Un graner és un magatzem de cereal i menjar animal. S'acostumen a construir en llocs allunyats de l'amenaça de petits depredadors, com ratolins o ocells. Són molt semblants a les sitges.
Graner de l'Antiga Grècia, 850 aC
Graner (1394/13995) a Leisnig, Alemanya.
Graner a Kashan, Iran
Graner a Bydgoszcz, Polònia sobre el riu Brda.
Els graners més antics es feien de terrissa.
Contingut
1Orígens
2Àsia oriental
3Graners moderns
4Referències
Orígens
Els graners més antics daten del 10è mil·lenni a.C.[1] i estaven situats en el neolític preceràmic de la vall del riu Jordà. De primer estaven a l'exterior però després van passar a estar a l'interior de les cases i cap al 7500 aC en habitacions especials.[1] Els primers graner mesuraven uns 3 x 3 m i tenien pisos suspesos per protegir els grans dels rosegadors i dels insectes a més de donar més circulació d'aire.[1]
Aquests graners van ser seguits pels de Mehrgarh a la vall de l'Indus del 6000 aC. En l'antic Egipte com que el seu clima era molt sec, es podia emmagatzemar el gra en excavacions dins terra.
Àsia oriental
Hi havia graners a la Xina des de la cultura Yangshao i a Corea en el període ceràmic Mumun (cap a 1000 aC) i també al Japó durant el períodes Jomon final principi del període Yayoi (cap a 800 aC).
Graners moderns
Cap a fianls del segle XIX, es van multiplicar els magatzems per tenir grans a Gran Bretanya (on el clima humit presenta grans dificultats per emmagatzemar grans)[2] i els Estats Units on destaquen els grans graners.
Referències
↑ 1,01,11,2doi:10.1073/pnas.0812764106 Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.
↑http://www.southhams.gov.uk/index/business_index/ksp_development_and_planning/ksp-development_and_planning-conservation/sp-development_and_planning-barnguide.htm The Barn Guide by South Hams District Council
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba sota domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
Vegeu Graner en el Viccionari, el diccionari lliure.Viccionari
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Graner
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba sota domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
