Manuel Penella Raga
Multi tool use
Manuel Penella Raga
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
1847 |
| Mort |
20 abril 1909 (61/62 anys) |
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Compositor
|
| Gènere artístic |
Sarsuela
|
 |
Manuel Penella Raga (Massanassa, 1847 - València, 20 d'abril, 1909) va ser un compositor valencià, pare del també compositor Manuel Penella Moreno (1880-1939).
Va estudiar solfeig i flautí. Posteriorment va ingressar en la Banda Municipal d'Alacant, però degut a problemes de salut i a la seua curta edat, la seua família el va fer tornar a València. Ingressà com a infantet en el Col·legi del Patriarca i va ser alumne de l'Escola de Música de la Societat Econòmica d'Amics del País de València, on va ser deixeble del compositor i organista de la catedral de València Pasqual Pérez Gascón i, en morir aquest l'any 1864, el va substituir en la direcció de l'Escola Popular de Música de la Societat Econòmica d'Amics del País, origen del Conservatori de la ciutat, del qual va ser professor i director.
Va crear el conjunt vocal anomenat Orfeó Valencià, i l'any 1899 accedí a una plaça de professor especial de música i cant de l'Escola Normal Superior de Mestres de València. Va crear així mateix la primera Escola Municipal de Música per a xiquets.
Com a compositor deixà obres per a cor infantil, diverses peces de saló per a cant i piano sol i unes quantes sarsueles.
Considerat com una personalitat destacada de la Renaixença valenciana, fou president de la secció de música de Lo Rat Penat i mestre de Josep Serrano i Vicent Lleó.
Va escriure diverses obres pedagògiques, entre les quals cal destacar un Método elemental para piano.
Obres
Llista no exhaustiva
Sarsuela
1893 El queso de bola, sainet líric
1893 Sidi-Guariach
1899 Don Canuto
1899 Sacristán y cantinero, sarsuela en 1 acte
1899 Un anticuario
Bibliografia
Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Sociedad General de Autores y Editores. Madrid, 2000. ISBN 84-8048-303-2 (castellà)
| Registres d'autoritat |
VIAF: 87508865
ISNI: 0000 0000 6088 9201
MusicBrainz: 91d301d2-defc-4295-8033-5489e1cb6288
|
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Penella Raga
|
qJ3FrOw6dUY8NfhIpUfFz,v8gPXp8IZr9lwEd2
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
