Eduard Dietl
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 de juliol de 1890 Bad Aibling, Baviera |
Mort | 23 de juny de 1944(1944-06-23) (als 53 anys) Prop de Rettenegg, Estíria |
Lloc d'enterrament | Nordfriedhof |
Activitat | |
Ocupació | Militar |
Període d'activitat | 1910–1944 |
Partit polític | Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys |
Lleialtat | Imperi alemany (fins a 1918) República de Weimar (fins a 1933) Alemanya Nazi |
Branca militar | Exèrcit Imperial Alemany Reichswehr Heer |
Rang militar | Generaloberst |
Comandament | 3a Divisió de Muntanya 20è Exercit de Muntanya |
Conflicte | I Guerra Mundial
|
Premis | |
| |
Signatura | |
Eduard Dietl (21 de juliol de 1890 – 23 de juny de 1944) va ser un general alemany de la Segona Guerra Mundial, guardonat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases. Va ser el primer soldat alemany en rebre les Fulles de Roure, després de la Batalla de Narvik.[1]
Contingut
1 Biografia
2 Dates de promoció
3 Condecoracions
4 Referències
5 Enllaços externs
6 Per llegir més
Biografia
Eduard Dietl era fill d'un funcionari de finances bavarès.[2] El 1909, en la seva segona temptativa d'allistar-se al 5è Regiment d'Infanteria Bavaresa, va ser admès com a oficial cadet. Després d'estudiar a la Kriegschule de Munic, va rebre el rang de Leutnant a l'octubre de 1911. A l'octubre de 1915 va ser promogut a Oberleutnant, servint com a comandant de companyia al seu regiment. Al març de 1918 va ser promogut a Hauptmann. Durant la I Guerra Mundial va lluitar al Front Occidental, sent ferit en quatre ocasions, rebent la Creu de Ferro de 1a classe. El 1919 s'afilia al DAP i al Freikorps de Franz Ritter von Epp.
Durant la II Guerra Mundial, Dietl comandà la 3a Divisió de Muntanya, participant en la invasió alemanya de Noruega el 9 i 10 d'abril de 1940. La major part de la seva divisió va desembarcar a Narvik des d'una flota de 10 destructors comandada pel Comodor Friedrich Bonte el 9 d'abril de 1940. Les forces navals britàniques, encapçalades pel cuirassat HMS Warspite, destruïren els 10 destructors que havien traslladat les tropes de Dietl i intentaren reconquerir la ciutat, però els muntanyers de Dietl es retiraren als turons i posteriorment reconqueririen la ciutat quan els britànics van abandonar els seus esforços a Noruega a causa de l'èxit alemany al front occidental.
Nazi convençut i un dels generals favorits de Hitler, va ser el primer soldat alemany en rebre, el 19 de juny de 1940, les Fulles de Roure per a la seva Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.
Posteriorment, Dietl comandà les tropes alemanyes a Noruega i a la Finlàndia septentrional i a l'Europa Oriental, ascendit fins al rang de Generaloberst, comandant el 20è Exèrcit de Muntanya al Front Nord-Oriental, on els resultats de la campanya àrtica alemanya van ser decebedors. El 23 de juny de 1944, el Ju 52 que traslladava a Dietl, als generals Thomas-Emil von Wickede, Karl Eglseer i Franz Rossi, i a 3 passatgers més va estavellar-se prop de Rettenegg, Estíria (Àustria), sense que hi hagués supervivents.
