Piràmide esglaonada de Djoser
















































































Infotaula d'edifici
Piràmide esglaonada de Djoser

Saqqara BW 5.jpg
Dades
Tipus
piràmide esglaonada i jaciment arqueològic
Part de
Necròpolis de Menfis
Període
Dinastia III
Arquitecte
Imhotep
Dedicat a
Djoser
Característiques
Mesura
121 (Amplada) × 109  (Llargada) m
Volum
330.400 m³
Pendent
84°
Altitud
61 m
Nombre de pisos per sobre el terra
6
Ubicació geogràfica

Estat
Egipte
Localització
Saqqara







29° 52′ 17″ N, 31° 12′ 59″ E / 29.871266666667°N,31.216394444444°E / 29.871266666667; 31.216394444444Coord.: 29° 52′ 17″ N, 31° 12′ 59″ E / 29.871266666667°N,31.216394444444°E / 29.871266666667; 31.216394444444



Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus
Patrimoni cultural  → Països àrabs
Data
1979 (3a Sessió), Criteris PH: (i), (iii) i (vi)
Identificador
86-002



Modifica les dades a Wikidata

La piràmide esglaonada de Djoser és la primera piràmide esglaonada que es va construir a l'antic Egipte. L'edificació és una evolució ambiciosa de les antigues mastabes, on s'enterraven els faraons i els membres destacats de la reialesa, de la noblesa i del clergat. No es tracta d'una piràmide real, sinó d'una superposició de pisos o mastabes, les superiors més petites que les inferiors, de manera que recorda una piràmide amb graons.


Va ser construïda durant el regnat de la tercera dinastia (vers el 2630 aC) per servir de tomba al faraó Djoser, i la construcció fou dirigida pel seu ministre Imhotep. És la més famosa, però no l'única que va emprar aquesta tècnica.



Complex funerari de Djoser


La piràmide de Djoser és l'element principal i el més conegut del complex funerari del faraó, situat a la necròpolis de Saqqara, la necròpolis de l'antiga capital de Memfis, uns vint quilòmetres al sud del Caire. El complex també inclou una segona tomba, diversos pavellons, el pati del festival Heb Sed i un temple funerari, entre altres elements.









Elements del complex


Piràmide esglaonada
Tomba sud
Pati del Heb Sed
Pavelló sud
Pavelló nord
Galeries occidentals
Entrada hipòstila
Galeries del nord
Tombes esglaonades
Serdab
Altar nord
Recinte sud
Temple T
Recinte nord
Temple mortuoriPlànol del complex de Djoser (el nord està a la dreta) (segons: Cecil M. Firth)
Quant a la imatge

  1. Piràmide esglaonada

  2. Tomba sud

  3. Pati del Heb Sed

  4. Temple T

  5. Recinte sud

  6. Pavelló sud

  7. Pavelló nord

  8. Temple mortuori

  9. Galeries occidentals

  10. Entrada hipòstila

  11. Recinte nord

  12. Galeries del nord

  13. Tombes esglaonades

  14. Serdab

  15. Altar nord


Bibliografia


  • Cecil M. Firth i J. E. Quibell (amb plànols de J.-P. Lauer): Excavations at Saqqara: the Step Pyramid (Excavacions a Saqqara: la piràmide esglaonada). Caire, 1935.


Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piràmide esglaonada de Djoser Modifica l'enllaç a Wikidata



  • Complex de Djoser. (castellà)


  • Ftogorafiya panoràmica GPriamida Djoser.




La piràmide esglaonada des de l'altre costat




Entrada al complex; les parets recorden la decoració dels serekhs









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more