Adolphe Menjou
Adolpe Menjou a A Star is Born (1937) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 de febrer de 1890 Pittsburgh, Pennsylvania (EUA) |
| Mort | 29 d'octubre de 1963(1963-10-29) (als 73 anys) Beverly Hills, Califòrnia (EUA) |
| Causa de mort | Hepatitis |
| Lloc d'enterrament | Hollywood Forever Cemetery |
| Nacionalitat | |
| Educació | Universitat Cornell Cornell University College of Engineering |
| Activitat | |
| Ocupació | Actor de gènere, actor de teatre i actor de cinema |
| Partit polític | Partit Republicà dels Estats Units |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Obra | |
| Papers destacats | A Farewell to Arms A Star Is Born Camins de glòria |
| Família | |
| Cònjuge | Kathryn Conn Tinsley Kathryn Carver (1928-1934) Verree Teasdale (1934-1963) |
Adolphe Jean Menjou (Pittsburgh, 18 de febrer de 1890 − Beverly Hills, 29 d'octubre de 1963) va ser un actor estatunidenc. El 1931 va ser nominat a l'Oscar al millor actor, tot i que no va guanyar l'estatueta.
Contingut
1 Biografia
1.1 Matrimonis
2 Filmografia seleccionada
3 Premis i nominacions
4 Notes i referències
5 Enllaços externs
Biografia
Va néixer en una família d'origen francès,[1] a la ciutat de Pittsburgh, estat de Pennsilvània, als Estats Units, el 18 de febrer de 1890.
Va ser educat en algunes escoles militars, com l'Acadèmia Militar Culver, pensant a dedicar-se professionalment a la carrera com a enginyer militar,[2] va completar estudis a la Universitat Cornell, Nova York.
Va estrenar-se en l'escena teatral, amb papers en el vodevil, per dedicar-se al cinema mut el 1914.
Pràcticament en tota la seva filmografia actua en papers secundaris, en papers adequats al seu físic, cosa que no li va permetre accedir a papers del típic galant de Hollywood.
La Primera Guerra mundial va suposar un petit lapse en la seva carrera cinematogràfica, ja que es va unir a l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica com a enginyer militar, amb el grau d'oficial, cosa que posteriorment contribuiria a ajudar-lo a exercir amb facilitat determinats papers relacionats amb l'aristocràcia, o en l'àmbit militar.[1]
No va tenir problemes amb el pas del cinema mut al sonor, com va succeir amb diversos actors i actrius, encara que la seva carrera cinematogràfica va sofrir un lapse.
En la dècada de 1950 es va produir el seu declivi definitiu; a causa de les seves idees conservadores[2] va col·laborar en l'anomenada cacera de bruixes[3] organitzada pel Comitè d'Activitats Antiamericanes[4] del senador Joseph McCarthy, que el va allunyar dels sectors progressistes cinematogràfics dels Estats Units. Pel que sembla,[5] va arribar a declarar que els actors que acusava, pels seus gestos, mirades o formes de parlar, transmetien idees comunistes. També va afirmar[6] que els comunistes nord-americans havien de ser enviats als deserts de Texas, perquè els matessin els texans.
Va morir a Los Angeles, Califòrnia, a causa d'una hepatitis.
El 1947 va publicar la seva autobiografia, It Took Nine Tailors.
Matrimonis
- El seu primer matrimoni va ser amb Katherine Kinsley.
- El 1928 va contreure un segon matrimoni, amb l'actriu Kathryn Carver, de qui es va divorciar el 1934.
- El mateix any, va contreure nou matrimoni amb la també actriu Verree Teasdale, amb la qual havia compartit repartiment en algunes pel·lícules.
Filmografia seleccionada
- 1921: The Sheik, de George Melford.
- 1923: A Woman of Paris, de Charles Chaplin.
- 1930: Morocco, de Josef Von Sternberg
- 1931: The Front Page, de Lewis Milestone.
- 1932: Forbidden, de Frank Capra
- 1932: A Farewell to Arms, de Frank Borzage.
- 1937: A Star Is Born, de William A. Wellman.
- 1937: Dames de teatre (Stage Door), de Gregory La Cava.
- 1937: Cafe Metropole
- 1942: Roxie Hart
- 1942: Ballant neix l'amor
- 1943: Sweet Rosie O'Grady
- 1947: Heartbeat, de Sam Wood.
- 1948: State of the Union, de Frank Capra
- 1949: My Dream Is Yours
- 1950: To Please a Lady
- 1956: La filla de l'ambaixador
- 1957: Camins de glòria (Paths of Glory), de Stanley Kubrick, en què interpreta el general Boulard, un general cínic i repel·lent.[7]
Premis i nominacions
- Nominacions
- 1931: Oscar al millor actor per The Front Page, de Lewis Milestone.[8]
Notes i referències
↑ 1,01,1 Adolphe Menjou| Cinefania Online
↑ 2,02,1 El Criticon - Adolphe Menjou. Biografia, filmografia i fotos
↑ Biografia d'Adolphe Menjou
↑ 9
↑ retroklang » Vermells subliminals
↑ En Cadena Dos - Revista de Cine
↑ A http://www.elamante.com/cineentv/agosto/05.shtml es parla del gust que es va donar Stanley Kubrick en donar aquest paper al reaccionari Adolphe Menjou.
↑ biografia
Enllaços externs
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adolphe Menjou |
Adolphe Menjou a Internet Movie Database (anglès).
Adolphe Menjou a TCM Movie Database (anglès).
Adolphe Menjou a Allmovie (anglès).
Adolphe Menjou a Yahoo! Movies (anglès).
Adolphe Menjou a TV.com (anglès).
Adolphe Menjou a Find A Grave (anglès).
Fitxa en Cine y estrellas.
Fotografies.