Globus d'Or a la millor banda sonora original


















Infotaula de premiGlobus d'Or a la millor banda sonora original
Tipus
premi
Web oficial
Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

El Globus d'Or a la millor banda sonora original s'atorga des de l'any 1948.


La data del premi és la de l'any següent a la seva estrena.



Premiats









  • 1948: Max Steiner, La vida amb el pare (Life with Father)

  • 1949: Brian Easdale, The Red Shoes

  • 1950: John E. Green, The Inspector General

  • 1951: Franz Waxman, Sunset Boulevard

  • 1952: Victor Young, September Affair

  • 1953: Dmitri Tiomkin, High Noon

  • 1954-59: No es van donar premis

  • 1960: Ernest Gold, L'hora final

  • 1961: Dmitri Tiomkin, The Alamo

  • 1962: Dmitri Tiomkin, The Guns of Navarone

  • 1963: Elmer Bernstein, To Kill a Mockingbird

  • 1964: No es van donar premis

  • 1965: Dmitri Tiomkin, The Fall of the Roman Empire

  • 1966: Maurice Jarre, Doctor Zhivago

  • 1967: Elmer Bernstein, Hawaii

  • 1968: Frederick Loewe, Camelot

  • 1969: Alex North, Les sandàlies del pescador

  • 1970: Burt Bacharach, Butch Cassidy and the Sundance Kid

  • 1971: Francis Lai, Love Story

  • 1972: Isaac Hayes, Shaft

  • 1973: Nino Rota, El Padrí

  • 1974: Neil Diamond, Jonathan Livingston Seagull

  • 1975: Alan Jay Lerner, The Little Prince

  • 1976: John Williams, Jaws

  • 1977: Kenny Ascher, Ha nascut una estrella

  • 1978: John Williams, Star Wars Episodi IV: Una nova esperança

  • 1979: Giorgio Moroder, L'Exprés de Mitjanit

  • 1980: Carmine Coppola, Apocalypse Now

  • 1981: Dominic Frontiere, The Stunt Man

  • 1982: No es van donar premis

  • 1983: John Williams, ET, l'extraterrestre

  • 1984: Giorgio Moroder, Flashdance


  • 1985: Maurice Jarre, Passatge a l'Índia

  • 1986: John Barry, Out of Africa

  • 1987: Ennio Morricone, La missió

  • 1988: David Byrne, The Last Emperor

  • 1989: Maurice Jarre, Gorillas in the Mist

  • 1990: Alan Menken, The Little Mermaid

  • 1991: Richard Horowitz i Ryuichi Stambé coneguda commoto, The Sheltering Sky

  • 1992: Alan Menken, Beauty and the Beast

  • 1993: Alan Menken, Aladdin

  • 1994: Kitaro, Heaven & Earth

  • 1995: Hans Zimmer, The Lion King

  • 1996: Maurice Jarre, A Walk in the Clouds

  • 1997: Gabriel Yared, El pacient anglès

  • 1998: James Horner, Titanic

  • 1999: Philip Glass i Burkhard Dallwitz, The Truman Show

  • 2000: Ennio Morricone, The Legend of 1900

  • 2001: Hans Zimmer i Lisa Gerrard, Gladiator

  • 2002: Craig Armstrong, Moulin Rouge!

  • 2003: Elliot Goldenthal, Frida

  • 2004: Howard Shore, El senyor dels anells: El retorn del rei

  • 2005: Howard Shore, L'aviador

  • 2006: John Williams, Memòries d'una geisha

  • 2007: Alexandre Desplat, El vel pintat

  • 2008: Dario Marianelli, Expiació

  • 2009: A. R. Rahman, Slumdog Millionaire


  • 2010: Michael Giacchino, Up


  • 2011: Trent Reznor i Atticus Ross, La xarxa social


  • 2012: Ludovic Bource, The Artist


  • 2013: Mychael Danna – Life of Pi


  • 2014: Alex Ebert - All Is Lost


  • 2015: Jóhann Jóhannsson – The Theory of Everything


  • 2016: Ennio Morricone – The Hateful Eight



Enllaços externs



  • Lloc web oficial (anglès)








-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more