Ngtjyty

Benifaió
escut de Benifaió
Vista de Benifaió amb la Torre
Localització
39° 17′ 07″ N, 0° 25′ 35″ O / 39.2854089°N,0.426264°O / 39.2854089; -0.426264
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Ribera Alta
Municipi	1
Població
Total	11.930 (2018)
• Densitat	593,53 hab/km²
Gentilici	Benifaionenc, benifaionenca
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	20,1 km²
Altitud	35 m
Limita amb	Alfarb Alginet Almussafes Sollana Picassent
Partit judicial	Carlet
Història i celebracions
Festa major	Del 15 d'agost al 22 d'agost
Patró	Santa Bàrbara
Dia de mercat	Dijous
Organització política
• Alcalde	Marta Ortiz Martínez (PSPV-PSOE)
Economia
Pressupost	12.197.175,87 € (2008)
Identificador descriptiu
Codi postal	46450
Codi de municipi INE	46060
Codi ARGOS de municipis	46060
Altres
Agermanament amb	Valmontone, Itàlia
Lloc web	www.benifaio.es

Benifaió és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alfarb i Alginet (a la mateixa comarca); amb Almussafes i Sollana (a la Ribera Baixa); i amb Picassent (a l'Horta Sud). Els 20,6 km² de terme municipal es dediquen majoritàriament a l'agricultura, fonamentalment a la taronja.

Història

Hi ha indicis de poblament des de fa 10.000 anys a la Font de l'Almaguer: A la Paridera i el Pla de les Clotxes s'han trobat restes, de l'eneolític i d'aquesta mateixa època una destral de pedra polida al nucli urbà. També a la Font de l'Almaguer hi ha deixalles del Bronze. A la Font de Mussa apareixen vestigis de població eneolítica, puntes de sílex i divers material lític. Del pas dels romans donen fe l'ara romana trobada l'any 1922, en una vila rústica, del segle IV aC, i el poblat soterrat al barri de Gorrioto, on va aparéixer un esplèndid mosaic bicrom (segles I-II), extret l'any 2001 i dipositat actualment al Museu de Prehistòria de València.

El lloc, d'origen islàmic (Beni Hayyén), apareix citat el 13 de juny de 1238 en el Llibre del Repartiment com una de les deu alqueries donades per Jaume I a cavallers de Barcelona que l'acompanyaren en la conquesta de la zona. Al novembre del 1304 Jaume el Just va vendre el terç delme de Benifaió a Bartomeu Matoses. El rei Pere III se'l va confiscar, i va vendre'l, com a senyoriu, el 1349^[1] a Maria Ladrón de Vidaure per 110.000 sous, amb el terç delme i la propietat del castell, els seus vassalls, forns, molins i d'altres regalies. En el segle XVI ho posseïa la família Jofré. El 1609 va sofrir el despoblament i abandó dels cultius a causa de l'expulsió dels moriscs. El 1612, va comprar aquest senyoriu Miquel Falcó de Belaochaga^[2] i va donar-li categoria de baronia; durant el període que el va posseir aquesta família (1615-1872) es van mantenir les condicions establides per Pere III. En les Corts Valencianes del 1626 l'església parroquial va demanar exempció de pagar el dret d'amortització i segell de 800 lliures, i el 1727 es va encetar la construcció de l'actual temple, dedicat a sant Pere apòstol. El 1744 el poble inicià un plet contra el seu senyor per la propietat de l'escrivania de l'Ajuntament.

El 1767 el duc d'Hixar, senyor de Sollana, ordenà la prolongació de la Séquia Reial del Xúquer la qual cosa beneficià els cultius de Benifaió. Nogensmenys, el procés més important va encetar-lo el 1838, davant la Reial Audiència, sobre la titularitat de les possessions del senyoriu; el 28 de setembre 1872 els veïns compren als Falcó, per 75.000 pessetes o 300.000 reals de velló els drets senyorials, el municipi roman lliure de càrregues i canvia l'afegit de Falcó pel d'Espioca. El 1881, l'ajuntament compra la Casa Palau a Juli Falcó, baró de Benifaió.

Sentència de Benifaió

Com a Sentència de Benifaió es coneix la sentència del Tribunal Suprem (Sala contenciosa administrativa, Secció 4a), de 21 setembre 1998, que va deixar sense efecte l'Acord Plenari de l'Ajuntament de Benifaió, de 26 abril de 1988, pel qual es disposa que els escrits interns en valencià s'adequaran a la norma ortogràfica que dicte l'Acadèmia de Cultura Valenciana. El recurs va ser presentat per Vicent Duart Gadea, regidor per la Unitat del Poble Valencià i el BLOC fins a l'any 2009. El Tribunal Suprem confirmava la sentència núm. 335/1992, dictada, amb data 10 març 1992, per la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. La sentència va tindre una gran repercussió mediàtica en el seu dia. L'alcaldia estava en mans de Vicente Choví d'Unió Valenciana.^[3]

Demografia

Economia

Vista global de la localitat.

