Acácio Cordeiro Barreto

















































Infotaula de personaAcácio
Biografia
Naixement
20 gener 1959 (60 anys)
Campos dos Goytacazes
Alçària
187 centimetres (1,87 m)
Pes
90 kg
Activitat
Ocupació
Futbolista i entrenador de futbol
Esport
futbol
Posició a l'equip
Porter de futbol























































































Clubs professionals
Anys
Equip
PJ
(g)
1978–1979
Americano
0
(0)
1980–1982
Serrano
0
(0)
1982–1991
Vasco da Gama
162
(0)
1991–1992
Tirsense
33
(0)
1992–1995
Beira-Mar
84
(0)
1995
Madureira
0
(0)
Selecció nacional
Anys
Equip
PJ
(g)
1986–1990
BrasilBrasil
7
(0)
Equips entrenats
2009–2010
Ceará (assistent)
2010–2011
Vasco da Gama (assistent)
2011
Americano
2012
Olaria
2012
Americano
2013
Americano
2018
Madureira (temporal)


Participà en
Data
Activitat

1990
Mundial de Futbol 1990
Modifica les dades a Wikidata

Acácio Cordeiro Barreto (20 de gener de 1959) és un exfutbolista brasiler.[1][2]



Selecció del Brasil


Va formar part de l'equip brasiler a la Copa del Món de 1990.[3]



Referències





  1. ↑ «Acácio Cordeiro Barreto». Sambafoot. [Consulta: 14 juny 2008].[Enllaç no actiu]


  2. ↑ «Acácio Cordeiro Barreto». National-football-teams. [Consulta: 22 maig 2013].


  3. ↑ «Todos os brasileiros - 1990» (en portuguès). FolhaOnline, 09-12-2005. [Consulta: 16 desembre 2017].










-

Popular posts from this blog

Cosme II de Mèdici

Image
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència    Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Read more

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Read more

Marbre de Carrara

Image
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...
Read more