Yo-Yo Ma

Multi tool use
Yo-Yo Ma (París, 7 d'octubre de 1955) és un violoncel·lista estatunidenc, malgrat haver nascut a França i ser d'origen xinès.
Biografia
Començà a estudiar violoncel als quatre anys i als sis oferia el seu primer recital a la Universitat de París. La seva família es traslladà a Nova York i el 1964 ingressà a la Juilliard School, on hi va romandre fins al 1971.
Es donà a conèixer quan Leonard Bernstein el presentà en un programa de televisió, però la seva carrera internacional no començà fins al 1976, després d'un parèntesi per cursar estudis a Harvard.
Debut internacional
El 1977 feu el seu debut a la Gran Bretanya -tocà en el Festival de Brighton i a Londres, amb la Royal Philarmonic- i el 1978 debutà en els Proms i fou guardonat amb l'Avery Fisher Prize.
Al llarg de la seva brillant trajectòria ha actuat amb les principals orquestres i directors del món, amb especial atenció a la música de cambra, que ha practicat al costat de violinistes com Isaac Stern, Pinchas Zukerman i Yehudi Menuhin i en particular amb el pianista Emanuel Ax.
És sobretot notable, la seva interpretació de les Suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach, l'enregistrament dels quals li proporcionà un premi Grammy i el magnific Stradivarius Davidof de 1712, pertanyent a la malaurada Jacqueline du Pré.
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yo-Yo Ma 
|
- Volum 2 d'AUDITORIUM. Cinco Siglos de Música Inmortal. pàg. 337, d'Editorial Planeta (ISBN 84-08-46525-2)
Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNE: XX1300471
BNF: cb13897263z
GND: 120576856
LCCN: n80016911
VIAF: 27047399
ISNI: 0000 0001 0961 5907
SELIBR: 287173
SUDOC: 069784906
BIBSYS: 1027821
MusicBrainz: 62fe877d-b7a5-43e8-952e-2610d7614bff
NLA: 35672442
NDL: 00856444
NKC: js20020122068
|
Bases d'informació |
GEC: 0247834
IMDb: nm0530901
|
nzfF tCx5 xerAa3bQEmGxK3QwdvNX,f4rGUZk YD
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...