Dedicada fonamentalment a la indústria, en el municipi es troben empreses de pes en el sector agroalimentari: Papas Vicente Vidal, Choví SL o Roquette Laisa. Per la seua proximitat a Almussafes, molts benifaionencs i empreses del poble treballen per la Factoria Ford d'Almussafes.

Pel que fa a l'agricultura, predomina el cultiu del taronger i d'altres cítrics. Els agricultors de Benifaió, tradicionalment, han treballat les terres fora del seu terme municipal, xicotet amb comparació d'altres, com Picassent o Sollana.

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 7 del Partit Socialista del País Valencià, 4 del Partit Popular, 3 de Compromís, 2 de Gent per Benifayó (GB) i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV).

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Benifaió
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Marta Ortiz Martínez	2.346	34,13%	7 (+1)
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Mª Desamparados Arcís Martínez	1.478	21,5%	4 (-3)
	Compromís per Benifaió		Edu Gómez Signes	1.333	19,39%	3 (+1)
	Gent per Benifayo (GB)		Víctor García García	925	13,46%	2 (0)
	Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds (Acord Ciutadà)		Samuel Úbeda López	646	9,4%	1 (+1)
	Vots en blanc			145	2,11%
Total vots vàlids i regidors				6.873	100 %	17
	Vots nuls			150	2,14%**
Participació (vots vàlids més nuls)				7.023	74,55%**
Abstenció				2.397*	25,45%**
Total cens electoral				9.420*	100 %**
Alcaldessa: Marta Ortiz Martínez (PSPV) (13/06/2015) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (6 vots de PSPV[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona d'Alzira.[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcaldessa de Benifaió és Marta Ortiz Martínez (PSPV).^[8][9]

Monuments

Religiosos

• L'església de Sant Pere a la plaça major, és la tercera de les construccions en el mateix solar. Acabada el 1771, consta de dues torres en la façana i una gran cúpula. A l'interior conserva alguns elements d'orfebreria religiosa del segle XVI. El 1936 es van perdre quadres del pintor Vicente López. En la portada es troben les imatges de Sant Pere i Sant Pau i un relleu amb la tiara de Sant Pere duta per dos àngels d'estil barroc.

• L'ermita de la Mare de Déu dels Desemparats és una capella d'una sola nau que té un cos addicional a l'esquerra amb un sostre i dues finestres amb reixes. La Mare de Déu presideix l'ermita i també hi ha llenços menuts obra de Maria Rodrigo. L'ermita original va ser derruïda el 1937 i amb la voluntat d'alguns veïns va ser inaugurada l'actual en 1961.

• 
  

  

  
  

  
  

  Església de Sant Pere
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Cúpula de l'església de Sant Pere
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats
  

  
  

  
  

Civils

• 
  Torre de la Plaça, Magnífic exemplar que es conserva de les anomenades torres d'espera i defensa de l'època àrab. La seua construcció es podria remuntar al període almohade (segles XI al XIII). Va formar part del cinturó defensiu de la ciutat de València, al costat de les torres d'Espioca, Silla, Almussafes, Mussa, etc.., i va ser també usada per a refugi dels habitants de les alqueries de la rodalia. També ha tingut usos com a graner i presó. L'amplària de la torre en la part inferior és d'uns onze metres en cadascun dels quatre costats. Té un total de quatre plantes amb una altura total aproximada de 23 metres. La part superior està coronada per set merlets en cada costat. Les seues dimensions la situen entre les torres conservades més grans existents al País Valencià.

• 
  Torre Mussa o de l'Horta. D'origen clarament àrab, a pesar de no haver-hi documentació històrica, es pot datar entre els segles XI o XII. Construïda amb pedra i morter de calç, encara conserva internament arquejades corresponents a les plantes avui derruïdes, així com forats circulars, cosa que sembla demostrar que es degué tractar d'una torre-colomer de l'època islàmica. L'ús com a part del cinturó defensiu de la ciutat de València pot ser que date de l'època cristiana.

• Soterranis medievals, es troben davall de la plaça Major i tenen arcs clarament medievals. Tal vegada es tracte de sitges per al proveïment de la població. Comuniquen amb el pou que es troba al mig de la plaça. La seua construcció es pot datar entre els segles XV i XVI.


