El prenom és la designació científica del nom de fonts, també anomenat nom de pila, nom de baptisme[1] o nom de bateig, perquè és el que els cristians imposen en el baptisme. És el nom que fem servir en les situacions familiars i col·loquials. El trien els pares o altres familiars (la tradició catalana és que el triïn els padrins). A les Balears, tradicionalment es donava al primer nen i nena nascuts el nom dels avis paterns i al segon nen i nena el dels avis materns (que normalment eren també els padrins). Els posteriors fills rebien el nom dels oncles.
Dels noms oficials que duu una persona, el prenom és el nom propi que va en primer lloc. N'hi ha amb variabilitat de gènere (és a dir, amb forma per a home i forma per a dona, com "Joan" / "Joana") i també n'hi ha d'específics per a home ("Abel") i dona ("Marta"); els que poden servir –sense canvis- tant per a home com per a dona són rars (però n'hi ha algun, com "Bonaventura", "Jovita", "Montserrat" o "Trinitat").
El prenom va seguit d'un o, en el cas dels Països Catalans, Espanya i Portugal, dos cognoms.
Contingut
1Història dels prenoms
2Origen dels prenoms
3Referències
4Vegeu també
5Enllaços externs
Història dels prenoms
El prenom intransferible
La fossilització de la prenonímia
Origen dels prenoms
Els prenoms d'origen hebreu
Els prenoms d'origen grec
Els prenoms d'origen llatí
Els prenoms d'origen germànic
Els prenoms d'origen àrab
Els prenoms teòfors
Els prenoms que són un concepte religiós
Els prenoms d'advocació mariana
Els prenoms procedents de cognoms
Els prenoms d'origen incert o desconegut
Referències
↑MOREU-REY, Enric. Antroponímia. Història dels nostres prenoms, cognoms i renoms. Universitat de Barcelona, Estudi General.
Vegeu també
Cognom
Onomàstica
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prenom
Vocabulari de noms de persona, Català-Castellà, Castellà-Català, molt complet
Antroponímia
Nom propi
noms oficials:
prenom · nom del mig · cognom · postnom
noms no oficials:
hipocorístic · renom (nom de casa o sobrenom · malnom o motiu) · àlies · pseudònim
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
