Ḏāl
Ḏāl | ||||
---|---|---|---|---|
La ḏāl en la seva forma aïllada | ||||
Caràcter | ﺫ (forma aïllada) ﺬ (forma final) | |||
Tipus | lletra àrab | |||
Part de | alfabet àrab | |||
| ||||
|
La ḏāl (en àrab ذال ['ðaːl]) és la novena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-cinquena en l'ordre abjadí). És una lletra solar.
Contingut
1 Història
2 Ús
3 Escriptura
4 Variants
5 Vegeu també
6 Referències
Història
Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[1] de la dāleth fenícia.
Ús
Representa el so consonàntic dental fricatiu /ð/.
Escriptura
Aïllada | Final | Medial | Inicial |
ذ | ـذ | ـذ ـ | ذ ـ |
La ḏāl no es lliga a la següent lletra de la paraula. Sí que ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, una altra ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
Variants
La ḏāl, ذ, tot i formar part de l'alfabet àrab bàsic, es considera un variant de la dāl, per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.
Vegeu també
- Llengua àrab
- Alfabet de xat àrab
- Alfabet
- Alfabet fenici
Referències
↑ (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística