Ídol
Multi tool use
Un ídol és una representació d'una divinitat que és objecte de culte. La paraula deriva del llatí idolum i aquest del grec eidolon amb el significat d'"imatge".[1] La paraula grega eidolon conté l'arrel eido que reapareix en paraules com "idea" o icona. Icona també deriva del grec (eikón) que també significa "imatge" i s'ha fet servir històricament per designar imatges religioses cristianes sense les connotacions negatives que té pel cristianisme i altres religions la paraula «ídol».
En la pràctica de la religió una imatge de culte o imatges religioses adquireix un significat més ampli, ja que no necessàriament ha de representar una divinitat (per exemple (les imatges de Buda o dels sants cristians).
Les imatges de culte i els ídols han estat objecte de les obres d'art de la majoria de les civilitzacions i amb els materials més diversos des de fang, fusta (p. ex.: tòtems) a metalls preciosos. Per la cura amb què es guardaven aquests objectes, o pels edificis preeminents on es trobaven, moltes han arribat fins a nosaltres proporcionant una informació de gran interès sobre la forma de pensar de les civilitzacions antigues.
Les tres religions monoteistes abrahàmiques judaisme, cristianisme i islam refusen expressament en els seus textos sagrats l'adoració d'ídols o idolatria, ja que segons el seu punt de vista releguen la visió divina a l'estadi d'un objecte. Això ha fet que sovint la paraula ídol adquireixi un sentit d'imatge de déu però d'un déu fals. Per exemple l'ídol que representa el vedell d'or, déu cananeu, en contraposició al Déu d'Israel del que està prohibit fer-ne imatges.
Vegeu també
Notes
↑ Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana
Viccionari
AQ 6gkPSxVpiHFRMVNouunklDvrdlkLD,XuSbK2ih4RCpMod,0DJqXIQJtCWwVBK0VSl
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