Dates de promoció
Gefreiter: 29 de gener de 1910
Unteroffizier: 11 de març de 1910
Fähnrich: 4 de maig de 1910
Leutnant: 26 d'octubre de 1911
Oberleutnant: 9 de juliol de 1915
Hauptmann: 29 d'agost de 1919
Major: 1 de febrer de 1930
Oberstleutnant: 1 de febrer de 1933
Oberst: 1 de gener de 1935
Generalmajor: 1 d'abril de 1938
Generalleutnant: 1 d'abril de 1940
General der Gebirgstruppe: 19 de juliol de 1940
Generaloberst: 1 de juny de 1942
Condecoracions
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases:
- Creu de Cavaller: (9/05/1940) com Generalleutnant i comandant de la 3. Gebirgs-Division[3]
- Fulles de Roure: (19/07/1940) (1r) com Generalleutnant i comandant del Gebirgs-Korps Norwegen[3]
- Espases: (1/07/1944) (72è) (com Generaloberst i comandant en cap del 20. Gebirgs-Armee[3] (a títol pòstum)
- Creu de Cavaller: (9/05/1940) com Generalleutnant i comandant de la 3. Gebirgs-Division[3]
Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (1916)
Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (1914)
Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (1940)
Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (1939)
Orde del Mèrit Militar amb Espases de 4a Classe (Baviera) (1918)
Insígnia de Ferits 1918 en Negre (1917) i Plata (1918)- Creu d'Honor dels Combatents del Front
- Creu dels 25 anys de Servei
- Medalla dels 12 anys de Servei
- Medalla del 13 de març de 1938
- Medalla de l'1 d'octubre de 1938
Insígnia de Guerra dels Destructors (1940)
Escut de Narvik (1941)
Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 (1942)- Insígnia combinada de Pilot–Observador en Or i Diamants
Insígnia d'Or del NSDAP (1943)
Gran Creu de l'Orde de la Rosa Blanca amb estrella de pit i espases (Finlàndia) (1941)
Gran Creu amb Espases de l'Orde de la Llibertat (Finlàndia) (1944)
- Orde de la Llibertat de 1a Classe amb Estrella, Fulles de Roure i Espases (1941)
Mencionat al Wehrmachtbericht: 10/6/1940
Referències
↑ Kemp, Anthony. German Commanders of World War II. Londres: Osprey, 1982. ISBN 0-85045-433-6.
↑ Williamson, Gordon; McGregor, Malcolm. German Commanders in World War II (1). Londres: Osprey publishing. ISBN 1-84176-596-1.
↑ 3,03,13,2 Scherzer 2007, p. 272.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard Dietl |
Finnish Broadcasting company archives files General Dietl's eulogy 1944 Lapplandsender
Per llegir més
- Berger, Florian (2000). Mit Eichenlaub und Schwertern. Die höchstdekorierten Soldaten des Zweiten Weltkrieges. Selbstverlag Florian Berger. ISBN 3-9501307-0-5. (alemany)
Fellgiebel, Walther-Peer (2000). Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939-1945. Friedburg, Germany: Podzun-Pallas. ISBN 3-7909-0284-5. (alemany)
- Schaulen, Fritjof (2003). Eichenlaubträger 1940 - 1945 Zeitgeschichte in Farbe I Abraham - Huppertz. Selent, Germany: Pour le Mérite. ISBN 3-932381-20-3. (alemany)
- Scherzer, Veit (2007). Die Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives. Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag. ISBN 978-3-938845-17-2. (alemany)
Helden der Wehrmacht - Unsterbliche deutsche Soldaten. München, Germany: FZ-Verlag GmbH, 2004. ISBN 3-924309-53-1. (alemany)
Precedit per: Ningú | Comandant de la 3. Gebirgs-Division 1 de maig de 1938 – 14 de juny de 1940 | Succeït per: General der Gebirgstruppen Julius Ringel |
Precedit per: Ningú | Comandant del Gebirgs-Armeekorps Norwegen 14 de juny de 1940 – 15 de gener de 1942 | Succeït per: Generalfeldmarschall Ferdinand Schörner |
Precedit per: Generaloberst Nikolaus von Falkenhorst | Comandant del Lappland Armee 15 de gener de 1942 – 20 de juny de 1942 | Succeït per: redenominat com 20. Gebirgs-Armee |
Precedit per: Ningú | Comandant del 20. Gebirgs-Armee 20 de juny de 1942 – 23 de juny de 1944 | Succeït per: Generaloberst Dr. Lothar Rendulic |