · Textos de les Piràmides · Piramidó ·  Memfis i les seves necròpolis
|
Altres necròpolis egípcies: Necròpolis tebana: Vall dels Reis, Vall de les Reines, Vall dels Nobles · Necròpolis d'Abidos: Umm al-Qa'ab i Beit Khallaf · Necròpolis d'Amarna i Tuna al-Djebel · Beni Hasan · Necròpolis de l'Oasi de Faium: Hawara i Lahun
|
Registres d'autoritat |
GND: 7755488-7
VIAF: 244808418
|
dL64C2NcV ys6BumrULLz4Xr,oKbuToHJ5bFvPA
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...