3 de novembre de 1979 (1979-11-03) (39 anys) Río Cuarto, Argentina
Altres noms
Pablito, El Payito[1] (Erròniament citat com Payasito)
Alçària
1,70 m.
Pes
62 kg
Activitat
Ocupació
Futbolista
Esport
futbol
Posició a l'equip
Centrecampista
Número esportiu
10
Clubs juvenils
Anys
Equip
1985–1993
Estudiantes Río Cuarto
1993–1997
River Plate
Clubs professionals
Anys
Equip
PJ
(g)
1996–2000
River Plate
82
(21)
2001–2006
València CF
162
(27)
2006–2008
Zaragoza
53
(5)
2008–2013
Benfica
107
(12)
2013–2014
Johor Darul Ta'zim
8
(2)
2015
River Plate
1
(0)
Selecció nacional
Anys
Equip
PJ
(g)
1995
Argentina U17
6
(2)
1997
Argentina U20
7
(1)
1999–2009
Argentina
52
(8)
Participà en
Data
Activitat
2006
Mundial de Futbol 2006
2002
Mundial de Futbol 2002
Pablo César Aimar és un futbolista professional argentí nascut el 3 de novembre de 1979 a Río Cuarto (Argentina). Juga de centrecampista ofensiu o de segon davanter. El seu actual club és el Benfica.
Ha participat en dos mundials amb la selecció argentina: el de Corea i Japó 2002 i el d’Alemanya 2006.
Contingut
1Biografia
2Títols
2.1Nacionals
2.2Internacionals
2.3Distincions individuals
3Referències
4Enllaços externs
Biografia
Va començar la seva carrera esportiva en Estudiantes de Rio Quart, després pas a formar part de les files de River Plate i amb tot just 19 anys ja era l'ídol de l'equip. Va debutar en primera divisió l'11 d'agost de 1996, marcant el seu primer gol el 20 de febrer de 1998 quan jugava enfront de Rosari Central. En el seu primer torneig Apertura va aconseguir ficar quatre gols.
Ocupa el lloc de centrecampista ofensiu, encara que també es pot desembolicar com segon davanter. És un jugador hàbil, de gran pegada, molt bona visió de joc i pel qual té molta arribada i gol.
Va jugar en la selecció sub 17 i actualment juga en la selecció absoluta. La temporada 2000/01 va ser fitxat pel València CF, on, com la gran majoria de jugadors argentins, va tenir una difícil adaptació al futbol europeu. Després de diversos anys, va aconseguir fer-se un lloc en l'equip i va ser un dels ídols més aclamats de l'afició merengota, sent considerat com un dels jugadors amb més tècnica que ha passat pel conjunt llevantí. Tot i així, la falta d'entesa amb entrenadors i directiva del club provocava un cert malestar que acabà en l'estiu de 2006 quan va fitxar pel Reial Saragossa, després d'un desembors de 10.2 milions d'euros per part de l'entitat aragonesa, ingressant així en un equip ple de compatriotes i tornant a liderar un gran club espanyol.
La primera temporada al Reial Saragossa Aimar quallà una gran temporada assolint la classificació a la Copa de la UEFA. A pesar que les lesions de genoll i musculars van començar a minvar el seu nivell a mitjan any, Aimar, s'ha alçat com el líder en atac del Saragossa.
Aimar ha participat dues vegades de la cita màxima del futbol mundial: Les copes del Japó-Corea el 2002, i Alemanya el 2006.
En el 2007 va rebre el Trofeu EFE, atorgat per l'Agència EFE al millor jugador iberoamericà de la Primera Divisió espanyola en la temporada 2005/06, transformant-se en el cinquè argentí a rebre la distinció.[2][3]
Títols
Nacionals
Títol
Club
Any
Torneig Apertura
River Plate
1997
Torneig Apertura
River Plate
1999
Torneig Clausura
River Plate
2000
Lliga espanyola
València CF
2001-02
Lliga espanyola
València CF
2003-04
Copa de la Lliga portuguesa
SL Benfica
2008-09
Lliga portuguesa
SL Benfica
2009-10
Copa de la Lliga portuguesa
SL Benfica
2009-10
Internacionals
Títol
Equip
Any
Campionat Sud-americà sots-20
Argentina (sub-20)
1997
Supercopa Sud-americana
River Plate
1997
Campionat del Món sots-20
Argentina sub-20
1997
Campionat Sud-americà sots-20
Argentina sub-20
1999
Copa de la UEFA
València CF
2003-04
Supercopa d'Europa
València CF
2004
Distincions individuals
Distinció
Any
Trofeu EFE
2007
Referències
↑Aimar dice adiós al fútbol con poesía, Vicent Chilet a Levante-EMV, 24 de gener de 2018
↑El argentino Aimar recibirá mañana la XVI edición del galardón del Trofeo EFE (Yahoo! Espanya)
↑Una Payasada (Diario Olé)
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pablo César Aimar
Estadístiques a transfermarkt.de (alemany)
Pablo Aimar - Plantilles de navegació
Selecció de futbol de l'Argentina –Copa del Món de futbol 2002
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...