Edward G. Robinson
 Edward G. Robinson a Double Indemnity (1944) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Emanuel Goldenberg 12 de desembre de 1893 Bucarest (Romania) |
| Mort | 26 de gener de 1973(1973-01-26) (als 79 anys) Los Angeles, Califòrnia (EUA) |
| Causa de mort | Càncer de bufeta urinària |
| Nacionalitat |  Estats Units |
| Grup ètnic | Jueus |
| Educació | City College de Nova York American Academy of Dramatic Arts (–1913) |
| Activitat | |
| Ocupació | Actor de cinema, col·leccionista d'art, actor de gènere i actor de teatre |
| Partit polític | Partit Demòcrata dels Estats Units |
| Família | |
| Cònjuge | Gladys Lloyd (1927-1956) Jane Robinson (1958-1973) |
| Premis | |
| Premis Oscar | |
Oscar honorífic 1973 - Trajectòria cinematogràfica | |
| Festival de Canes | |
Millor actor 1949 - House of Strangers | |
 | |
 | |
Edward Goldenberg Robinson (12 de desembre de 1893 - 26 de gener de 1973) fou un actor de teatre i cinema nord-americà, d'origen romanès.
Nascut a una família jueva a Bucarest amb el nom de Emanuel Goldenberg, emigrava amb la seva família a Nova York el 1903. Després dels estudis obtingué una beca per entrar a l'Acadèmia Americana d'Arts Dramàtiques, on convertia el seu nom en Edward G. Robinson.
Carrera
Començava la seva carrera com a suplent el 1913 i feia el seu debut de Broadway el 1915. El seu debut al cinema fou en un paper molt menor el 1916; el 1923 debutava com E. G. Robinson a The Bright Shawl. Feia només tres pel·lícules abans de 1930, any en què començà a tenir èxit i interpretava catorze pel·lícules en els següents dos anys. Es casà amb l'actriu Gladys Lloyd el 1927 i tingueren un fill, Manny Robinson (1933-1974).
Una sensacional actuació com el gàngster Rico Bandello a Little Caesar (1931) el conduïa a ser l'estereotip d'home dur que interpretà al llarg dels primes anys de la seva carrera en obres com Five Star Final (1931), Smart Money (1931), l'únic film amb James Cagney), Tiger Shark (1932), Kid Galahad (1937) amb Bette Davis i Humphrey Bogart, i A Slight Case of Murder (1938). Durant els anys 1940, després d'una bona actuació a Dr. Ehrlich's Magic Bullet (1940), el seu paper s'expandia a drames psicològics afilats incloent-hi Double Indemnity (1944), The Woman in the Window (1945) i Perversitat (1945); però continuava acceptant papers de gàngsters com el de Johnny Rocco al clàssic Cayo Largo de John Huston (1948), l'última de les cinc pel·lícules que feia amb Humphrey Bogart, i l'únic en el qual l'actor principal era Bogart (encara que el seu nom es llistava a la dreta de Bogart però una mica més alt tant als cartells com a la pel·lícula mateixa).
Robinson tenia una col·lecció d'art molt significativa que el 1956 s'hagué de vendre per necessitat per sufragar el seu acord de divorci amb Gladys Lloyd. Aquell mateix any retornava a Broadway amb Middle of the Night.
En el moment en què Cecil B. DeMille decideix treballar amb ell arriben els seus papers més notables: Milionari d'il·lusions (1959) al costat de Frank Sinatra i The Cincinnati Kid (1965), amb Steve McQueen.
Robinson va arribar a ser enormement popular els anys 1930 i 40 amb una carrera de més de 90 pel·lícules que abracen 50 anys. La seva última escena era una seqüència de suïcidi en el clàssic de culte de ciència-ficció Soylent Green (1973).
Robinson mai va ser nominat a l'Oscar, però el 1973 se li atorgava un Oscar honorífic. Moria del càncer a l'edat de 79 anys dos mesos abans de la cerimònia de lliurament. Va aconseguir, però, el 1949 el Premi a la interpretació masculina al festival de Cannes per House of Strangers de Joseph L. Mankiewicz.
Filmografia
|
|
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edward G. Robinson |
Edward G. Robinson a Internet Movie Database (anglès)
Edward G. Robinson a Internet Broadway Database (anglès)
Edward G. Robinson a TCM Movie Database (anglès)
Edward G. Robinson a Allmovie (anglès)
Edward G. Robinson a Find A Grave (anglès)
- Fotografies
