Ngtjyty

Felipe González Márquez

(1991)
Biografia
Naixement	5 març 1942 (76 anys) Sevilla
Diputat al Congrés dels Diputats  29 març 2000 – 2 abril 2004 Circumscripció electoral: Sevilla Electe a: eleccions generals espanyoles de 2000   Diputat al Congrés dels Diputats  26 març 1996 – 5 abril 2000 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1996   Diputat al Congrés dels Diputats  24 juny 1993 – 9 gener 1996 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1993   Diputat al Congrés dels Diputats  16 novembre 1989 – 13 abril 1993 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989   Diputat al Congrés dels Diputats  7 juliol 1986 – 2 setembre 1989 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986   President del Govern d'Espanya  2 desembre 1982 – 4 maig 1996 ← Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo – José María Aznar López →   Diputat al Congrés dels Diputats  5 novembre 1982 – 23 abril 1986 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982   Secretari general del PSOE  28 setembre 1979 – 21 juny 1997 – Joaquín Almunia Amann →   Diputat al Congrés dels Diputats  20 març 1979 – 18 novembre 1982 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979   Diputat al Congrés dels Diputats  2 juliol 1977 – 2 gener 1979 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977   Secretari general del PSOE  13 octubre 1974 – 20 maig 1979
Educació	Universitat de Sevilla
Activitat
Ocupació	Polític, advocat laboralista, escriptor i empresari
Partit polític	Partit Socialista Obrer Espanyol
Professors	Manuel Clavero Arévalo
Família
Cònjuge	Carmen Romero López (1969–2008)
Premis
(2011)  Medalla d'Or de Madrid (2004)  Gran Creu de l'Orde del Quetzal (1998)  Fill Predilecte d'Andalusia (1996)  Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica (20 maig 1993)  Premi Internacional Carlemany (6 novembre 1986)  Gran Creu de l'Orde El Sol del Perú (1986)  Orde de José Martí (6 gener 1984)  Gran Creu de l'Orde de Crist (1984)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc
Signatura

Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 5 de març de 1942) és un advocat i polític fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.

Joventut

Va néixer en una família acomodada. Va realitzar els seus estudis primaris al col·legi dels Pares Claretians i a l'Institut San Isidoro de Sevilla. Posteriorment va estudiar a la Universitat de Sevilla, on obtingué la llicenciatura de dret. Mentre va ser estudiant va militar a la Juventud Universitaria Masculina de Acción Católica JUMAC que poco tiempo después pasó a ser Juventud Estudiante Católica JEC^[1]
​ y en las Juventudes Obreras Católicas, de inspiración democristiana.

Sent advocat laboralista en aquesta ciutat, va entrar a formar part del PSOE l'any 1963, on va usar el nom d'Isidoro per la situació d'il·legalitat en la qual es trobava el partit polític. Va ser capdavanter del PSOE des dels anys 1970, fins al Congrés de Suresnes (França) de 1974, quan va ser escollit Secretari General, en substitució de Rodolfo Llopis i va liderar el distanciament entre el PSOE i el marxisme.

Després de les eleccions democràtiques de 1977 es va convertir en diputat a les Corts i cap del partit majoritari de l'oposició, el que va tornar a repetir en les eleccions generals de 1979, convertint-se en alternativa de govern, en aconseguir 121 diputats.

President de Govern (1982-1996)

Després de la victòria del PSOE del 20 d'octubre de 1982, en la qual va obtenir el 48,3% dels sufragis i 202 diputats, la primera majoria absoluta d'un partit a la democràcia, va ser escollit president del govern espanyol pel Congrés dels Diputats, i va encapçalar un govern en el qual Alfonso Guerra fou designat vicepresident. Posteriorment va guanyar també les eleccions de 1986, 1989 i 1993, les dues primeres amb majoria absoluta.

Va seguir una política econòmica liberal, combinada amb reformes socials d'esquerres. Els seus governs van portar a terme la reconversió industrial, i la universalització tant del sistema educatiu espanyol, com del sistema sanitari i de seguretat social, així com una modernització de les infraestructures, finançada mitjançant un controvertit augment del deute públic. Va portar a terme una important tasca de modernització i acostament a la societat de l'exèrcit, acabant amb el fantasma permanent d'un nou cop d'estat.

