Cambra de Representants de Nova Zelanda


















































Cambra de Representants de Nova Zelanda
New Zealand House of Representatives

Cinquantena legislatura
Tipus
Tipus
Unicameral
Líders
Portaveu
David Carter, Nacional
des del dia 1 de febrer de 2013
Líder de la Cambra
Simon Bridges, Nacional
des del dia 2 de maig de 2017
Líder de l'Oposició
Bill English, Nacional
des del dia
Estructura
Membres
120

New Zealand Parliament (current composition).svg
Grups polítics

Govern (55)
     Laborista (46)
     NZ Primer (9)
Recolzat per (8)
     Verd (8)
Oposició (57)
     Nacional (56)


     ACT (1)
Elecció
Sistema de votació
Representació proporcional mixta
Última elecció
23 de setembre de 2017
Lloc de reunió

Bowen House Beehive Parliament.JPG

Edificis del Parlament de Nova Zelanda
Lloc web

www.parliament.nz
Modifica les dades a Wikidata

La Cambra de Representants de Nova Zelanda és l'única cambra de la legislatura de Nova Zelanda. La Cambra de Representants juntament amb el Monarca de Nova Zelanda formen el Parlament de Nova Zelanda. Nova Zelanda utilitza el sistema de govern Westminster, i és governat per un gabinet i un primer ministre comandant una majoria a la Cambra de Representants.


La Cambra de Representants és composta usualment per 120 membres (tot i que actualment hi ha 121 degut a un escó «sobresortit») democràticament votats coneguts com a diputats. Els diputats són votats per terminis limitats fins a la dissolució de la legislatura al cap de tres anys.




Contingut






  • 1 Nom


  • 2 Diputats


  • 3 Eleccions


    • 3.1 Resultats de les últimes eleccions




  • 4 Notes


  • 5 Referències


  • 6 Vegeu també


  • 7 Enllaços externs





Nom


El nom oficial de la Cambra de Representants originalment era «Assemblea General» fins al 1986 quan va ser rebatejat amb el nom actual. Va ser canviat, ja que des del segle XIX popularment era coneguda com a Cambra de Representants. Comunament és referit com al «Parlament» avui en dia.



Diputats
























Política de Nova Zelanda
Escut de Nova Zelanda










  • Vegeu aquesta plantilla

La Cambra de Representants és modelada a partir de la Cambra dels Comuns del Regne Unit. Normalment consisteix en 120 membres coneguts com a diputats. Els escons en la cambra formen un disseny d'una ferradura de cavall, amb els membres del partit o coalició governant asseient-se a la dreta del portaveu i els membres de l'oposició sentant-se oposadament. El portaveu és l'encarregat de mantenir ordre a la cambra.


El poder executiu del govern neozelandès (el gabinet) pren els seus membres exclusivament de la Cambra de Representants, basat en quin partit o partits guanyen la majoria electoral. El primer ministre lidera el govern i el governador general s'encarrega de les accions que en el seu lloc hauria d'encarregar-se el monarca de Nova Zelanda (Elisabet II). El govern actual és una coalició del Partit Nacional, ACT, Unit Futur i el Partit Maori; el primer ministre és John Key. El líder de l'oposició és el líder del partit d'oposició amb més escons. Actualment el líder de l'oposició és David Shearer del Partit Laborista.



Eleccions


Les eleccions a la Cambra de Representants són fetes emprant el sistema electoral de representació proporcional mixta, el qual és un sistema de representació proporcional. El sistema de representació proporcional mixta significa que hi ha una varietat de partits presents a la Cambra de Representants —actualment hi ha vuit partits. Aquest sistema va reemplaçar l'antic sistema electoral majoritari després d'un referèndum el 1993. El primer cop que s'utilitzà aquest mètode fou en les eleccions de 1996.



Resultats de les últimes eleccions


Resultat de les eleccions a la Cambra de Representants de Nova Zelanda del 26 de novembre de 2011[1]




























































































































































Partit
 Vots
 % de vots
 Escons
%
 Canvi
 Circumscripció
 Llista
 Total
 Canvi


Nacional
 1.058.636
 47,31
 +2,38
 42
 17
 59
 +1


Laborista
 614.937
 27,48
 -6,50
 22
 12
 34
 -9


Verd
 247.372
 11,06
 +4,33
 0
 14
 14
 +5


NZ Primer
 147.544
 6,59
 +2,53
 0
 8
 8
 +8


Maori
 31.982
 1,43
 -0,96
 3
 0
 3
 -2


Mana

 24.168
 1,08
 +1,08
 1
 0
 1
 +1


ACT

 23.889
 1,07
 -2,58
 1
 0
 1
 -4


Unit Futur
 13.443
 0,60
 -0,27
 1
 0
 1
 ±0

altres partits
 75.493
 3,37
 -3,17
 0
 0
 0
 -1[nota 1]

total
 2.237.464[2]
 100,00
70
 51
121
 -1[nota 2]



vots per partit rebutjats
 19.872[2]
vots especials rebutjats
 21.263[2]
vots ordinaris rebutjats
 390[2]

total de vots realitzats
 2.278.989[2]
participació electoral
 74,21%[2]
ciutadans totals amb dret a votar
 3.070.847[2]


Notes




  1. ↑ La reducció d'un diputat es deu al fet que el Partit Progressista no participà en les eleccions.


  2. ↑ La reducció d'un escó es deu a la reducció dels escons «sobresortits», amb el Partit Maori guanyant tres escons de circumscripció tot i tenir un vot pel partit que els hagués donat tant sols dos escons si no haguessin guanyat en cap circumscripció.



Referències





  1. ↑ «Official Count Results – Overall Status». Comissió Electoral. [Consulta: 4 agost 2012].


  2. ↑ 2,02,12,22,32,42,52,6 «Party Votes and Turnout by Electorate – Statistics – 2011 General Election». Comissió Electoral. [Consulta: 4 agost 2012].




Vegeu també



  • Llista de partits polítics de Nova Zelanda

  • Parlament de Nova Zelanda

  • Constitució de Nova Zelanda

  • Cinquantena legislatura de la Cambra de Representants de Nova Zelanda



Enllaços externs



  • (anglès) Pàgina web oficial del Parlament de Nova Zelanda


Coord.: 41° 16′ 42″ S, 174° 46′ 37″ E / 41.2782°S,174.777°E / -41.2782; 174.777







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more