Var (departament)

Multi tool use
 |
Per a altres significats, vegeu «Var».
|
Var |
|
|
|
Anomenat en referència a |
Riu Var
|
Localització |
 |
|
43° 24′ 03″ N, 6° 12′ 36″ E / 43.400833333333°N,6.21°E / 43.400833333333; 6.21
|
|
|
|
Estat |
França |
Regió |
Provença – Alps – Costa Blava |
|
Capital |
Toló
|
Conté la localitat |
Districte de Brinhòla Districte de Draguinhan Districte de Toló Sant Maissemin de la Santa Bauma
|
Població |
Total |
1.048.652 (2015) |
• Densitat |
175,57 hab/km² |
Geografia |
Superfície |
5.973 km² |
Punt més alt |
montagne de Lachens (1.714 m) |
Limita amb |
Alps de l'Alta Provença Alps Marítims Boques del Roine Valclusa
|
Història i celebracions |
Creació |
4 març 1790 |
Identificador descriptiu |
Zona horària |
|
|
ISO 3166-2 |
FR-83 |
Codi NUTS |
FR825
|
Codi de departament INSEE |
83
|
Altres |
|
Lloc web |
Lloc web oficial
|
 |
Var (83) (en francès i occità: Var) és un departament francès situat a la Provença-Alps-Costa Blava.
Rep el nom del riu homònim, que antigament constituïa el límit oriental del departament, si bé avui en dia ja no el drena (aquell territori fou transferit al departament dels Alps Marítims).
Referències
Vegeu també
- Consell General del Var
- Llista de municipis del Var
- Llista de Cantons del Var
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Var 
|
Consell General de Var (en francès)
 Municipis del Var
|
lei Adrets • Aiguina • los Arcs • Artiga • Artinhòsc • Bandòu • Banhòus • Bargema • Barjamon • Barjòus • la Bastida • lo Baucet • Bauduen • Beça • Bèudiran • Beujanciá • Bòrmas • Bras • Brenon • Brinhòla • Brua e Auriac • Cabassa • la Cadiera de Provença • Calars • Calian • Camps • lo Canet dau Luc • Carcers • Carnolas • Carqueirana • lo Castelet • Castèudoble • Castèuverd • Castèuvièlh • Cavalaira • la Cèla • Celhan • lo Clavièr • Cogolin • Colobrièras • Combs • Correnç • Cotinhac • la Crau • la Crotz de Gassin • Cuer • Draguinhan • Empús • Entrecastèus • Esparron • Evinòs • Faiença • la Farleta • Figanieras • Flaçan • Flaiòsc • Forncauquieret • Fòrs e Amfós • Frejús • la Gàrdia de Grimaud • la Gàrdia de Tolon • Gareud • Gassin • Ginacèrvias • Gonfaron • Grimaud • Ieras • lo Lavandor • la Lònda • Lòrgas • lo Luc • lei Maions • la Martra • Masaugas • Meunas • Moissac • la Mòla • Montauron • Montferrat • Montfòrt • Montmejan • Monts • la Mòta • lo Mueg • Nanç • Neulas • Olieras • Oliolas • Pèirafuec • Pinhan • lo Plan d'Aups • lo Plan de la Tor • lo Pònt de Soliers • Pontevés • Porcièu • Porrièras • lo Pradet • lo Puget de Cuer • lo Puget de Frejús • lo Raiòu Canadèu • Ramatuela • Regussa • lo Revèst • Rians • Ribós • la Ròca d'Esclapon • Ròcabruna • la Ròcabrussana • Ròcbaron • Rotgiers • Salernas • Saleta • la Sanha • Sant Antonin • Sant Ceri de Mar • Sant Jacariá • Sant Julian lo Montanhier • Sant Maissimin • Sant Mandrier • Sant Martin • Sant Nari • Sant Pau • Sant Pèire de Bagarri • Sant Rafèu • Sant Tropetz • Santa Anastasia • Santa Maxima • Selhon • Sieisforns de Mar • Silan • Sinha • Soliers • Taneron • Taradeu • Tavernas • Tocàs • Tolon • lo Toronet • Torretas • Tortor • Torvas • Tranç • Trigança • la Valeta • Varatges • la Vau de Brinhòla • la Verdièra • Verinhon • Vidauban • Vilacròsa • Vinon • Vins de Brinhòla • Zaups
|
Llista de municipis del Var |
Departaments de França
|
França metropolitana: |
01 Ain · 02 Aisne · 03 Alier · 04 Alps de l'Alta Provença · 05 Alts Alps · 06 Alps Marítims · 07 Ardecha · 08 Ardenes · 09 Arieja · 10 Aube · 11 Aude · 12 Avairon · 13 Boques del Roine · 14 Calvados · 15 Cantal · 16 Charente · 17 Charente Marítim · 18 Cher · 19 Corresa · 2A Còrsega del Sud · 2B Alta Còrsega · 21 Costa d'Or · 22 Costes del Nord · 23 Cruesa · 24 Dordonya · 25 Doubs · 26 Droma · 27 Eure · 28 Eure i Loir · 29 Finisterre · 30 Gard · 31 Alta Garona · 32 Gers · 33 Gironda · 34 Erau · 35 Illa i Vilaine · 36 Indre · 37 Indre i Loira · 38 Isèra · 39 Jura · 40 Landes · 41 Loir i Cher · 42 Loira · 43 Alt Loira · 44 Loira Atlàntic · 45 Loiret · 46 Òlt · 47 Olt i Garona · 48 Losera · 49 Maine i Loira · 50 Manche · 51 Marne · 52 Alt Marne · 53 Mayenne · 54 Meurthe i Mosel·la · 55 Mosa · 56 Ar Mor-Bihan · 57 Mosel·la · 58 Nièvre · 59 Nord · 60 Oise · 61 Orne · 62 Pas de Calais · 63 Puèi Domat · 64 Pirineus Atlàntics · 65 Alts Pirineus · 66 Pirineus Orientals · 67 Baix Rin · 68 Alt Rin · 69 Roine - Metròpoli de Lió · 70 Alt Saona · 71 Saona i Loira · 72 Sarthe · 73 Savoia · 74 Alta Savoia · 75 París · 76 Sena Marítim · 77 Sena i Marne · 78 Yvelines · 79 Deux-Sèvres · 80 Somme · 81 Tarn · 82 Tarn i Garona · 83 Var · 84 Valclusa · 85 Vendée · 86 Viena · 87 Alta Viena · 88 Vosges · 89 Yonne · 90 Territori de Belfort · 91 Essonne · 92 Alts del Sena · 93 Sena Saint-Denis · 94 Val-de-Marne · 95 Val-d'Oise
|
|
Departaments d'ultramar : |
971 Guadalupe · 972 Martinica · 973 Guaiana Francesa · 974 Reunió · 976 Mayotte
|
Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNF: cb119314464
GND: 4245258-2
LCCN: n81102547
VIAF: 87144648418653613332
|
Bases d'informació |
|
Viccionari
kCut7YGox7wyIWzP2UDV8HPI846CQfDK,Zg6X4RFR h,iWDqh3qt7ho4RNafS3,myHu9 oDf2
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...