L'illa Desolació (al fons) des de l'illa Livingston.
Situació de les Illes Shetland del Sud
Mapa de les illes Shetland del Sud.
Illa del Rei Jordi
Les Illes Shetland del Sud són un arxipèlag d'illes antàrtiques situades unes 120 km al nord de la Península Antàrtica.
Les illes foren descobertes per William Smith en 19 de febrer de 1819.[1] La seva sobirania no està ben establerta, havent estat aparcada d'ençà de la signatura del Tractat d'Antàrtic. El Regne Unit, Xile i l'Argentina en reclamen la sobirania, si bé des de la signatura del Tractat Antàrtic el 1959 aquest aspecte ha estat aparcat i les illes són obertes a tots els signataris del Tractat per a usos pacífics.
Diversos països disposen de bases de recerca a les illes Shetland del Sud. La majoria estan situades a l'illa del Rei Jordi, aprofitant l'aeròdrom xilè de la base Eduardo Frei.
El seu nom es deriva de les illes Shetland, un arxipèlag al nord de les Illes Britàniques.
Contingut
1Mapa
2Illes
3Vegeu també
4Referències
Mapa
L.L. Ivanov. Antarctica: Livingston Island and Greenwich, Robert, Snow and Smith Islands. Scale 1:120000 topographic map. Troyan: Manfred Wörner Foundation, 2009. ISBN 978-954-92032-6-4 (anglès)
Illes
De nord a sud:
Illa Cornwallis
Illa Elephant
Illa Clarence
Illa Rowett
Illa Gibbs
Illa del Rei Jordi
Illa Bridgeman
Illa Penguin
Illa Nelson
Illa Robert
Illa Greenwich
Illa Halfmoon
Illa Livingston
Illa Rugged
Illa Snow
Illa Smith
Illa Decepció
Illa Low
Vegeu també
Bases antàrtiques d'Espanya
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illes Shetland del Sud
↑Stanton, William Ragan. The Great United States Exploring Expedition of 1838-1842. (en anglès). University of California Press, 1975, p.1. ISBN 0520025571.
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Illes Shetland del Sud
(2.300 m)
