Piló
Multi tool use
Gravat dels temples de Karnak mostrant els seus pilons.
El piló és una construcció massissa, amb forma de piràmide truncada, de quatre cares, a manera de murs gruixuts, i que, erigida per parelles, flanqueja l'entrada principal dels temples de l'antic Egipte; en l'espai deixat entre ambdós, hi ha la porta d'accés.[1]
Segons la magnitud i importància del temple, poden anar precedits d'un dromos, o passeig d'esfinxs, dos obeliscs, estàtues, i estendards. Després d'aquests, generalment hi ha un gran pati descobert, de vegades porticat en diversos costats. Tot i que són construccions massisses, solen albergar passatges i escales per al seu manteniment. Estan rematats per una gola a la part superior. Els paraments es decoraven amb baixos relleus policromats que narraven fites dels faraons o temes mitològics.[2]
Els més monumentals i de més grans dimensions es troben a Karnak, erigits a partir de l'Imperi Nou.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piló 
|
↑ «piló». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ López, Francisco: Temples egipcis:pilons.
Vegeu també
Arquitectura de l'antic Egipte.
Temple egipci.
Viccionari
gRHs P75K,iYO3UV5GKPkt P0ZuCOxAG3RxbLiZC,uNGN1zWeXbIm1Fz0BFhOAexwsn6C,eLghhkGnpBc,X ohc
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
