Universitat d'Otago





















































Infotaula d'organitzacióUniversitat d'Otago










University of Otago Logo.jpg

University of Otago.jpg
Torre del rellotge de la universitat.

Dades bàsiques
Tipus entitat
universitat
Història
Fundació
1869
Membre de
Matariki Network of Universities Tradueix
ORCID
Organització i govern

Seu central Vista-down.png


  • Dunedin (Otago)

  • Nova Zelanda

  • 45° 51′ 56″ S, 170° 30′ 50″ E / 45.865555555556°S,170.51388888889°E / -45.865555555556; 170.51388888889
Societat matriu
University of New Zealand Tradueix
Filials
Department of Zoology, University of Otago Tradueix
Division of Health Sciences, University of Otago Tradueix
Riddet Institute Tradueix
Format per
Hocken Library Tradueix


Web
www.otago.ac.nz






Mapa ubicació seu principal




 





Modifica les dades a Wikidata

La Universitat d'Otago (University of Otago en anglès, Te Whare Wānanga o Otāgo en maori) és una universitat neozelandesa situada a la ciutat de Dunedin, a la regió d'Otago. Fundada el 1869, és la universitat més antiga del país, i la segona millor. Entre 1874 i 1961, la Universitat va formar part de la Universitat de Nova Zelanda.[1] Durant el 2011 va tenir més de 21.000 alumnes matriculats.


Compta amb quatre divisions acadèmiques: Humanitats, Ciències de la Salut, Ciències i Escola de Negocis.



Alumni


Categoria principal: Alumnes de la Universitat d'Otago

Entre els seus exalumnes hi trobem els polítics Cam Calder, David Clark, Bill English, Paul Foster-Bell, Nikki Kaye i Grant Robertson, entre d'altres.



Referències





  1. ↑ Newzeland.cl. «University of Otago». (castellà)




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat d'Otago Modifica l'enllaç a Wikidata



  • Web oficial (anglès)


  • Associació d'estudiants de la Universitat d'Otago (anglès)










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more