Cutsòrn Soturac Montsempron e Libós Montairal Sant Front de Lemança Sant Vite
Identificador descriptiu
Codi postal
47500
Altres
Agermanament amb
Burghausen
Lloc web
Lloc web oficial
Fumèl[1] (en francès Fumel) és un municipi francès, situat a la regió de la Nova Aquitània, departament d'Òlt i Garona, sotsprefectura de Vilanova d'Òlt (Villeneuve-sur-Lot), cap del Cantó de Fumèl. L'any 1999 tenia 5.423 habitants.
Està situada a l'oest de Carcí i nord-est d'Agen. El seu entorn forma una subcomarca dins el Gabardà (Gabarret) coneguda com el Fumelès.
Contingut
1Demografia
2Administració
3Història
4Agermanaments
5Pàgines que s'hi relacionen
6Personatges il·lustres
7Referències
Demografia
Evolució de la població INSEE
1793
1800
1806
1821
1831
1836
1841
1846
1851
1939
973
2265
2281
2546
2640
2577
2777
2831
1856
1861
1866
1872
1876
1881
1886
1891
1896
3013
3000
3426
3652
3787
3884
3672
3629
3828
1901
1906
1911
1921
1926
1931
1936
1946
1954
4145
4146
4459
4527
4510
4560
4248
5207
5581
1962
1968
1975
1982
1990
1999
2006
2011
2014
6885
7067
6937
6582
5882
5423
-
-
-
Administració
Llista d'alcaldes
Període
Identitat
Partit
1995-2001
André Lautié
RPR
2001-
Jean-Louis Costes
UMP
Història
La ciutat s'originà a l'entorn del castell, al segle XI.
Fumel és també un nom familiar. Els Fumel foren una família senyorial que posseïa el Castell de Fumel, on eren senyors des del segle XI. Els senyors de Fumel (que posseïen Fumel, Libos i Condat) van adquirir per matrimoni a la meitat del segle XIII (1263) els vescomtats de Labarta, Aura i Manhoac. La família va continuar gaudint de les seves terres i títols durant cinc segles més. El 1280 el senyor de Fumel es va reconèixer feudatari d'Anglaterra. El 1562 la ciutat fou destruïda per Blaise de Montluc en represàlia per l'assassinat a la vila (fet el 1561 pels vilatans i gent de la rodalia) de Francesc I de Fumel, senyor i capità de la guàrdia del rei, que va deixar la ciutat molt malmesa i totalment sotmesa als senyors fins al 1789. Lluís de Fumel (1748-1749) va heretar de sa mare la senyoria de Hay Brion però va morir al cap d'un any i els títols i dominis van passar al seu tercer fill Josep de Fumel (1749-1789) que va ser el darrer senyor efectiu (després de 1789 va ser alcalde de Bordeus). El Fumel es van extingir el segle XIX i els seus títols van passar als Langsdorff que van conservar la propietat del castell de Fumel fins al 1950 en què el van vendre a l'ajuntament de la ciutat.
Agermanaments
Almoradí
Burghausen
Uttoxeter
Pàgines que s'hi relacionen
Castell de Bonaguil
Personatges il·lustres
Georges Lachat, ciclista.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fumèl
↑Toponímia occitana
Municipis de l'Òlt i Garona
Agen • Agmèr • Agulhon • Alamans • Alés e Casanava • Alon • Ambrús • Andiran • Anhac • Antanhac • Anté • Anzèth • Argenton • Armilhac • Astafòrt • Aubiac • Auriac • Bajamont • Balaiçagas • Barbasta • Basens • Bèthpug • Bèugas • Biars • Birac • Blaimont • Blancafòrt • Bodin • Boèr • Boglon • Bonencontre • Borgonhaga • Borlens • Bòrn • Bornèl • Borran • Bossés • Bòuvila • Brats • la Bretoniá • lo Brulh • Brunhac • Busèth • la Cauçada • Calinhac • Calonjas • Cambas • Cancon • Candasaigas • la Capèla de Biront • la Capèla de Marmanda • Casidarròca • Cassanuèlh • Cassinhars • Castèlamorós • Castelàs • Castèlculhèr • Castèlgelós • Castèlmoron • Castèlnau • Castèlnòu • Castilhonés • Caubon e Sent Sauvador • Caudecòsta • Caumont • Caüsac de Bòuvila • Caüsac de Plasença • Cauvèira • Cavarc • la Cepèda • Clairac • Clarmont