Rajola
 | L'article necessita millores de traducció. |
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Enrajolat de fantasia carioca en l'escala Selaron de Rio de Janeiro
Una rajola, rajol o cairó és una llosa o lloseta manufacturada, fabricada en diferents tipus i tècniques de ceràmica, o també de pedra, cautxú, suro, vidre, metall, plàstic, etc. Primitivament es va anomenar rajola el maó quadrat i fi, de forma rectangular o poligonal i de diferents mides, usat per a fer paviments. En arqueologia, es defineix com un maó poc gruixut o rajola per cobrir terres i parets, i en general de superfície polida. En el camp lingüístic, Coromines hom el suposa derivat de pedra rajola o maó superposat, per oposició a la pedra natural que conformés una superfície habitable.[1]
Contingut
1 Orígens
1.1 L'escacat flamenc o neerlandès
2 Instal·lació
3 Materials
4 Galeria
5 Vegeu també
6 Referències
7 Notes
Orígens
Esplanada d'Espanya, passeig marítim amb enrajolat fent aigües, a la capital alacantina
L'enrajolat o procés de cobrir superfícies amb rajola, té una llarga tradició arqueològica i artística en interiors i una presència distintiva en l'arquitectura metropolitana (carrers, places, voreres, parcs, escalinates, etc.).[2]
Les rajoles de fang cuit més antigues daten de la Babilònia del segle IX aC. Fent abstracció del que va poder oferir en aquest camp l'Extrem Orient i seguint les grans cultures occidentals, cal esmentar la gran indústria romana de rajoles de terracota, tècnica i ús que van quedar en estat latent fins al segle XIII, quan els àrabs els van reintroduir a la península Ibèrica. Els imperatius d'austeritat de l'Alcorà estimularien la creació d'enlluernadors dissenys geomètrics en els sòls i les parets dels palaus reials i les mesquites d'Al-Àndalus.
El fang cuit amb vernís a l'estany també és una tècnica originada a Orient Mitjà. Després de cuita, la rajola es cobria amb vernís blanc i es decorava amb pigments abans de coure-de nou per aconseguir una superfície brillant. Al seu torn, la majòlica italiana es considera una versió europea d'aquesta tècnica.
El format típic de les rajoles de terracota fetes a mà era un quadrat de 25 cm de costat. Amb la industrialització, les opcions uniformes com les rajoles sense vitrificar substituïren les fabricades a mà. En època molt recent, el gust per formes de decoració naturals, més autèntiques, n'ha recuperat la fabricació artesanal. Tanmateix, les històriques rajoles de terracota, clàssiques, austeres, elegants, s'utilitzen gairebé exclusivament per a la pavimentació de sòls, mentre que la rajola vidriada, amb la seva varietat de colors, estils i dissenys, acapara la major part del mercat. Ja des de finals del segle XX, seguint els imperatius de la comoditat, les rajoles de fàcil neteja i manteniment es van imposar sobre els criteris estètics. No obstant això, la rajola petita, el mosaic, ha experimentat un ressorgiment en els últims anys.
L'escacat flamenc o neerlandès
Sòl escacat en una vista de Delft des d'una «loggia» imaginària, pintat per Daniel Vosmaer el 1663
La història de la pintura flamenca i neerlandesa durant el seu segle d'or (el segle xvii) és rica en documentació visual sobre els gustos i, en conseqüència, dins el volum de producció, en matèria de sòls i altres estils d'interiors. El model bàsic i més popular era l'escacat, un vell disseny renaixentista que els comerciants flamencs i neerlandesos van importar d'Itàlia i que reprodueix un tauler d'escacs o de dames.
Ja al llindar del segle XVII, la potència industrial i comercial de la porcellana de Delft en els Països Baixos va desenvolupar en l'univers de la rajola una col·lecció de dissenys blaus i blancs d'inspiració oriental. Les peces es van fer més fines i delicades. Tècnicament, es va introduir un tipus d'ornamentació amb línies de color porpra de manganès sobre l'argila abans que arribés l'estat biscuit i després s'aplicava un blau sota coberta. Finalment, es cobria tot amb un vernís de plom i estany.
Instal·lació
El sòl de rajola es fixa a la superfície del pis o paret amb un procés elemental de paleta, en la seva especialitat de solera: un morter bàsicament compost de calç o ciment (conglomerants), sorra i aigua, que en assecar-se adquireix una constitució molt dura, encara que menor que la del formigó, cosa que permet la transferència de pes i calor a través de tot l'enllosat.
Materials
- Pedra
- Causa de la seva resistència i que no pateixen desgast notoris amb el pas del temps, les rajoles de pedra, molt indicades per a exteriors, també poden ser utilitzades en interiors o en zones on hi hagi molt de trànsit de persones.
- Terratzo
- El terratzo és una imitació de la pedra. Es neteja fàcilment i és un material molt dur que suporta bastant bé les inclemències del temps. Ha caigut en desús enfront d'altres materials més moderns.[Nota 1]
- Gres porcellànic
- El gres porcellànic fabricat és dur, resistent i poc porós. El seu preu és elevat enfront d'altres materials. Es neteja fàcilment i suporta qualsevol producte de neteja.
- Metall
- Menys utilitzades, les rajoles metàl·liques s'utilitzen en panells de protecció de la cuina i en zones exposades a l'abocament de productes químics perquè és fàcil de netejar.
- Marbre
- El marbre és un material calcari, porós i bastant delicat. Inconvenients, molts: els alts preus, difícil de netejar (per ser un material porós absorbeix els líquids amb força facilitat deixant marques), es ratlla amb facilitat i suporta pocs productes de neteja. Avantatges: la seva bellesa i el distintiu de categoria social.
- Ceràmica
- La ceràmica és el material més utilitzat, ja que es comercialitza amb diferents acabats, dissenys i estils. Es compon d'argiles, fundents, sílice, productes colorants i altres materials. És un material impermeable i resistent en funció del gruix. Al contrari que les antigues rajoles de paret de les edificacions romanes, àmplies i artísticament treballades, la rajola moderna tendeix a ser més petita (rajoleta) i menys elaborada. En aquest apartat caldria citar el taulell.
Galeria
- Enrajolats
Rajola medieval decorada a l'església de Sant Andreu pròxima a Barton Bendish, Norfolk, Gran Bretanya
Rajola de Bilbao del tipus roseta feta de ciment i típica del nou Bilbao
Rajola octagonal combinada amb rajoleta a l'interior de l'ajuntament de Wuppertal-Vohwinkel, (Alemanya)
Llosa terrissera combinada amb rajoleta a la casa dos Patudos, a Alpiarça (Portugal)
Empedrat del dormitori de la reina al castell de Blois (França)
Vegeu també
- Rajola de València
- Rajola de mitgeria
- Tallador de ceràmica
Referències
↑ Caro Bellido, Antonio. Diccionari de termes ceràmics i de terrisseria. Cadis: Agrija Edicions, 2008. ISBN 84-96191-07-9.
↑ Avaluació de l'impacte ambiental dels paviments urbans exteriors, tesi de Beatriz Francalacci da Silva.
Notes
↑ Però la política de recuperació de la identitat cultural està incentivant en determinats municipis el rescat del terratzo tradicional. És el cas de la «rajola de raïms i fulles de vinya» en el paviment de la ciutat de de Logroño. http://www.larioja.com/20110403/rioja-logrono/historia-baldosa-patrimonio-logrono-20110403.html
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rajola  |