Sota el seu mandat, Espanya es va unir a la Comunitat Econòmica Europea l'any 1985, l'entrada efectiva de la qual es va produir l'1 de gener de 1986.

Va defensar l'obertura del país a l'exterior i les relacions amb Europa, els Estats Units d'Amèrica i l'Amèrica Llatina. Va donar la permanència d'Espanya a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) convocant un referèndum el 1986 a pesar d'haver-se oposat a la seva entrada durant el govern del seu antecessor Leopoldo Calvo-Sotelo. Va donar suport amb l'enviament de tropes, incloent a mariners de reemplaçament, i logístic, a les forces aliades a la Guerra del Golf de 1990 i 1991. L'any 1993 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany pels seus esforços en favor de la unitat europea.

Va sofrir les primeres vagues generals de la democràcia, el que va dur al distanciament del seu partit del sindicat Unió General de Treballadors (UGT), també creat pel fundador del PSOE Pablo Iglesias, i a la ruptura de la seva amistat amb el líder del sindicat Nicolás Redondo Urbieta, el seu valedor al Congrés de Suresnes.

Entre els anys 1983 i 1987 els Grups Antiterroristes d'Alliberament van ser responsables de la mort de 23 persones i d'una trama de corrupció generalitzada basada en els fons reservats del Ministeri de l'Interior que van dur a la presó, entre altres al ministre de l'Interior José Barrionuevo Peña i Rafael Vera, Secretari d'Estat per la Seguretat, el secretari general del Partit Socialista d'Euskadi Ricardo García Damborenea, l'ex governador civil de Guipúzcoa Julen Elgorriaga, el tinent coronel Ángel Vaquero i el llargament condecorat General de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo. El mateix president del govern espanyol, Felipe González, fou assenyalat insistentment com a màxim responsable de la trama,^[2] tot i que no fou finalment processat,^[3] i en 2010 declarà que tingué l'oportunitat de volar la cúpula de l'organització i va optar per no fer-ho.^[4]

Durant la seva última etapa de govern es van succeir els escàndols de corrupció: Flick (finançament il·legal del PSOE), fons reservats (desviament de partides destinades a la lluita antiterrorista), Filesa (les empreses Filesa, Malesa i Time-Export, que servien per a finançar il·legalment al PSOE), Ibercorp, comissions il·legals en l'AVE, cas Juan Guerra (germà del vicepresident Alfonso Guerra) i el cas Luis Roldán (director de la Guàrdia Civil). A més, va sortir a la llum pública el terrorisme d'estat (GAL), que es van veure involucrats membres del seu govern. A pesar d'aquest cúmul d'escàndols, González sempre va negar la seva implicació i coneixement sobre ells.

Retirada de la política activa

González va perdre les eleccions generals de 1996 per un estret marge, en favor del Partit Popular encapçalat per José María Aznar. En el 34è Congrés del partit, celebrat a Madrid entre els dies 20 i 22 de juny de 1997, va dimitir i va ser substituït a la Secretaria General per Joaquín Almunia.

Va ser diputat per Madrid fins a les eleccions generals de 2000, en les quals es va presentar al Congrés en la llista electoral del PSOE per la província de Sevilla. Va acabar renunciant a presentar-se a les eleccions generals de 2004. Actualment està gairebé retirat de la política, i presideix la Fundació Progrés Global. Entre 2010 i 2015 va formar part del Consell d'Administració de Gas Natural Fenosa.^[5][6]

Llibres publicats

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• 
  1982: Un discurso ético
  


• 
  1997: El Socialismo
  


• 
  2001: El futuro no es lo que era, coautor amb Juan Luis Cebrián
  


• 
  2003: Memorias del futuro
  

Referències

Enllaços externs

• 
  Biografia de Felipe González al CIDOB (castellà)
  


• 
  Premi Internacional Carlemany (anglès)
  

Càrrecs públics
Precedit per: Leopoldo Calvo-Sotelo	President del Govern d'Espanya 1982 - 1996	Succeït per: José María Aznar
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per: Rodolfo Llopis	Secretari General del PSOE 1974 - 1997	Succeït per: Joaquín Almunia
Precedit per: Ningú	Portaveu del Grup Socialista al Congrés dels Diputats 1977 – 1979	Succeït per: Alfonso Guerra González