Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià)
 Montcreu o la Creueta de Olleria, amb 520 m un dels punts més alts de la Serralada | ||||
| Tipus | serra | |||
|---|---|---|---|---|
| Ubicació | ||||
| Localització | Costera i Vall d'Albaida | |||
| ||||
| Serralada | Sistema Bètic | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 891 m | |||
| Dimensions | 48 km m (  ) | |||
 | ||||
La serra Grossa és una alineació muntanyenca de vora 50 quilòmetres de longitud a les comarques centrals del País Valencià. Situada en els límits de les comarques de la Vall d'Albaida (sud) i la Costera (nord), es tracta d'un sistema muntanyós disposat de sud-oest a nord-est, el qual forma part del sistema prebètic valencià i és constituïda per un llarg anticlinal que segueix paral·lelament la vall del riu Cànyoles, que discorre pel nord. Al llarg de la serra discorre la falla sud-valenciana.
Descripció
Les seues formes suaus i l'escassa altura (que no supera els 903 m del pic de la Creu, al sector central) caracteritzen aquesta serra. Al llarg dels vora 50 km de longitud, són diverses les petites serres que conformen aquesta unitat. D'oest a est, trobem la lloma de la Bastida de les Alcusses (troballa del Guerrer de Moixent), la serra de la Talaia, serra Vernissa, serra del Castell de Xàtiva, serra d'Eixea, serra de la Solana, serra de la Creu i de Requena. Entre aquestes dues darreres, es troba l'estret de les Aigües, a Bellús, per on el riu Albaida talla la serra de sud a nord per a continuar el seu curs.
Mentre que, per l'oest, la serra Grossa deixa pas a la planura de la Manxa a l'altura de la Font de la Figuera, per l'est, enllaça amb la serra del Buixcarró, que serveix de nexe amb el massís del Mondúber. S'estén pels municipis, al vessant nord o ombria de: la Font de la Figuera, Moixent, Vallada, Canals, Xàtiva, el Genovés i Barxeta. I al vessant sud o solana, pels municipis de Benigànim, Bellús, l'Olleria, Aielo de Malferit, Ontinyent i Fontanars dels Alforins.
Ecologia
La vegetació es troba molt degradada a causa dels incendis forestals i encara es poden apreciar mostres d'aquesta en el seu estat natural a la zona dels Alforins. Com a fauna autòctona, l'esquirol, el teixó i el senglar en són els màxims representants.
Enllaços externs
- «serra Grossa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Club excursionista Avant de La Costera - Club Excursionista Avant (La Costera).
Senderisme.