Dessús • Clarmont Devath • Cocumont • Colairac e Sent Circ • Cols de Brunhac • Corbiac • Corts • Coturas • la Crotz Blanca • Cuc • Cutsòrn • Damasan • Daussa • Devilhac • Dodrac • Dolmairac • Dosens • Durança • Duràs • Engairac • Escassafòrt • Esclòtas • Espiens • Estilhac • Ferrençac • Fieus • la Fita • Folaironas • Fontgrava • Forcas • Francescàs • Fregimont • Frespuèg • Fumèl • Galapian • Gandalha e Dondàs • Garinh • la Garriga • Gaujac • Gavaudun • Gontaut e Sent Pèir de Nogaret • Graissars • Granjas • Gratalop • Greset e Cavanhan • la Gupiá • Halhs • Hargas • Haulhet • Hautasvinhas • Heugaròlas de Marmanda • Heugaròlas de Viana • Hoalhés • lo Hrèisho • Jusitz • Lagruèra • Lahòtz • Lairac • Lanas • la Landussa • Launhac • lo Laussó • Lausun • Lavardac • lo Ledat • Leiritz e Montcassin • Levinhac • Lobèrs e Bernac • Lograta • Longavila • Lusinhan lo Grand e Sent Ilari • Lusinhan lo Petit • Macèus • Madalhan • Marcerust • Marmanda • Marmont • lo Mas d'Agenés • Masièras e Narèssa • Masquièras • Massoulès • Mauvesin • Melhan • Mesin • Miramont • Moiracs • Molinet • Montairal • Montanhac de la Pluma • Montanhac de Salas • Montastruc • Montauriòl • Montaut • Montbaús • Montcaut • Montclar • Montcrabeu • Montesquiu • Monteton • Montflanquin • Montgalhard • Monthurt • Montinhac • Montinhac e Topineria • la Montjòia • Montpesat • Montpolhan • Montsegur • Montsempron e Libós • Montvalent • Montvielh • Mostièr • Nautafaja • Nerac • Nicòla • Nomdieu • Orador • Palhòlas • la Parada • Pardalhan • Parranquet • lo Passatge • Paulhac • Peirièra • Pena d'Agenés • la Pèrcha • Pindèras • Pinèu e Auta-riba • la Pluma • Podenàs • Pompièir • Pompunha • lo Pont del Casso • lo Pòrt • Possinhac • Praissàs • Puègmiròl • Puèg-rampion • Puèimiclan • lo Pui d'Agenés • Pujòls • lo Raiet • Rasimet • Rehaut e Lissa • Ribas • la Ròca de Timbaut • Ròcafòrt • Rofiac • Romanha • Romestanh • Salas • Samaçan • Sant Aubin • Sant Avit • Sant Bertomiu • Sant Estève de Faugieras • Sant Estève de Vila-real • Sant Giraud • Sant Jòrdi • Sant Martin de Vila-real • Sant Maurin • Sant Pastor • Sant Pèire de Clairac • Sant Robèrt • Sant Salvi • Sant Sernin • Sant Vite • Santa Marta • Saumont • Sautmejan • Sauvanhàs • Sauvatèrra d'Agenés • Sauvatèrra de Fumèl • la Sauvetat de Miramont • la Sauvetat de Puèg-redon • la Sauvetat de Vilanuèva • Savinhac • Savinhac de Duràs • Segalàs • Sèishas • Sembàs • Sench Astier • Sent Antòni • Sent Caprasi • Sent Colomb • Sent Front • Sent Joan de Duràs • Sent Joan de Turac • Sent Laurenç • Sent Leon • Sent Lugèir • Sent Martin de Curton • Sent Martin de Miranas • Sent Martin lo Petit • Sent Maurici • Sent Orsesi • Sent Pardol de Miramont • Sent Pardol deu Brolh • Sent Pèir de Busèth • Sent Pèir de Levinhac • Sent Pèr e Sent Simon • Sent Quintin • Sent Roman • Sent Sardòs • Sent Sauvador dau Lisòs • Sent Silvestre • Sent Sixt e Sent Martin • Sent Sixt • Sent Vincenç de la Montjòia • Senta Aralha • Senta Baselha • Senta Colomba de Duràs • Senta Colomba de la Pluma • Senta Colomba de Vilanuèva • Senta Gèma e Martalhac • Senta Liurada • Senta Maura de Peirac • Serinhac d'Agenés • Serinhac e Pebodon • la Sèrra • Sinestís • Somensac • Sòs • Tairac • Talhaborg • lo Temple • Tesac • Toars • Tombabuèu • Tonens • Torlhac • Tornon • Tortrés • Tremont • Trentèus • la Valèrma • Varés • la Vèrnha • Vertulh • Veusiac • Viana • Vilabramar • Vilafranca • Vilanuèva d'Agen • Vilanuèva de Puiagut • Vila-real • Vilaton • Viraselh
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...