• 
  Casa-Palau dels Falcó. Casa dels Falcó de Belaochaga, barons de Benifaió des del 1615. Es va edificar adossat a la torre ja existent per a aprofitar-la com a fortificació senyorial, raó per la qual també va rebre el nom de Casa-castell dels Falcó. Data del segle XVII, ja que el segle XVIII els barons van passar a residir a la ciutat de València.

• Llavador municipal. Construït al voltant d'un llac natural a la Font de la Carrasca, es va inaugurar el 1926. Ara en desús, s'ha transformat en un deliciós parc. En l'accés hi ha una creu construïda l'any 1901, en commemoració de l'entrada del segle XX.


• Mercat Municipal. En la portada hi ha un relleu de l'escultor Vicent Beltrán Grimal. Inaugurat el 1929 és un dels edificis més emblemàtics de la població.

• Plaça de la Ribera. Situada a la fita amb la veïna localitat d'Almussafes, Ribera Baixa, en aquesta plaça hi ha una escultura en commemoració del XXV aniversari de les Trobades d'Escoles en Valencià.

• 
  

  

  
  

  
  

  Torre de la Plaça
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Torre Mussa o de L'Horta
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Subterranis medievals
  

  
  

  
  

• 
  

  

  
  

  
  

  Casa-Palau dels Falcó
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Llavador municipal
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Mercat municipal
  

  
  

  
  

Cultura

A Benifaió té la seu la Fundació Sambori, creadora dels prestigiosos Premis Sambori de narrativa escolar en valencià, i des de fa alguns anys, també universitària.

Festes

Processó de la Dolorosa de la Setmana Santa de Benifaió

• 
  Sant Antoni Abat: Se celebra el 17 de gener. En el seu nom es fa la foguera i al diumenge següent els actes tradicionals: processons, benedicció de les calderes d'arròs i els monumentals pans beneïts. Després es fa la benedicció dels animals.


• 
  Falles: Festa que en aquesta localitat data des de l'any 1932.^[10] La nova etapa comença el 1976. Actualment hi ha cinc falles: Falla Arturo Más, Falla Santa Bárbara, Falla Mitja Capa, Falla Sant Josep i Falla la Verge. L'artista faller Regino Más era natural d'aquesta localitat.


• 
  Setmana Santa: Des de 1988^[11] se celebren alguns actes organitzats per les quatre Cofradies existents.


• Fira de Pasqua: Se celebra al mes d'abril.


• Festes Patronals: Es dediquen a Sant Roc, Sant Caietà, Sant Isidre, Divina Aurora i Santa Bàrbara i tenen lloc del 15 al 22 d'agost.

Societat

Poble amb tradició emigrant, a mitjan segle XX moltes famílies benifaioneres abandonaren el poble per anar a viure i treballar fora de l'Estat Espanyol. Un gran nombre de gent trobà una nova llar al municipi provençal de Monteux. Algunes famílies encara viuen allí i fins i tot s'han proposat agermanaments entre les dues viles, que mai no s'han acabat de concretar.

Gastronomia

De la gastronomia de Benifaió destaquen els arrossos, en paella, al forn o en putxero. La paella té diverses especialitats, com la de la carn, peix, col i costelles; verdures i caragols... Dels arrossos caldosos, el de "fesols i naps"; dels fets al forn, el de "panses i cigrons". També "l'olla de Nadal" amb "pilota" de magre, que també podem trobar a la Paella.

Dels dolços, els bunyols per Sant Josep; per Setmana Santa, l'arnadí o carabassa santa; en Pasqua la coca boba i les "coques escudellades". També són populars la "coca de llanda" (que no és la mateixa que la boba), i els pastissets de moniato o "encarats", per Nadal.

Benifaioners il·lustres

• 
  Josep Rovira Mari "el Torçalo". Benifaió, 20 març 1888- 24 gener 1961. Pintor i escenògraf teatral i de cine.


• 
  Salvador Botella, Almussafes, 27 març 1929- Riba-roja de Túria, 17 desembre 2006. Ciclista professional.


• 
  José Huguet Chanzá. Benifaió, 1931. Investigador i col·leccionista de fotografia valenciana.


• 
  Regino Más i Marí, artista faller.


• 
  Paco González Sanchis, motociclista guanyador del premi d'Espanya 10 vegades.


• 
  Josep Chaqués, activista cultural.

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benifaió

• Pàgina web de l'Ajuntament de Benifaió


• 
  País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.